-
-
578 m
-2 m
0
80
159
318,28 km

Просмотрено 449 раз(а), скачено 1 раз(а)

рядом с  Lleida, Catalunya (España)

[CA] Rutes del Modernisme




Aquesta ruta presenta i aglutina un conjunt de sis itineraris del Modernisme català elaborats per la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Ruta 1. Barcelona
Ruta 2. A les terres del Vallès pel ponent de Barcelona
Ruta 3. De la Costa del Maresme als Pirineus pel Montseny i la Plana de Vic
Ruta 4. De Girona a la Costa Brava per la Vall del Fluvià
Ruta 5. De Montserrat a Lleida per valls i altiplans interiors
Ruta 6. Del Penedès a les terres de l’Ebre pel Camp de Tarraona


Cadascuna de les sis rutes s’ha desglossat en recorreguts equivalents a una jornada efectiva, atenint-se a les distàncies a recórrer i a les possibilitats de temps i d’allotjament, de manera que, normalment, cada ruta es pugui fer en dos caps de setmana.

Podreu obtenir informació detallada de cada ruta i subruta visitant la seva pàgina corresponent. A més de la proposta de recorregut itinerari, hi trobareu una descripció acotada dels principals elements a visitar.

El Modernisme a Catalunya
El Modernisme designa a Catalunya un ampli moviment artístic que es desenvolupa els darrers decennis del s. XIX i primers del XX, que pretén actualitzar els repertoris figuratius, les tipologies arquitectòniques o els elements decoratius tradicionals per adequar-los a les noves tècniques, als nous materials industrials i a la sensibilitat moderna. Arriba a la màxima esplendor pels volts del 1900, quan es manifesta com una moda decorativa basada en la línia sinuosa, asimètrica, i en l’ornament floral, colorista, que caracteritza sobretot l’arquitectura i també les arts decoratives o aplicades —vitralls, ceràmica, ferro i metall, mobiliari—, sense oblidar altres camps del disseny, com l’orfebreria, cartellisme, tipografia, etc.

Coincideix amb una època brillant a tot Europa prèvia a la Primera Guerra Mundial (la Belle Époque), temps d’optimisme científic i tècnic, de relativa prosperitat econòmica, de creativitat en art i cultura —simbolisme en literatura, wagnerisme en música, influència de Nietzsche en filosofia— i d’inquietud social. Són moviments paral·lels al Modernisme català els anomenats Art Nouveau a França i Bèlgica, Modern Style a la Gran Bretanya i EUA, Sezession a Àustria i Bohèmia, Jugendstil a Alemanya o Liberty a Itàlia.

El Modernisme català té una personalitat pròpia, una gamma riquíssima i en molts aspectes situada dins l’avantguarda de la seva època, i es planteja alhora com a art nacional, vinculat a un projecte polític: el catalanisme. Aquest moviment de represa i recuperació de la llengua i la cultura pròpies, que havien decaigut després de l’esplendor medieval, s’inicià en el camp literari —amb el nom de Renaixença— i continuà en els de l’art, la historiografia i la política. Coincideix amb un moment de desenvolupament socioeconòmic, de consolidació del capitalisme industrial, d’estabilitat política, que donà a la burgesia del país un marc idoni per a la inversió i creixement: establiments industrials (especialment «vapors» o fàbriques tèxtils), xarxes de ferrocarrils, cooperatives agrícoles, sobretot vitivinícoles, i un espectacular creixement urbà, que en el cas paradigmàtic de Barcelona cobreix una gran extensió de l’Eixample.

Pel seu caràcter nacional, el Modernisme s’enriqueix amb nombroses referències, trets o símbols de la pròpia personalitat, com és el cas de la utilització de formes i ornaments en arquitectura dels estils històrics o de l’art popular i la presència constant de l’escut de Catalunya o la representació del seu patró Sant Jordi, amb la càrrega combativa que la seva llegenda comporta. Però simultàniament, el Modernisme vol crear una cultura moderna en sintonia amb Europa, actitud que es reflecteix en les abundants referències a l’arquitectura nòrdica i en l’avenç tecnològic que implica l’ús de nous materials, com el ferro laminat, el vidre industrial i el formigó o el perfeccionament de la tradicional construcció de maó.

Gaudí i altres figures destacades
En arquitectura i disseny destaca per damunt de tot la figura originalíssima i genial de Gaudí, que ultrapassa els límits estrictes del corrent amb una obra que té com a trets característics l’organicisme, el domini de les estructures i els materials, i una gran càrrega expressiva pròxima al simbolisme, en connexió amb la seva temàtica religiosa. Es consideren deixebles directes seus Rubió i Bellver, Jujol i Martinell, El gironí Rafael Masó, també deixeble, arriba a un personal Noucentisme pròxim als models centreuropeus.

Domènech i Montaner, prototipus de l’arquitecte modernista, en divulga l’estil més decoratiu i característic sobre un rigorós plantejament estructural, dins un corrent mes racionalista compartit amb els seus col·laboradors Vilaseca i Gallissà, i seguit també per Falqués.

Puig i Cadafalch és, amb Gaudí i Domènech, el tercer gran nom de la constel·lació modernista; practicà un arqueologisme culte, de tradició local i forana, amb un alt nivell de qualitat i originalitat.

L’accés a la política i al poder d’alguns significats intel·lectuals del moviment cristal·litzà en una nova proposta cultural definida per Eugeni d’Ors amb el nom de Noucentisme, que pretén de substituir subjectivitat i decadentisme del Modernisme per un projecte més ordenat, d’arrels clàssiques i mediterrànies.

El Modernisme comptà amb un esplèndid conjunt d’artistes plàstics. Citem-ne només com a punt de referència, la pintura de Rusiñol i Casas, d’obra realista i tècnica impressionista; l’escultura de Josep Llimona i M. Blay; una segona generació de pintors que s’hi relacionen, amb noms tan destacats com Nonell, Mir o el mateix Picasso, i també Anglada Camarasa. En arts decoratives, lligades a l’auge arquitectònic, citem moblistes com Homar oJ. Busquets, ceramistes com A. Serra, escultors com L. Escaler, E. Arnau o Gargallo, i joiers com els Masriera.

La geografia modernista
Barcelona és el gran centre de l’arquitectura modernista, amb més de la meitat de les 2.000 mostres catalogades. A partir del prestigi i brillantor del moviment a la capital, s’anà estenent per la Catalunya litoral i prelitoral seguint els eixos de creixement que foren a l’època les línies de ferrocarril. En trobem bons exemples a les capitals comarcals o ciutats industrials de l’entorn barceloní —on hi hagué una generació d’arquitectes municipals, seguidors dels grans mestres, que difongueren l’estil— als nuclis d’estiueig o balnearis, a les comarques agrícoles del sud —amb els magnífics cellers— i a les colònies industrials vora els grans rius.

A més dels grans edificis religiosos i civils de caràcter institucional o cultural, mereix atenció especial l’ampli patrimoni conservat de cases de pisos o unifamiliars, de botigues bellament decorades, monuments escultòrics o petites fonts, fanals urbans. Les escultures i esgrafiats policroms que decoren molts exteriors, vitralls, reixes de ferro i mosaics i tantes altres mostres de les arts decoratives que una passejada atenta per les ciutats catalanes permet de descobrir, constitueixen també una part important del catàleg artístic del Modernisme.

Els museus de Barcelona, Sitges, Olot, etc., conserven bones col·leccions de pintura i escultura de l’època, així com també mobles, vitralls, joies i bibelots. El comerç d’antiguitats ofereix encara un ampli mostrari de peces valuoses —pintura, mobles, joies— i peces menors, també atractives.

Aquells que es disposin a conèixer el llegat modernista de Catalunya trobaran, agrupats en sis àrees geogràfiques, els llocs d’interès que es poden visitar segons preferències o temps disponible i on altres atractius paisatgístics i monumentals complementen el recorregut. Les oficines de turisme us ajudaran de bon grat a programar les vostres visites.

Mes informació
Nota biogràfica dels artistes més destacats del Modernisme
Mapa

[ES] Rutas del Modernismo




Esta ruta presenta y aglutina un conjunto de seis itinerarios del Modernismo catalán elaborados por la Direcció General de Turisme del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Ruta 1. Barcelona
Ruta 2. A las tierras del Vallès por el poniente de Barcelona
Ruta 3. De la Costa del Maresme a los Pirineos por el Montseny y la Plana de Vic
Ruta 4. De Girona a la Costa Brava por el valle del Fluvià
Ruta 5. De Montserrat a Lleida por valles y altiplanos interiores
Ruta 6. Del Penedès a las tierras del Ebro por el camp de Tarragona


Las seis rutas se han desglosado en recorridos equivalentes a una jornada efectiva, ateniéndose a las distancias a recorrer y a las posibilidades de tiempo y de alojamiento, de manera que, normalmente, cada ruta se pueda hacer en dos fines de semana.

Se puede obtener información detallada de cada ruta y subruta visitando la página correspondiente. Además de la propuesta de recorrido itinerario, hay una descripción acotada de los principales elementos a visitar.

El Modernismo en Cataluña
En Cataluña se conoce bajo el término genérico de Modernismo a un amplio movimiento artístico que se desarrolla en los últimos decenios del siglo XIX y primeros del XX, que pretende actualizar los repertorios figurativos, las tipologías arquitectónicas o los elementos decorativos tradicionales para adecuarlos a las nuevas técnicas, a los nuevos materiales industriales y a la sensibilidad moderna. Alcanza su máximo apogeo hacia 1900, cuando se manifiesta como una moda decorativa basada en la línea sinuosa, asimétrica, y en la ornamentación floral y colorista que caracteriza a la arquitectura así como a las artes decorativas o aplicadas: vidrieras, cerámica, hierro y metal, mobiliario, sin olvidar otros campos del diseño tales como la orfebrería, el cartelismo, la tipografía, etc.

Coincide con una época brillante en toda Europa, previa a la I Guerra Mundial (la Belle Époque), impregnada de optimismo científico y técnico, de relativa prosperidad económica, de creatividad en arte y cultura (simbolismo en la literatura, wagnerismo en música, influencia de Nietzsche en filosofía), y de inquietud social. Movimientos paralelos al Modernismo catalán son los conocidos bajo los términos de: Art Nouveau en Francia y Bélgica, Modern Style en Inglaterra y EE.UU., Sezession en Austria y Bohemia, Jugendstil en Alemania o Liberty en Italia.

El Modernismo catalán tiene personalidad propia, una gama riquísima, y en muchos aspectos situada dentro de la vanguardia de la época presentándose a la vez como un arte nacional vinculado a un proyecto político: el catalanismo. Este movimiento de reivindicación y recuperación de la lengua y la cultura propias, que habían decaído después del esplendor medieval, se inició en el campo literario —con el nombre de Renaixença—y continuó en los campos del arte, la historiografía y la política. Coincide con un momento de desarrollo socioeconómico, de consolidación del capitalismo industrial y de estabilidad política, lo que da a la burguesía del país un marco idóneo para la inversión y el crecimiento: establecimientos industriales, redes ferroviarias, cooperativas agrícolas, sobre todo vitivinícolas, y un espectacular crecimiento urbano, que en el caso paradigmático de Barcelona cubre una gran extensión del llamado Eixample (“Ensanche”).

Por su carácter nacional, el Modernismo se enriquece con numerosas referencias, rasgos o símbolos de la propia personalidad, como es el caso de la utilización de formas y motivos en arquitectura de los estilos históricos o del arte popular y la constante presencia del escudo de Cataluña o la representación de su patrón San Jorge, con la carga combativa que su leyenda comporta. Pero simultáneamente, el Modernismo quiere crear una cultura moderna en sintonía con Europa, actitud que se refleja en las numerosas referencias a la arquitectura nórdica y en el avance tecnológico que supone la utilización de los nuevos materiales, como el hierro laminado, el vidrio industrial y el hormigón o el perfeccionamiento de la tradicional construcción en ladrillo.

Gaudí y otras figuras destacadas
En arquitectura y diseño sobresale sin duda alguna la figura originalísima y genial de Gaudí, que desborda los estrictos límites del movimiento con una obra que tiene como rasgos característicos el organicismo, el dominio de las estructuras y materiales y una gran carga expresiva próxima al simbolismo, en conexión con su temática religiosa. Se consideran discípulos directos suyos Rubió i Bellver, Jujol y Martinell. Masó, también discípulo, llega a un personal Novecentismo, cercano a los modelos centroeuropeos.

Domènech i Montaner, prototipo del arquitecto modernista, divulgó el estilo más decorativo y característico sobre un riguroso planteamiento estructural, dentro de una corriente más racionalista compartida con sus colaboradores Vilaseca y Gallissà, y seguido también por Falqués.

Puig i Cadafalch es, con Gaudí y Domènech, el tercer gran nombre de la constelación modernista; practicó un arqueologismo culto, de tradición local y foránea, con un alto nivel de calidad y originalidad.

El acceso a la política y al poder de significados intelectuales del movimiento cristalizó en una nueva propuesta cultural, definida por E. d’Ors como Novecentismo, que pretende substituir la subjetividad y el decadentismo del Modernismo por un proyecto más ordenado, de raíces clásicas y mediterráneas.

El Modernismo contó con un espléndido conjunto de artistas plásticos. Citamos sólo como punto de referencia la pintura de Rusiñol y Casas, realista y de técnica impresionista; la escultura de Josep Llimona y M. Blay; una segunda generación de pintores relacionados con este momento, con nombres tan ilustres como Nonell, Mir, Picasso o Anglada Camarasa. En artes decorativas, ebanistas como Homar o J. Busquets, ceramistas como A. Serra, escultores como Escaler, Arnau o Gargallo, y joyeros como los Masriera.

La geografía modernista
Barcelona es el gran centro de la arquitectura modernista, con más de la mitad de las 2.000 muestras catalogadas. A partir del prestigio y esplendor del movimiento en la capital, se fue extendiendo por la Cataluña litoral y prelitoral, siguiendo los ejes de crecimiento que fueron en la época las líneas del ferrocarril. Hay buenos ejemplos en las capitales comarcales o ciudades industriales del entorno barcelonés —donde una generación de arquitectos municipales, seguidores de los grandes maestros, difundieron el estilo—, en centros de veraneo o balnearios, en las comarcas agrícolas del sur —con las magníficas bodegas—, en las colonias industriales a orillas de los grandes ríos.

Además de los edificios religiosos y civiles de carácter institucional o cultural, merece especial atención el rico patrimonio conservado de casas de pisos o unifamiliares, de tiendas bellamente decoradas, monumentos escultóricos o pequeñas fuentes, farolas urbanas… Las esculturas y esgrafiados policromos que ornan muchos exteriores, vidrieras, rejas de hierro, mosaicos y tantas muestras de las artes decorativas, que un paseo atento por las poblaciones catalanas permite descubrir, constituyen asimismo una parte importante del patrimonio.

Los museos de Barcelona, Sitges, Olot, etc., conservan buenas colecciones de pintura y escultura de la época, así como muebles, vidrieras, joyas y bibelots. El comercio de antigüedades ofrece aún un amplio muestrario de piezas valiosas —pinturas, muebles, joyas— y también de piezas menores, igualmente atractivas.

Aquellos que se dispongan a conocer el legado modernista de Cataluña encontrarán, agrupados en seis áreas geográficas, los lugares de interés que se pueden visitar según preferencias o tiempo disponible, y donde otros atractivos paisajísticos y monumentales complementan el recorrido. Las oficinas de turismo les ayudarán amablemente a programar las visitas.

Mas información
Nota biográfica del los artistas más destacados del Modernismo
Mapa

[GB] Modernism Art Noveau




This route links together a group of six Catalan Modernism trails devised by the Government of Catalonia's Directorate-General for Tourism of the Ministry for Business and Labour.

Route 1. Barcelona
Route 2. From the west of Barcelona to the Vallès region
Route 3. From the Costa del Maresme to the Pyrenees via the Montseny and Plana de Vic
Route 4. From Girona to the Costa Brava via the Fluvià valley
Route 5. From Montserrat to Lleida via the inland valleys and plateaux
Route 6. From the Penedès to the Banks of the Ebro via the Tarragona region


Each of the six routes has been divided into trails that can be done in a day, taking into account distances, travel time and accommodation options, so that, as a rule, each route can be done over the course of two weekends.

Detailed information on each main and secondary route can be obtained by visiting the corresponding web page. In addition to the proposed tour itinerary, a description of the main points of interest is also included.

Modernism – Art Nouveau in Catalonia
The term Modernism is used in Catalonia to refer to the large-scale artistic movement which developed at the end of the 19th century and the beginning of the 20th. Its aim was to update traditional figurative repertories, architectural typologies and decorative elements to bring them into line with new techniques, new industrial materials and contemporary artistic feeling. During its heyday, around the turn of the 20th century, it took the form of a decorative fashion based on curved, asymmetrical lines and colorful floral ornamentation. These features were found especially in architecture, but also in the decorative and applied arts: stained glass, ceramics, iron and other metals, and furniture, as well as other fields of design such as jewellery, posters, and printing.

Modernism coincided with Europe’s sparkling Belle Époque which preceded World War I, an era of optimism in science and technology, of relative economic prosperity, of creativity in art and culture –Symbolism in literature, Wagnerian trends in music, the influence of Nietzsche in philosophy–, and of social awareness. Movements parallel to Catalan Modernism are known under the terms of: Art Nouveau in France and Belgium, Modern Style in Britain and the USA, Sezession in Austria and Bohemia, Jugendstil in Germany and Liberty in Italy.

Catalan Modernism has its own distinct flavour and covers a vast range which places it, in many respects, at the forefront of the era. At the same time it defines itself as a national art form linked to a political objective: Catalan nationalism. Catalonia’s own language and culture had gone into a decline after their period of splendour in the Middle Ages. The movement aiming at reasserting and recovering them began in the field of literature –under the name of Renaixença (rebirth)– and spread to art, historiography and politics. It evolved in a period marked by socio-economic development, the consolidation of industrial capitalism and political stability, all of which provided the Catalan bourgeoisie with ideal conditions for investment and growth. Factories (especially textile mills or “vapors”) were built, railways opened, and farming cooperatives were set up, particularly in the vineyards. Cities underwent spectacular growth, the prime example being the greater part of Barcelona’s Eixample (“extension”) district.

Because of its nationalistic connotations, Modernism contains many signs and symbols relating to the personality of Catalonia: architectural shapes and motifs derived from historical styles and popular art, the ubiquitous Catalan coat of arms and the legend of the country’s patron, Saint George, with its militant overtones. But Modernism also aimed at creating an up-to-date culture in harmony with Europe, as is reflected in the numerous references to northern architecture and in technological innovations involving the use of new materials, such as sheet iron, industrial glass and concrete, and in improvements to traditional brick building techniques.

Gaudí and Other Outstanding Figures
In architecture and design, pride of place must go to Antoni Gaudí, a highly original genius who transcends the boundaries of Modernism. The prime features of his output are organicism, mastery of structure and materials and, in relation to religious themes, a considerable expressive content akin to Symbolism. Rubió i Bellver, Jujol and Martinell are considered his direct disciples. Another disciple, Rafael Masó from Girona, evolved towards a personal form of Noucentism akin to models from more northerly parts of Europe.

Domènech i Montaner, the prototype of the Modernist architect, was instrumental in spreading the movement’s most characteristic decorative style based on a rigorous structural approach. Together with his collaborators Vilaseca and Gallissà, he belongs to a more rational current which also includes Falqués.

Puig i Cadafalch is the third great name of Modernism, alongside Gaudí and Domènech. He developed a learned, archeological style of high quality and originality, inspired by local and foreign traditions.

When distinguished Modernist intellectuals entered politics and acceded to positions of power, a new cultural approach was born. This new trend, to which Eugeni d’Ors gave the name of Noucentism, sought to replace the subjective and decadent traits of Modernism by a more ordered ideal with classical, Mediterranean roots.

Modernism was also highly fertile in the plastic arts. Ample evidence of this is provided by the paintings of Rusiñol and Casas, Realist in approach and Impressionist in technique, and by the sculptures of Josep Llimona and M. Blay. A second generation of painters connected with Modernism includes such outstanding names as Nonell, Mir or Picasso himself, in addition to Anglada Camarasa. In the decorative arts, whose development owed much to the triumph of architecture, cabinet makers such as Homar and J. Busquets, ceramists such as Antoni Serra, sculptors such as L. Escaler, E. Arnau or Gargallo, and jewellers such as the Masriera family all deserve mention.

The Geography of Modernism
Barcelona is the capital of Modernist architecture with over half the 2,000 listed buildings. The brilliance and prestige of the movement in the capital spread along the coast and into adjoining regions, following the pattern of economic growth which at the time was determined by the railways. Fine works are to be found in regional capitals and industrial towns around Barcelona –where a generation of municipal architects, followers of the great masters, were responsible for spreading the style–, in summer holiday resorts and spa towns, in the agricultural regions to the south –with their magnificent wine cellars– and in workers’ housing estates along the major ri

Lleida
Tarragona
Barcelona
Girona

Комментарии

    You can or this trail