Скачать

Расстояние

21,34 км

Набор высоты

1 301 м

Техническая сложность

Высокая

Потеря высоты

1 301 м

Макс. высота

913 м

Trailrank

77 5

Мин. подъем

227 м

Тип маршрута

Круговой

Время

9 часов 19 минут

Координаты

2479

Загружено

27 мая 2021 г.

Записано

мая 2021
  • Оценка

     
  • Информация

     
  • Легко следовать

     
  • Пейзаж

     
Будьте первым, кто выразит признание
2 комментариев
 
Поделиться
-
-
913 м
227 м
21,34 км

Просмотрено 261 раз, скачано 8 раз

рядом с Pratdip, Catalunya (España)

Fantàstica ruta d’aventura sortint des del poble de Pratdip (Baix Camp) en la que ens enfilarem a tots els cims culminants de la Serra de Llaberia: Mont-redon (863m), Cavall Bernat (840m), Creu de Llaberia (909m), La Miranda (919m) i la Punta del Grau o Desenrocada (765m), tots ells grans miradors de la zona. Durant el recorregut resseguirem les carenes, crestes i cingles de la contrada fent algunes grimpades i superant un bon grapat de trams equipats amb cables, cordes i cadenes (Crestes de la Seda, Pas dels Siscus, Canal d’accès al Cavall Bernat, Lo Grauet, Canal del Portell Carreter, Pas del Ramón i Grauets de l’Estudiant entre d’altres) així com un tram lleugerament aeri en el feréstec i panoràmic recorregut pel fil de la Cresta dels Cingles de Salà. També faldejarem imponents cingleres com els Cingles d’en Jover i els Cingles de Brancana, veurem racons curiossos com la Foradada de Llaberia, el Forat de Llaberia o l’Avioneta Estavellada i visitarem el bonic i pintoresc poble de Llaberia i la seva església de Sant Joan (s.XIII). La ruta farà les delicies d’aquells amb esperit aventurer que els hi agraden els entorns durs i feréstecs, però pot ser una ruta complicada i de “mala petja” per gent que no els agrada acabar una mica esgarrintxats, poc experimentats o habituats a anar sempre per terrenys suaus i senders fressats.

***RESSENYA: Ruta realitzada el 04-05-2021. Arribats a Pratdip deixem el vehicle en l’aparcament ubicat a dins del poble. Iniciem la caminada desfent un breu tram del camí fet amb el vehicle, tot just fins arribar a una font, on prenem un carrer a la dreta (NE) voltant uns horts fins desembocar de seguida en la carretera, on trobem una cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “Mont-redon” per la pista asfaltada del Camí de Colldejou (N, senyals GR). La pista puja amb tendència al N entre conreus i aviat trobem una nova cruïlla de camins senyalitzada on deixem la pista asfaltada que portem (i els senyals GR) i prenem una pista formigonada a l’esquerra (N, senyals PR) que puja suaument al N entre camps. Més amunt rebutgem un trencall a la dreta per on se’n van els senyals PR i seguim el nostre camí formigonat (senyals groc-vermell i blaus) seguint indicacions cap a la “Cresta de la Seda”. El camí de seguida deixa enrere els camps i continua pujant (N) entre pins fins que finalitza al costat d’una casa i les seves feixes, punt des d’on prenem un sender fressat (senyals groc-vermell i blaus) que continua pujant al N, alternant trams voltant alguns camps amb trams entre pins. Més endavant acabem desembocant en un camí-pista a l’alçada del Pla del Marinons, que seguim en la direcció que portem (N) fent una lleugera pujada fins trobar un indicador que ens convida a deixar la pista i prendre un sender fressat a l’esquerra (N, senyals groc-vermell i blaus) que s’enfila serpentejant per una zona d’antigues feixes ara coberta de pins. Segons pugem el bosc es va esclarissant i començem a gaudir de les vistes sobre les cingleres que ens envolten i davant es va definint la bonica Cresta de la Seda. Un tram més planer ens acaba portant a l’inici de les Crestes de la Seda, on el fressat corriol i els abundants senyals (senyals groc-vermell i blaus) ens van portant a resseguir la cresta tot buscant els passos més senzills, on anem recolçant les mans o grimpant fàcil (Iº), de vegades pel fil o pels costats de la cresta. Poc més amunt trobem un ressalt un xic més dret equipat amb una corda i desprès fem un flanqueig per una lleixa equipada amb un cable com a passamà, seguit d’un nou tram amb fàcils grimpades (Iº) que ens porten a sortir a un pla on trobem un plafó interpretatiu de la bonica vista que gaudim. A partir d’aquí seguim el fressat sender (N, senyals groc-vermell i blaus) tot resseguint la carena cap a un evident i destacat morral (de fet s’anomena “El Morral”) i no triguem a arribar al Pas dels Siscus, una mena d’esquerda-canal vertical d’uns 8-9m d’alt equipada amb cadenes. Passat l’entretingut Pas dels Siscus seguim el corriol tot carenejant (N, senyals groc-vermell i blaus), de seguida rebutgem un corriol a l’esquerra que se’n va al Portell de les Canals i seguim el nostre corriol (N, senyals groc-vermell i blaus) tot pujant per una careneta rocosa on cal recolçar alguna mà fàcil, desprès passem entre mig de dos puntes o morrals i revoltem el Morral per l’esquerra tot pujant. Un cop acabat de voltar el Morral ens desviem apenes uns pocs metres a la dreta (SE) per coronar el cim del Morral (754m), des d’on ja gaudim d’una bona vista. Reprenem el corriol (N, senyals groc-vermell i blaus) tot carenejant per terreny obert i pujada força suau fins arribar de seguida al bonic Pla de Mont-redon, un oasis verd enmig d’aquesta muntanya calcària. En aquest pla trobem una cruïlla de camins senyalitzada on anem cap a “Cim del Mont-redon” pel corriol que continua recte i amunt (N, senyals groc-vermell i blaus) travessant integrament el pla i desprès carenejant sempre al N (senyals blaus) fins assolir el cim del Mont-redon (863m), per mi el cim més maco dels que farem avui, coronat per una horrible creu feta amb les biguetes que aguanten el pladur (…) però amb una vista excel·lent. Baixem del cim per l’altre costat, per un corriol (senyals blaus) que serpenteja una mica i desprès deixa la carena i segueix davallant una mica més al NE fins arribar a una nova cruïlla de camins senyalitzada, però a dia de fer la ruta falta la banderola en l’indicador...cal seguir el fressat corriol (senyals blaus) que fa una suau travessa del vessant de la muntanya al NE cap a l’evident Portell de la Roca Mitjanera. Poc abans d’arribar a l’esmentat portell rebutgem un corriol a la dreta que davalla cap a la Cova del Tabac i seguim el nostre corriol pujant un xic més fins arribar de seguida al Portell de la Roca Mitjanera, on trobem una altre cruïlla de camins senyalitzada. Des d’aquest collet fem una “anada-tornada” que encetem seguint el corriol (senyals blaus) indicat cap al “Cavall Bernat” que surt a l’E davallant lleugerament i flanquejant l’agulla previa al Cavall Bernat per un vessant tarteròs fins estar en la marcada canal entremig de l’agulla (esquerra) i el Cavall Bernat (dreta). Remuntem l’ample canal (ara han posat una corda per facilitar més el pas) i sortim de la canal per la dreta ajudats d’un tram equipat amb una cadena que facilita molt la tasca (sense la cadena podria ser una grimpada de IIº). Passada la cadena remuntem un corriolet erosionat (fites) entre pedreres i matolls fins al capdamunt del Cavall Bernat (840m), coronat per una petita creu i des d’on gaudim d’una excel·lent vista. Des del Cavall Bernat desfem el camí fet fins el Portell de la Roca Mitjanera i ara seguim indicacions cap a “La Creu i La Miranda” per un corriol (senyals blaus) que puja al NO. Aviat el corriol planeja una mica, desprès fem una breu davallada i, tot seguit, fa una també breu pujadeta que ens porta a guanyar de nou la carena en un collet, on trobem una nova cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “La Creu i La Miranda” per un corriol fressat (senyals blaus) que puja amb tendència al NO pel característic terreny calcàri de la contrada. Poc més amunt, a l’alçada d’un parell de fites força grans, deixem el corriol més evident (que no passa per la Creu de Llaberia) i prenem una senda a la dreta (N, senyals blaus) que continua pujant a prop dels estimballs fins al capdamunt del cim de la Creu de Llaberia o Punta dels Frares (909m), que com el seu nom indica està coronat per una creu i des d’on també gaudim d’una bonica vista. Des del cim davallem a l’O sense camí definit (fites) però per terreny obert on podem escollir per on anar, desprès baixem per un petit pas rocòs on cal posar les mans (que no grimpar) i desprès ja apareix un corriol prou evident que comença a travessar el vessant de la muntanya fins abastar poc desprès un corriol més fressat, que seguim (NO) tot pujant. De seguida rebutgem uns senyals blaus que davallen a la dreta per la Canal del Roc i seguim pujant pel nostre corriol (N, senyals blaus), aquí poc fressat però el terreny és obert i la direcció a seguir es molt evident, cal arribar a l’aparatòs Radar Meteorològic. Des del radar un breu i planer passeig al NO ens porta fins el cim de la Miranda (919m), coronat per un vértex geodèsic i punt culminant de la Serra de Llaberia. Des del cim seguim un corriol-senda (senyals blaus) que careneja al NO, tot seguit deixem un corriol que davalla a la dreta per la Drecera d’en Ramon fins el Coll de Guix i natros seguim al NO per un rastre de senda (senyals blaus) que continua a prop de la carena i aviat ens porta a la Foradada de Llaberia, una mena de pont natural de roca obert en la cinglera. Des de la Foradada la senda (senyals blaus) aviat deixa la carena i comença a davallar cap a l’esquerra (SO), dirigint-se cap al fons de la vall fent un traçat sinuós per un vessant obert. No triguem a arribar al fons de la vall, tot just a l’alçada d’unes feixes i de les Covetes de Cal Vaqué, un conjunt de petites cavitats o balmes amb restes d’haver estat tancades amb murs de pedra seca. Aquí abastem un camí de roderes que seguim plàcidament a l’O pel fons de la vall fins arribar a una altre cruïlla de camins senyalitzada on conectem amb els senyals GR, que seguim per un sender fressat a la dreta que puja dibuixant un parell de llargues llaçades que aviat ens porten a travessar la carena en el Portell de Llaberia. A l’altre banda del portell el vell camí (senyals GR) davalla per la zona de Els Revolts en llaçades ben traçades (es conserven els contraforts i tot) i, alrededor de la cota 746m aprox, deixem el GR (que continua avall) i prenem un corriol a l’esquerra (NO, fites) que comença a pujar tot travessant el vessant obac de la muntanya. Ben aviat el corriol (fites) deixa de pujar i continua fent lleugers “puja-baixa”, sempre travessant el vessant N de la Serra d’en Jover amb alguns trams lleugerament penjats on l’espessa vegetació tapa la sensació de buit i balconades que ens ofereixen bones vistes sobre la Mola de Colldejou. Arribats al Pas de les Cabres dobleguem un contrafort i el corriol (a partir d’quí tornen els senyals blaus) agafa tendència a l’O i comença a faldejar els Cingles d’en Jover tot travessant el vessant de la muntanya, ara amb una clara tendència a davallar enmig d’un bosc espès fins arribar a un punt on el corriol que portem vol començar a davallar de valent tot girant cap a la dreta. En aquest punt cal estar atents, com a referència trobem en una pedra una pintada que posa “Mas d’en Cosme”, un parell de muntanyetes de fites i a més dels senyals blaus també trobem alguns senyals vermells i verds. Aquí deixem el corriol més fressat (que baixa cap al Mas d’en Cosme) i prenem un rastre de senda que puja cap a l’esquerra (S, senyals blaus, vermells i verds) i de seguida ens deixa al peu d’una marcada esquerda que trenca les cingleres, es l’inici de Lo Grauet. Ens fiquem en l’esquerda i pugem força dret ajudats d’un tram equipat amb cadenes, tot seguit de superar la primera esquerda fem un pas lateral-flanqueig cap a la dreta equipat amb cadenes com a passamà i, inmediatament, fem un altre pas lateral ara cap a l’esquerra també equipat amb cadenes com a passamà que ens deixa al peu d’una altre esquerda. Remuntem la segona esquerda (menys dreta que la primera) també ajudats de cadenes i de seguida acabem de superar els cingles i sortim a la part alta de la carena. Aquí s’inicia el tram més feréstec de la ruta. Des d’aquest punt anem sense un camí definit a l’O (fites) tot buscant el millor pas (el terreny deixa fer prou bé) i de seguida abastem uns senyals vermells que marquen un rastre de senda que primer ens fa perdre apenes uns pocs metres de desnivell i desprès s’enfila a l’O pel vessant E del Cingle de Calàs fins guanyar el fil de la cresta cimera dels esmentats cingles, on gaudim d’una excel·lent vista. Des d’aquest punt primer vaig a la dreta (N) encetant una “anada-tornada” tot resseguint d’aprop el fil de l’horitzontal cresta fins arribar a la Desenrocada o Punta del Grau (765m), on no hi ha un cim definit... de fet aquesta “anada-tornada” es fàcilment prescindible… Desfem l’anada-tornada i ara resseguim el fil de la cresta al S/SO, sense una senda molt definida (rastres de cabres) i amb uns bons estimballs que formen els cingles a la nostra dreta (en cas de patir vertigen hi ha la posibilitat de no apropar-se tant als estimballs, però llavors hi ha més vegetació amb la que barallar-se). De seguida pasem a tocar de l’Avioneta Estavellada, que es va estavellar l’any 1994 i encara està aquí… Continuem pel fil d’aquesta cresta (S/SO) fent un tram molt horitzontal tot gaudint de les vistes i dels estimballs i, quan començen a aparèixer algunes alzines i pins, el rastre de senda es fa una mica més marcat (alguna fita) i va uns pocs metres per sota del fil de la cresta, amb tot, la millor opció és anar sempre que es pugui pel fil i, quan no es pot transitar prop del fil, doncs perdre un parell de metres per l’esquerra, sempre buscant el millor pas. Aviat aquesta cresta comença a davallar i arribem al Portell de la Punta, on donem per acabat el tram més feréstec de la ruta. Des d’aquest punt primer anem a la dreta tot encetant una nova “anada-tornada” tot davallant per un grau que guanya el Cingle de Calàs i, poc més avall, cal estar atents a deixar el grau (que continua baixant fins la Castea de Perón i el Mas de l’Olla) i anem a l’esquerra (S) per una senda a tocar dels cingles que en pocs metres ens porta al Forat de Llaberia, una cavitat oberta en el cingle ben curiosa, amb un total de 16m de recorregut i un lloc ideal per aturar-se a menjar a l’ombra del sol i protegits del vent (tant el sol com el vent molt habituals per aquestes contrades). Vista la curiosa cavitat i amb la panxa plena desfem els nostres passos fins el Portell de la Punta i ara prenem un corriol d’inici poc fressat (fites) que davalla al SE, veient davant nostre i encara lluny el poble de Llaberia, cap a on anem. Segons baixem el corriol (fites) es fa més fressat i amb tendència a l’E ens acaba portant al llit del Barranc del Tortó. Un cop en el barranc el seguim pel llit sec a l’esquerra (N) apenes uns metres, tot just fins veure uns senyals grocs que marquen l’inici d’un sender fressat que surt a l’esquerra del barranc i comença a pujar a l’E per una zona d’antigues feixes on a dia d’avui hi ha un bosc de pi. Poc més amunt el sender esdevé un camí més ample que puja fent un parell de llaçades i desprès s’orienta al S gairebé planejant (senyals grocs) fins sortir a una cruïlla de camins senyalitzada on conectem de nou amb els senyals GR. Des d’aquesta cruïlla seguim indicacions cap a “Llaberia” tot seguint el fressat sender per on transiten els senyals GR, que surt a l’E i comença a pujar suaument dins del bosc tot passant pel poc marcat Collet de la Remullana fins arribar a la Font de l’Horta. Des de la font el sender (senyals GR) puja paral·lel a una pista tot evitant les seves marrades fins acabar entrant en el pintoresc poble de Llaberia. Tal com arribem seguim el carrer principal del poble (C/de l’Església) amb tendència a l’E fins arribar a l’església de Sant Joan (s.XIII). Vista l’església desfem uns pocs metres i prenem el C/del Forn, que inmediatament ens porta a la plaça del poble, des d’on seguim el carrer que surt a l’E i aviat ens porta a la carretera d’accès al poble, on trobem un indicador: anem cap a “Coll de la Bassa de les Fonts” per un sender fressat (senyals groc-verd) que surt pujant a l’E. De seguida aquest sender tomba al S, travessa una pista i continua pujant dins del bosc pel sinuós Camí de les Marrades (S, senyals groc-verd i blaus). Més amunt, quan el sender deixa de pujar, tomba al SE i comença a travessar el vessant de la muntanya gairebé planejant o en lleugera davallada fins arribar al Coll de la Bassa de les Fonts, on trobem una pista i un indicador: anem cap al “Portell de la Dóvia” pel sender (senyals groc-verd) que surt al S pujant un xic fins travessar un collet més marcat (hi ha un indicador de ferro dels vells), des d’on se’ns obre la vista de nou cap al sector de la Serra de Llaberia que hem fet abans. Aquí el sender (senyals groc-verd) s’orienta al S i de seguida regira a l’E i arribem a una nova cruïlla de camins senyalitzada a prop del Portell de la Dóvia (es un altre indicador vell de ferro que no es veu res ja…), on seguim el sender de la dreta (S, senyals groc-verd), que comença a davallar suaument tot gaudint de bones vistes. Aviat travessem un petit barranc i el sender fa una breu pujada (S, senyals groc-verd) fins arribar al Portell del Carreter, de fet, no cal acabar d’arribar al portell, ja que pocs metres abans, tot just en la capçelera d’una marcada canal on hi ha una bauma, el sender regira cap a l’esquerra 180º (NE) i comença a davallar fort per la canal tot fent ziga-zagues. Poc més avall trobem uns trams equipats amb cordes per facilitar la baixada d’uns resalts rocossos i seguim avall per la canal, entaforada entre verticals parets fins el final d’aquesta, on trobem un cartell informatiu de la regulació de l’escalada per aquesta zona, punt on el sender regira cap a la dreta (E, senyals groc-verd) tot revoltant i faldejant els imponents cingles i desprès s’endinsa en un bosc espès i davalla fent algunes llaçades fins arribar de seguida a una nova cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “Pratdip” pel sender de la dreta (SE, senyals groc-verd) entre bosc i sota les cingleres. Ben aviat el sender (senyals groc-verd) agafa tendéncia a avançar al S i començem a faldejar els verticals Cingles de la Brancana (que formen boniques raconades en aquest tram inicial), desprès ens desviem a la dreta apenes uns metres fins al peu de les cingleres per veure la Font del Cucú (ubicada dins d’una petita bauma i seca a dia de fer la ruta) i desprès reprenem el fressat sender que portàvem (senyals groc-verd), que continua gairebé planejant al S, entre densa vegetació, faldejant els Cingles de la Brancana i deixant cada vegada més enfonsat el Barranc de la Dòvia a la nostra esquerra. Més endavant arribem a una cruïlla de camins senyalitzada on rebutgem a l’esquerra baixar per la “Drecera de Cal Zenon” i seguim pel nostre sender recte (S, senyals groc-verd) una mica més i amb vistes al litoral fins arribar poc desprès a una altre cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “Pratdip pel Camí dels Solans” per un sender fressat (senyals groc-verd i blaus) que surt al S pel fil d’una careneta. De seguida el sender deixa la carena i comença a davallar fortet per l’esquerra d’aquesta, desprès transitem per una lleixa lleugerament penjada i tot seguit davallem per un pas entre roques on cal recolçar alguna mà fàcil. El sender (S, senyals groc-verd i blaus) continua davallant decidit i no triguem a passar pel Pas d’en Ramon, una lleixa lleugerament penjada equipada amb cable com a passamà (innecesàri) que ens porta a travessar una mena de portell. Des d’aquest portell el sender (S, senyals groc-verd i blaus) davalla fort i relliscòs pels Grauets de l’Estudiant tot fent ziga-zagues i desprès tomba al SE i continua davallant (ara més suau) travessant el vessant de la muntanya. Més avall ens desviem momentàneament a la dreta per visitar la bonica Barraca del Claper del Nolla i tot seguit reprenem el sender que portàvem (E, senyals groc-verd) planejant un xic fins arribar al Mirador dels Solans, on gaudim d’una bonica vista sobre el poble de Pratdip. Al costat del plafó interpretatiu prenem el sender que davalla a la dreta (SE, senyals groc-verd i blau), dretot i serpentejant, sempre veient el poble davant nostre. Més avall sortim al costat d’una finca amb un tancat metal·lic i seguim el nostre sender (SE, senyals groc-verd i blau) ara fent un traçat directe revoltant la finca entre clapes de bosc fins sortir a la carretera, la travessem i entrem al poble pel C/de la Creu davallant suau (SE). Desprès prenem el C/de Santa Marina a l’esquerra (E) passant entre les cases fins arribar al punt d’inici.

***NOTA: Durant la ruta cal superar un quants trams equipats amb cordes i cadenes així com algunes grimpades (Iº-Iº+) i diverssos trams lleugerament penjats o aeris (més info en la Ressenya). Totes aquestes “dificultats” són fàcils per gent habituada a aquests menesters pero poden ser difícils i perillosses per gent poc experimentada. Els diverssos trams equipats a dia de fer la ruta estàn en bon estat. En quant als camins, gairebé tota la ruta transita per corriols i senders senyalitzats, majoritàriament per corriols i senders fressats, però també trobem alguns trams on la fressa s’esvaeix pel característic terreny de la contrada i un tram força feréstec de senda difusa resseguint el fil de la Cresta del Cingle de Calàs (més info en la Ressenya).

***ALTRES RUTES PER L’ESPAI D’INTERÈS NATURAL DE LA SERRA DE LLABERIA:

-”Turó i Avencs de la Miloquera, Castell del Moro, Roca del Corb, Cova del Xollat i Toll de la Pallissa des de Marçà”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/turo-i-avencs-de-la-miloquera-castell-del-moro-roca-del-corb-cova-del-xollat-i-toll-de-la-pallissa-35014724

-”Montalt (Nord i Sud) per Canal del Mano, Llaberia, Cingles del Tortó i Coves de les Dues Boques, Ramer, La Fou i Sendal”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/montalt-nord-i-sud-per-canal-del-mano-llaberia-cingles-del-torto-i-coves-de-les-dues-boques-ramer-l-35966671

-”Coves del Blai, Ponça i Toixó, Avencs del Pla i Figuera, Molló Quatre Termes, les 7 Crestes i Rases del Barranc de la Ponça”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/coves-del-blai-ponca-i-toixo-avencs-del-pla-i-figuera-mollo-quatre-termes-les-7-crestes-i-rases-del-61215459

-“Puig de la Cabrafiga i Puig de Güena per Cova del Grauet, Castellet de les Mugues i Passos del Gos, Cabrit, Guineu i Caçador”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-de-la-cabrafiga-i-puig-de-guena-per-cova-del-grauet-castellet-de-les-mugues-i-passos-del-gos-c-63008596

-“Muntanya de l’Areny: Mª de Déu de la Roca, Sant Ramon, Coves, Foradades, Roca del Migdia, Camí dels Carlins i Grau Escaletes”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/muntanya-de-lareny-ma-de-deu-de-la-roca-sant-ramon-coves-foradades-roca-del-migdia-cami-dels-carlin-68498297

-“Mola de Colldejou per Coll de Guix, Portell del Móra, Canal Fosca, Camí del Recingle i Cova de la Mola desde Colldejou”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mola-de-colldejou-per-coll-de-guix-portell-del-mora-canal-fosca-cami-del-recingle-i-cova-de-la-mola-71017599
Парковка

Pratdip (Aparcament dins del poble)

Перекресток

Cruïlla / Camí formigonat esquerra

Перекресток

Cruïlla / Sender esquerra

Маршрутная точка

Crestes de la Seda

Панорама

Mirador

Опасность

Pas del Siscus

Вершина

El Morral

Маршрутная точка

Pla de Mont-redon

Вершина

Mont-redon

Перекресток

Cruïlla / Corriol dreta

Горный перевал

Portell de la Roca Mitjanera

Вершина

Cavall Bernat

Горный перевал

Collet / Cruïlla

Вершина

Creu de Llaberia

Маршрутная точка

Radar Meteorològic

Вершина

La Miranda

Маршрутная точка

Foradada de Llaberia

Пещера

Covetes de Cal Vaqué

Перекресток

Cruïlla / Sender dreta

Горный перевал

Portell de Llaberia

Перекресток

Corriol esquerra / Els Revolts

Маршрутная точка

Pas de les Cabres

Опасность

Lo Grauet / Canal equipada

Вершина

Desenrocada o Punta del Grau

Маршрутная точка

Avioneta Estavellada

Опасность

Cresta del Cingle de Calàs

Горный перевал

Portell de la Punta

Пещера

Forat de Llaberia

Маршрутная точка

Barranc del Tortó

Перекресток

Sender esquerra / Conexió GR

Фонтан

Font de l'Horta

Маршрутная точка

Llaberia / Sant Joan Degollat

Горный перевал

Coll de la Bassa de les Fonts

Горный перевал

Portell del Carreter

Фонтан

Font del Cucú amb Sabata

Маршрутная точка

Cingles de la Brancana

Перекресток

Cruïlla / Sender recte

Маршрутная точка

Pas d’en Ramon

Укрытие

Barraca del Claper del Nolla

Панорама

Mirador dels Solans / Sender dreta

Перекресток

Cruïlla / Sender dels Solans

Маршрутная точка

Pas entre roques

Маршрутная точка

Grauets de l'Estudiant

2 комментариев

  • Фото lamu

    lamu 3 июн. 2021 г.

    Fa una pinta espectacular!

  • Фото Aventura't

    Aventura't 3 июн. 2021 г.

    Es una ruta de les que t'agraden lamu! Salut i muntanya!

Вы можете или этот маршрут