shangrila

Время  6 часов 34 минут

Координаты 1089

Uploaded 25 мая 2015 г.

Recorded мая 2015

-
-
1 470 m
1 086 m
0
2,8
5,5
11,08 km

Просмотрено 3381 раз(а), скачено 211 раз(а)

рядом с Barruera, Catalunya (España)

IMPORTANT: El temps total que figura en aquesta ruta és degut a que la sortida està feta amb un grup nombrós de membres del Centre Excursionista Balaguer i conté aturades per visitar els pobles pels qual discorre. No cal dir que es pot fer en molt menys temps.

Bonica i fàcil ruta circular per la Vall de Boí, amb sortida des de Barruera, passant per Durro i Boí.

Un cop deixem el nostre vehicle estacionat a la carretera just davant de l’església de Sant Feliu de Barruera, creuem el pont de pedra que trobem darrere de l’església. Un cop creuat el pont, trenquem cap a l’esquerra i seguim uns metres per la carretera fins que trobem el desviament cap a Durro pel Cami de les Planes. Aquest corriol, sempre en ascens, discorre entre una zona emboscada d’ombradiu de gran bellesa. Sense pèrdua possible, arribem a la població de Durro la qual visitem.

Un cop hem passejat pels carrers de Durro, enfilem el Camí de Pago direcció Boí. Aquesta part de la ruta guanya alçada oferint-nos unes espectaculars vistes de tota la Vall de Boí. Baixem cap a la població de Boí i gaudim d’un passeig pels seus carrers.

Ara toca tornar de nou cap a Barruera però aquest cop pel Camí de l’Aigua. Desfem un tros el camí per on havíem vingut fins trobar el desviament cap a la dreta. El Camí de l’Aigua que uneix la Pont de Suert amb Caldes de Boí discorre la seva major part a la vora del riu Noguera de Tor.

Finalment arribem a Barruera, punt d’inici i final de la nostra ruta.
Waypoint

Barruera

Barruera és un poble situat al municipi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, que donà nom al municipi fins al 1996. Està situat a la zona axial pirinenca, a la dreta de la Noguera de Tor. També era el nucli principal de l'antic terme del mateix nom, el qual, conjuntament amb l'antic terme de Durro, formen l'actual municipi de la Vall de Boí. Barruera és el poble central de la Vall de Boí i el que té més comerços, però no és el més habitat, ja que el superen Taüll i Boí. Temps enrere també el superava Cóll. Situat a l'Alta Ribagorça, 1096 m alt, al peu d'alterosa serra, en un eixamplament de la vall de Boí, a la dreta de la Noguera de Tor. És distant a 15 km de Pont de Suert. És el cap de municipi del centre d'art romànic més important de la comarca. L'església parròquial, romànica, es dedicada a Sant Feliu. L'edificació del nucli antic era a l'entorn del vell carrer Major, actualment s'ha traslladat als laterals de solana de la carretera de la vall. Les cases, pallers i bordes del nucli antic pirinenc són d'una a tres plantes d'alçaria, aïllades o formant part d'un nucli d'habitatge. Són freqüents les balconades de fusta treballada i protegides per la teulada volada a sobre. Els murs són de pedra, reblats i de vegades arrebossats. Les cobertes tenen llosa de pissarra del país, tot i que primerament foren de llosa i posteriorment de teula àrab. Barruera té els nuclis d'apartaments a la façana del poble, essent un centre turístic molt important L'accés a Barruera des del cap de comarca, el Pont de Suert és fàcil: cal seguir la N-230 (de Lleida a Vielha) 2 quilòmetres en direcció a Vielha, fins a arribar a una cruïlla. En aquell lloc es troba l'arrencament cap al nord de la carretera L-500, que és la principal via de comunicacions de la vall de Boí. Seguint aquesta carretera, en 8 quilòmetres s'arriba a Barruera, que és al fons de la vall i a peu de carretera. El poble vell és al nord-oest de la L-500, mentre que l'església de Sant Feliu queda al sud de la carretera. La zona nova del poble, comercial i d'habitatges, està situada al llarg de la mateixa via principal de comunicació. L'església principal és la de Sant Feliu, romànica, que l'any 2000 la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat, juntament amb les altres de la vall. També té la capella de Sant Salvador, enlairada damunt del poble, on una vegada a l'any es fa un aplec, una església més petita al carrer Major del poble, dedicada a la Puríssima Concepció, i una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme a Casa Pubills, les dues darreres en el nucli històric de la població.
Waypoint

Boí

Boí és un poble situat a la comarca de l'Alta Ribagorça, en el terme municipal de la Vall de Boí. Tradicionalment ha estat el poble més important de la Vall de Boí, ja que li dóna nom, tot i que no n'és la capital, que es troba a Barruera. Abans de la unió dels antics municipis de Barruera i Durro pertanyia al primer, dels dos termes fusionats el 1965. Per tal d'accedir al poble des del cap de comarca, el Pont de Suert, cal seguir la N-230 (de Lleida a Vielha) 2 quilòmetres en direcció a Vielha, fins a arribar a una cruïlla. En aquell lloc es troba l'arrencament cap al nord de la carretera L-500, que és la principal via de comunicacions de la vall de Boí. En havent passat Barruera, 4 quilòmetres més amunt es troba una altra cruïlla, d'on arrenca, cap al sud, la carretera L-501, que mena a Boí en un quilòmetre exacte. Pont medieval de Boí El poble és enlairat a l'esquerra de la Noguera de Tor, al centre de la vall de Sant Martí, a llevant d'Erill la Vall, que queda davant mateix i una mica més avall, i a ponent de Taüll, que és bastant més amunt de la mateixa vall. Boí té una nucli antic emmurallat, en part aprofitant les roques del lloc i en part les mateixes cases, amb el castell a l'extrem de ponent i l'església de Sant Joan un xic al nord-oest, fora del recinte clos. El poble ha crescut bastant gràcies al turisme hivernal i estiuenc, i s'ha anat formant un nucli modern amb la carretera com a eix vertebrador. A l'interior del poble hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, que serveix actualment d'església parroquial, i una mica distanciada al nord del poble, se serven les restes de l'església romànica de Sant Pere de Boí. Per completar la llista d'edificis religiosos de Boí, cal esmentar les capelles situades a la zona d'Aigüestortes, del Parc Nacional: la moderna del Sant Esperit, i l'antiga de Sant Nicolau de Boí. El nucli antic de Boí és un monument del municipi de la Vall de Boí declarat bé cultural d'interès nacional. El nucli de la població es troba a l'esquerra del riu Noguera de Tor i sobre la riba dreta del riu de Sant Martí i s'ha desenvolupat a partir del nucli originari fortificat mitjançant l'agrupació concentrada d'unitats agrícoles -ramaders i residencials entre les que es situen algunes edificacions "entre mitgeres" i al voltant de dos turons rocosos visualment molt significatius. Existeixen algunes mostres de l'antiga fortificació als límits externs del conjunt com la porta sobre la plaça de l'Església, corresponent a l'antic camí de Caldes, la torre a llevant d'aquesta porta i murs amb arestes d'espitlleres a ponent de l'església de Sant Joan.[1] També hi ha restes, escasses, de l'església de Sant Pere de Boí. A l'interior, les edificacions s'agrupen al llarg dels carrers de la Muralla i del Raval, formant un característic aglomerat d'edificacions residencials, agrícoles (coberta i pallers) i els espais lliures de les eres i alguns horts. L'església està fora de l'antic recinte emmurallat relacionat amb el castell, al costat nord dels turons rocosos. L'espai davant de la porta de la muralla ha acollit i convertit en plaça de l'Església, les primeres construccions fora muralla (escola i fonda), estan alineats amb l'antiga carretera. Cal destacar també les restes de panys de la muralla i el pont sobre el riu de Sant Martí, a l'antic camí de Durro, reconstruït, així com la volta del co bert de Simamet i un parell de ponts de fusta que uneixen edificis agrícoles d'una meteixa propietat separats pel carrer.
Waypoint

Durro

Durro és un poble del terme municipal de la Vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Fins al 1965 havia estat municipi independent. Aquell any fou unit a Barruera, i, ja en la nova unitat administrativa, canvià el nom el 1996 pel de la Vall de Boí. Durro es troba enlairat a 1.386 m. d'altitud, damunt la riba dreta del riuet de Durro, afluent del Barranc Gros, que alhora desguassa per l'esquerra de la Noguera de Tor. S'hi arriba per una carretera asfaltada que surt de Barruera, creua el riu i s'enfila per la costa de forma serpentina. Tot i que no té estructura de poble clos, bona part de les cases actuals serven elements (parets, cantoneres...) de clara factura medieval, que confereix a tot el poble un aspecte antic, malgrat les nombroses restauracions de cases de què ha estat objecte els darrers anys. Es diu que és el poble més ben guardat de la Vall i el que més preserva el seu esperit. Darrere la fesomia de cases de pedra, carrers costeruts i construccions romàniques, manté l'estructura urbana intacta d'un poble medieval. L'església parroquial del poble és la Nativitat de Durro; al sud del poble hi ha l'ermita de Sant Quirc de Durro. Totes dues han estat declarades Patrimoni de la Humanitat, juntament amb les esglésies romàniques de la Vall de Boí. A més, al poble hi ha també la capella de la Divina Pastora de Casa Ferrero, que no és romànica. El nucli urbà de Durro és un monument del municipi de la Vall de Boí declarat bé cultural d'interès nacional. El poble, a 1386 m d'altitud, és damunt la riba dreta del riuet de Durro. N'és notable l'església parroquial romànica de Santa Maria. Pertangué, com tota la vall de Boí, als barons, després comtes d'Erill. Prop del poble hi ha l'ermita pre-romànica de Sant Quirç on, per la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro, grans fogueres de troncs llargs i resinosos. Les cases, pallers i bordes del nucli antic pirinenc són d'una a tres plantes d'alçària, aïllades o formant part d'un nucli d'habitatge són freqüents les balconades i voladius de fusta treballada protegits per les cobertes de llosa de pissarra del país. Els murs són de pedra i de vegades arrebossats. Durro s'està convertint en un centre turístic de segona residència que conserva la seva identitat

Комментарии

    You can or this trail