Время  9 часов 48 минут

Координаты 2445

Uploaded 2 июня 2019 г.

Recorded июня 2019

-
-
1 320 m
709 m
0
5,0
9,9
19,87 km

Просмотрено 89 раз(а), скачено 1 раз(а)

рядом с El Brull, Catalunya (España)

01/06/2019. Ruta organitzada pel Centre Excursionista Farners.

Com arribar: Sortim de Santa Coloma de Farners amb autobús quan passen poc minuts de les vuit del matí (aparcament del poliesportiu dels Saioners). Agafem l’eix transversal (C-25) direcció a Vic, i passada la capital d’Osona, seguim per l’autovia C-17 en direcció Granollers i Barcelona. Llavors sortirem de l’autovia al visualitzar l’indicador BV-5303 de “Tona sud, Seva i Taradell”. Arribats a la rotonda que hi ha just a la sortida, anirem direcció a Seva i ens dirigirem cap a Sant Miquel de Balenyà que creuarem. Llavors entrarem a Seva i just al mig de la localitat girarem en direcció a “El Brull” fins a arribar al petit nucli de Sant Martí del Brull, punt d’inici de la nostra ruta.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Comencem a caminar des del bonic llogaret de Sant Martí del Brull. Just abans de la sortida, i encara amb tota la colla d’excursionistes agrupats, en Xavier Junquera ens fa cinc cèntims de l’entorn i dels diferents punts del recorregut per on transcorrerà la jornada. Feta l’explicació de rigor, ens enfilem cap a les carenes que dominen la contrada, deixant a banda i banda diferents pistes forestals obertes recentment per a les tasques d’extracció de llenya. Cal portar el GPS per a seguir correctament la ruta proposada, per el contrari és molt fàcil arribar a perdre’s.

Arribats al Serrat de la Font Pomereta, fem una breu parada per a esmorzar. El centre excursionista ens te preparada una bona taula on no hi falta de res! Desprès d’aquesta pujada i havent recuperat forces, davallem fins a trobar el torrent i la Font Pomereta. Fem un gir en aquest punt i seguim per pista amunt fins a arribar al collet situat entre el Turó de l’Alzina Rodona i el Turó de les Dalles. Des d’aquest punt es tenen unes amplies vistes de bona part del recorregut que farem, amb el Santuari de Sant Segimon, just a l’altre costat de la vall. Deixem enrere aquest punt, on retornarem després de desplaçar-nos fins al Turó del Pou d’en Sala. Aquest és el punt de major visibilitat de tota la zona, des d’aquesta immensa balconada, coronat per una estelada, es pot contemplar a la llunyania el Pirineu; la vall que es forma entre el Torrent de Rentadors, la Riera de l’Oratori i la Riera de l’Erola amb l’històric Mas La Sala de Viladrau als peus, o el veí cim de Matagalls.

Retornem enrere, novament fins a trobar la carena, on comença un tram un xic emboscat, fins a arribar a les envistes de l’ampli coll de Font Pomereta. Durant aquest tram passarem pel Turó de Queredes on si parem atenció veurem un pedra que fa de fita entre els termes municipals del Brull «B» i de Viladrau «V». Des del Coll de Font Pomereta podem veure just al davant Sant Segimon, conjunt que data del segle XIII. La història d’aquesta edificació és farcida de llegendes, destruccions i incendis...

A partir d’aquí, i situats en el punt més alt de tot el recorregut, comencem la baixada fins a creuar el Torrent de Rentadors, caminant per un terreny aspre i poc transitat, on caldrà parar atenció on es trepitja.

Creuat el torrent ens enfilem fins a trobar la pista que ens portarà directe al Santuari de Sant Segimon. Aquest Santuari es remunta al segle XIII, es va construir al voltant d'una capella aprofitant la cova que, segons la tradició, va ser habitada per Segimon, rei de Borgonya, que va fer vida d'ermità. Sens dubte es tracta d'un dels punts més emblemàtics del Montseny i de visita obligada. A més, el Santuari compte amb "La Posada", l’únic lloc obert al públic i on hem aprofitat per a dinar-hi. Actualment la resta d’edificacions del conjunt estan tancades per obres de restauració, tot i que pel que sembla, parades des de fa temps.

Deixem enrere el monestir i ens arribem fins a les “Tres Creus”, des d’on iniciarem un corriol de baixada fins a creuar novament el Torrent de Rentadors. Passat el torrent, remuntem muntanya amunt una estona fins a arribar a una zona oberta i amb una fantàstica perspectiva de bona part del torrent, on si ens hi fixem, veurem tot un seguit de saltants i gorgues encadenades una rera l’altra. A partir d’aquí el corriol es torna revirat i amb forts pendents en alguns trams, especialment quan comença a resseguir, aigües avall, el curs de la sotalada.

Poc desprès de trobar les restes d’una plaça carboners, el corriol prendrà més entitat i es convertirà en un viarany amb olor d’un altre temps, dins d’un paisatge encisador que colpeix pel seu ambient feréstec, i que mostrarà el seu màxim exponent en arribar als esglaiadors espadats que envolten el Gorg Negre amb les seves llegendes. En aquest punt aprofitarem per afer una pausa i poder-nos refrescar.

Seguim enrere per a retrobar la pista que hem deixat i arribats al fons de la vall, i descobrim l’imponent alzina de la Sala, ja mig morta. Girem a la dreta i creuem un pont mig camuflat per la vegetació, per a descobrir l’impressionant mas de La Sala, casa natal d’en Serrallonga. Hi accedim per la part posterior i la voregem fins a contemplar-ne la façana sud. Punt de parada obligatòria, en Xavier Junquera ens explica anècdotes i vivències d’aquest històric mas i dels seus habitant.

Les noticies més reculades del casalot daten del segle XIII. Actualment, presenta un conjunt d’edificacions, d’una antiguitat que va des del segle XIV al XVII, amb la torre circular existent, la qual antigament era de major alçada. També es conserva una paret de considerable altura que feia les funcions de muralla.

Des d’aquí, només ens restarà una agradable passejada fins a Viladrau, passant pel bucòlic indret de Molins, a fi de poder fruir, un any més, del sopar de bandolers, com a cloenda de la Ruta.

Visca la terra!

View more external

01-JUN-19 10:27:36
11-AGO-18 7:55:50
01-JUN-19 13:29:44
01-JUN-19 15:13:17
01-JUN-19 9:13:09
11-AGO-18 7:52:29
01-JUN-19 17:14:28
01-JUN-19 17:01:33
01-JUN-19 12:36:51
01-JUN-19 13:43:13
11-AGO-18 8:01:37
01-JUN-19 18:29:16
01-JUN-19 11:10:27
01-JUN-19 17:32:10
01-JUN-19 13:09:36
01-JUN-19 11:44:03
01-JUN-19 9:40:07
01-JUN-19 16:33:21
01-JUN-19 13:52:50
Mas la Sala de Viladrau Emmarcada per les imponents carenades del serrat de l’Oriol i de Sant Segimon, sobre un petit pujol excavat per la riera de l’Erola i el torrent de rentadors, s’aixeca el casal de la Sala de Viladrau. La part més antiga de la casa correspon al segle XIV, moment en que va ser fortificada i transformada en Domus amb una miralla de tanca i una torre de guaita. El cos central cal datar-lo al segle XVII. Tot i que els primers documents sobre el casal daten del 1356, les més antigues noticies i el mateix nom de Sala permeten remuntar el seu origen uns segles abans. Catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. El 21 d’abril de 1594 neix a la Sala de Viladrau en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el més gran bandoler de l’ història i mor a Barcelona el 08 de gener de 1634. Va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda, recordat pels balls d’en Serrallonga dedicats a ell, per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer i pels còmics i la recerca que n'ha fet d'ell en Ricard Dilmè. Va néixer en el si d’una família pagesa benestant. Aviat, però, les dificultats econòmiques el van empènyer a delinquir. El sobrenom de Serrallonga el deu a la seva dona, Margarita Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós. Al principi, Serrallonga compaginava l’activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622, però, tot va canviar quan va matar un veí que l’havia denunciat. Va ser l’inici d’una fugida que va acabar amb la seva mort. El bandoler es va dedicar plenament a la colla de bandolers que dirigia i a assaltar masies, segrestar gent per obtenir rescats i cometre assassinats. Finalment, va ser capturat el 31 d’octubre de 1633 a prop de Santa Coloma de Farners i executat a la forca a Barcelona. Fill del nyero Joan Sala i de Joana Ferrer, va néixer al mas Sala de Viladrau. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe de mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarita i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona, que esdevingueren sogra i nora l’una de l’altra. Va treballar a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, cosa que li donà l’oportunitat de conèixer Margarita Tallades Serrallonga, la pubilla del mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren més endavant a l’església de Sant Martí de Querós i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre. L’any 1627, perseguit pels soldats del Felip IV, fugí un any al Roselló que encara no havia estat annexionat a França, amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts de carruatges reials que recollien els impostos despertaven molta simpatia. L’any 1633, refugiat al Ripollès, troba Joana Massissa, la segresta i vaguen sols per Catalunya i França. El mas Saguer de Jafre (Baix Empordà). Serrallonga assaltà el mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho comptà amb l’ajuda dels germans Borrullet, un dels quals havia estat ermità del Santuari de la Font Santa, veïns de Jafre, els quals foren penjats més tard a Verges. 01-JUN-19 17:51:46
01-JUN-19 18:38:58
Modesta capella situada a pocs metres del Santuari de Sant Segimon, en un turó encinglerat. Fou erigida vers el 1550 (segle XVI) per l’ermità Miquel, procedent de Borgonya, atret per la llegenda de Segimon, qui li donà el nom de Sant Miquel. S’hi accedeix per un costerut tirany que surt del Coll de les Tres Creus, vora el Santuari de Sant Segimon o, d’una manera més planera, des del coll Saprunera. És d’estructura rectangular amb dos aiguavessos. En el seu interior s’hi va construir un banc de pedra al costat nord i no té imatgeria. Actualment es troba bastant deteriorada degut a la falta de manteniment, i el seu interior és brut i deixat, ja que sembla que s’usa com a refugi pel bestiar Segons la llegenda el nom Barretons ve pel fet que els romeus, molts d’ells vinguts de marina, quan arribaven a aquest indret d’una altura ja considerable, agafaven mal de cap. Es veu que milloraven el mal de cap quan deixaven el barret que duien a la capella com a exvot. Encara avui es manté aquest costum, tot i que alguns veïns diuen que només fent una volta sencera per fora de l'ermita, ja s'aconsegueix fer desaparèixer el mal de cap (això si no us foteu daltabaix, ja que està molt penjada sobre el roquissar). Es manté sense culte des del 1936.
El Santuari que es remunta al segle XIII, es va construir al voltant d'una capella aprofitant la cova que, segons la tradició, va ser habitada per Segimon, rei de Borgonya, que va fer vida d'ermità. Sens dubte es tracta d'un dels punts més emblemàtics del Montseny i de visita obligada. A més, el Santuari compte amb "La Posada", on tots els caps de setmana de l'any ens poden oferir uns bons esmorzars i menjars. Si vols una sortida tranquil·la amb la familia saps que podràs fer una parada en aquest lloc i gaudir de les vistes que ofereix de Viladrau i els seus entorns. Actualment només hi ha visitable la part de "La Posada", la resta del Santuari està tancat per obres de restauració. 01-JUN-19 13:56:56
01-JUN-19 18:25:28
11-AGO-18 8:06:10
01-JUN-19 11:56:59
01-JUN-19 19:02:04
01-JUN-19 18:54:06

Комментарии

    You can or this trail