Координаты 184

Uploaded 20 апреля 2016 г.

-
-
408 m
279 m
0
1,9
3,8
7,65 km

Просмотрено 1394 раз(а), скачено 52 раз(а)

рядом с Súria, Catalunya (España)

RECORREGUT PERIPATÈTIC DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PELS SECTORS ORIENTALS DEL TERME MUNICIPAL DE SÚRIA (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DEL BARRI DE JONCARETS A LES GUIXERES, AL TORDELL, A LES CABANASSES I AL BARRI DE JONCARETS

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació, per tal de poder fer tots els recorreguts a peu, sense gaires problemes. Sols hi ha un tram no gaire clar, en el trajecte des de la Vilella Vella al Tordell, ja que part del camí es troba llaurat.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la seva Depressió Central). No cal oblidar que la totalitat de la comarca del Bages es troba dintre d’aquesta part de la Depressió Geològica de l´Ebre.

Tanmateix, cal dir tot el recorregut de l´itinerari es troba dintre del Geoparc de la Catalunya Central, dintre del qual es troba pràcticament tota la comarca del Bages (així com bona part de la comarca del Moianès) i en concret el terme municipal de Súria.

Per d´altra banda, no cal oblidar que en aquest municipi es per es desenvolupa la major part de les activitats mineres actuals de la comarca i del Geoparc, conjuntament amb els municipis de Sallent i de Cardona, per la qual cosa, a través del recorregut trobarem un conjunt de connotacions ambientals relacionades amb les activitats mineres.
Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s’aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió, per aquests indrets, els quals pertanyen a l´Eocè. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l’erosió dels anteriors.

Els materials que anirem trobant, es reparteixen fonamentalment entre la Formació Súria i la Formació Artés. Totes elles pertanyen a l´Eocè; tot i que la darrera es troba al trànsit entre aquest període i l´Oligocè. No trobarem en cap moment, afloraments de la Formació Cardona, la qual es troba en profunditat, essent aquesta la que proporciona els materials explotats a les mines de Súria.

En aquest itinerari farem observacions relatives a diverses branques de la geologia, com la geomorfologia i la tectònica. Tot i així, en aquest cas, ens centrarem fonamentalment en la relació entre la mineria i el Medi Natural. I també amb el Medi Ambient.

Per d’altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per la comarca del Bages, integrada dintre de la Catalunya Central. I ho farà exclusivament pel terme municipal de Súria, com ja hem esmentat inicialment.

OBJETIUS GENERALS

Els objectius fonamentals d’aquest recorregut de caràcter geològic, ambiental i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Geoparc de la Catalunya Central (també denominat: Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants dels sectors orientals del municipi de Súria.

2.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la major part del recorregut). En concret, les observacions es centraran en la Depressió Central

3.- Observació dels materials que reblen la depressió per aquests indrets. Aquests materials pertanyen a la Formació Súria i a la Formació Artés, tot i que al subsòl es troba també la Formació Cardona. Totes tres unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Eocè; tot i que els nivells superiors de la segona (la Formació Artés), es situen al trànsit cap a l´Oligocè. Per d´altra banda, sovint es faran palesos els materials detrítics del Cenozoic recent, del Pleistocè i de l´Holocè, que sovint cobreixen als anteriors. Aquests materials detrítics formen part especialment de les terrasses fluvials i dels depòsits de peu de mont.

4.- Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari, tant antigues com modernes, concretament de:
4A) de les antigues explotacions guixoses, que veurem a diferents indrets entre els materials eocènics de la Formació Artés i de la Formació Súria
4B) de les actuals explotacions de potassa, situades entre els materials eocènics de la Formació Cardona

5.- Observació a distància, si s’escau de les escombreres de la Mina de Potassa de Súria, des de diferents indrets del recorregut.

6.- Observació, si s’escau, dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic i miner que anirem trobant al llarg del recorregut del present itinerari. Així, ens centrarem en les nombroses guixeres i forns de guix, que anirem trobant.

7.- A més a més dels anteriorment esmentats. es realitzarà l’observació dels diferents aspectes geològico-ambientals que es trobin al llarg del recorregut. En aquest cas, veurem les conegudes bòfies de Joncarets.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha nombrosos antecedents nostres, pel que fa a la comarca del Bages, per on hem realitzat diferents recorreguts. Així, en farem esment dels següents:2004, 2005a, 2011a, 2011b y 2012). Tot i així, aquest recorregut que ara presentem és en bona part inèdit, en tractar-se d´un recorregut pedestre. Per d´altra banda, també cal fer esment dels itineraris següents: MATA-PERELLÓ i FONT (2001) i MATA-PERELLÓ, MATA LLEONART i RUBIO (2001); així com el de MASACHS et altri (1988). Un altre treball és el de MATA – PERELLÓ i BIOSCA MUNS (2012). També farem esment d´un antecedent recent de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2015), del qual, el present itinerari és una modificació i actualització.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d’uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1993), el primer dedicat al conjunt de les mineralitzacions catalanes, i el segon dedicat a les de la comarca del Bages.

I, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment de dos treballs col·lectius, concretament de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA (1967); així com de RIBA et altri (1976). Aquests treballs fan referència a la geologia del conjunt dels Països Catalans. Tanmateix, cal fer esment dels treballs de l´IGME (1975). I també del de COLLDEFORNS (1986), relatiu a la geologia del Bages.

I, finalment, pel que fa al patrimoni geològic i miner o al Geoparc de la Catalunya Central, ens referirem a diversos treballs, com els següents: CLIMENT COSTA I MATA PERELLÓ (2012), CLIMENT COSTA et altri (2015), ICHN (1998), MATA – PERELLÓ (2003 i 2005b), MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001); així com a MATA – PERELLÓ et altri (2006).

Tots aquests treballs i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà exclusivament per la Catalunya Central, i en concret per la comarca del Bages, pel municipi de Súria. Així, s´iniciarà i finalitzarà pels voltats del Barri de Joncarets, prop d´on es farà la primera aturada i també la darrera. Després, el recorregut a peu es dirigirà cap a llevant, anant cap a la zona de les Guixeres, per on es faran diverses aturades.

Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a la carretera BP – 4313, per tal d´anar cap al Tordell i cap a Can Xixa – Xaco, des d´on s´anirà cap a Can Vinyals. Posteriorment s´anirà cap a la carretera local B – 423, anant cap al Coll d´En Sisó i posteriorment cap a les immediacions de Cabanasses (i de les Mines de Potassa). Finalment, després de circular per la població de Súria, s´anirà cap a la carretera BP – 4313, per tal de retornar finalment al Barri de Joncarets, per on finalitzarà aquest recorregut.

El recorregut serà de 7´65 Km, inicialment, encara que es pot allargar fent alguna fillola. En aquest recorregut es faran disset aturades. Es començarà a una alçada de 283 metres, per anar pujant fins als 340 (per les immediacions de la Vilella Vella). Després es baixarà fins als metres, baixar fins als 281 (prop del Tordell) i pujant de nou fins als 408m, en arribar a les immediacions del Coll de Sisó. Després, s´anirà baixant baixarà fins als 283 m inicials.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Per d’altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l’escala de 1:50.000. En aquest cas, sols utilitzarem dos fulls: el 330 (conegut com a full de Cardona) i el 363 (conegut com a full de Manresa). Tot i això, la majoria de les aturades es troben al segon full. Així doncs, la relació de les aturades que composen el recorregut d’aquest itinerari, és la següent:

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CLIMENT COSTA, F; MATA – PERELLÓ, J.M.; VINYES SABATA, J. RUBIO, C. (2015). - La minería y el patrimonio minero en el Geoparc de la Catalunya Central. Actas del XV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Logrosan (2014). Editores J.M. Mata – Perelló y M. Hunt. En prensa. 10 Pàgines. Manresa

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic de la comarca del Bages. Públic. EUPM, 399 pàgines. Manresa.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona. Facultat de Ciències. 552 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1993).- Els Minerals de la Comarca del Bages. Revista Xaragall, nº 19, 510 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ,J.M. (2003).- Inventario de las explotaciones mineras y del Patrimonio Minero de la comarca del Bages. Informe para la Dirección General de Minas de Catalunya. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004).- Puntos de interés geológico de la Catalunya Central: el Bages. bases para la creación del Parc Geológic i Miner del Bages (Parque Geológico y Minero del Bages), (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro), Actas del IV Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero, pp. 175-160. Utrillas

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Bages: des d´Artés a Sallent, i des de Balsareny a Súria. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005b).- Datos para el Ordenamiento Territorial de la Comarca del Bages. Actas del Segundo Simposio sobre la Historia de la Minería y de la Metalurgia en el Mediterráneo Occidental. Pp. 17 - 27. Mequinenza

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011a).- Recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Bages, a través del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central: des de Súria a Cardona. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011b).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant mateu de Bages cap a Súria i cap a Cardona. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012).- Recorregut de recerca geològica i minera per la comarca del Bages: des de Súria a les Valls de Tarruella i cap a Cardona. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y BIOSCA MUNS, J. (2012).- Recorrido geológico y minero por la comarca del Bages, a través del Parque Geológico y Minero de la Catalunya Central: desde Súria a Cardona. Libro de Actas del XIII Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. pp. 819- 828. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. y CLIMENT COSTA, F. (2012).- El Geoparc de la Catalunya Central. Actas de la Reunión de la RED REUSE – CYTED, 10 páginas Belo Horizonte

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015).- Recorregut peu de reconeixement geològic i ambiental pel terme municipal de Súria (Geoparc de la Catalunya Central): des de Joncarets a les Guixeres, al Tordell i a Joncarets. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M., FONT SOLDEVILA J. i MATA LLEONART, J. (2001).- Itinerarios geológico-mineros por la Depresión Geológica del Ebro. Un recorrido por el patrimonio geológico y minero de la Catalunya Central. Actas del Tercer Congreso Internacional sobre el Patrimonio Geológico y Minero de Beja (Portugal), 10 pag. Beja (Portugal).

MATA-PERELLÓ, J.M. et altri (2006).- El patrimonio geológico y minero dentro del Plan de Ordenamiento Territorial de la comarca minera del Bages (Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). Actas del Primer Congreso Internacional sobre Geologia y Mineria Ambiental para el Ordenamiento del Territorio. Pp. 60 - 68. 8 pag. Utrillas

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. 205 pag. Barcelona
Waypoint

P1 INICI DEL CAMÍ DE LES GUIXERES. CARTELLS EXPLICATIUS DE LES GUIXERES

PARADA 1. INICI DEL CAMÍ DE LES GUIXERES, CARTELLS EXPLICATIUS DE LES GUIXERES, (Joncarets, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). L´inici del recorregut de l´itinerari ens caldrà efectuar-lo per les immediacions del Barri de Joncarets (o simplement Joncarets). Aquest es troba a la sortida de Súria anant cap a Balsareny, per la carretera BP – 4313. Així, des d´aquest indret, cal agafar l´anomenat Camí de les Guixeres, el qual eix pels sectors meridionals del barri. A la mateixa sortida, farem la primera aturada. Aquest camí va remuntant la Riera del Tordell, que més endavant travessarem. En aquest breu recorregut, ens hem desplaçat antre afloraments dels materials cenozoics (fonamentalment de l´Eocè i de l´Oligocè), molt sovint recoberts per terrenys detrítics del Pleistocè i de l´Holocè. Aquests són els materials que es troben a l´indret de la present aturada, per on hi ha un interessant cartell, explicant el que són les guixeres i com funcionaven.
Waypoint

P2 RESTES DE LES ANTIGUES TEULERIES DEL CAMÍ DE LES GUIXERES, ELS ULLS DEL MUSSOL. TERRASSES DEL TORDELL

PARADA 2. RESTES DE LES ANTIGUES TEULERIES DEL CAMÍ DE LES GUIXERES, ELS ULLS DEL MUSSOL. TERRASSES DEL TORDELL, (Joncarets, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar a peu pel camí que es va dirigint cap a les Guixeres. Seguint per aquest camí, poc després de sobrepassar la riera del Tordell, farem una nova aturada, aproximadament a uns 0´2 Km de la realitzada anteriorment. En aquest breu recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs cenozoics de la Formació Artés. Així, haurem vist nivells de gresos i de lutites i de calcolutites de l´Eocè. Sovint, aquets materials molt sovint es troben recoberts per terrenys cenozoics més moderns, els quals pertanyen al Pleistocè i especialment a l´Holocè. En aquest indret hi ha les restes d´una antiga teuleria en la qual s´utilitzaven els nivells argilosos de la Formació Artés. Aquest paratge te el nom dels ulls del Mussol, com a conseqüència de l´aparença que tenen les restes de la teuleria. Poc més amunt, a uns 50 metres de l´indret per on hi ha les restes de la teuleria, podem veure com els materials detrítics de l´Holocè, constitueixen una de les terrasses de la Riera del Tordell,
Waypoint

P3 LES BÒFIES DE JONCARETS, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE LES GUIXERES

PARADA 3. LES BÒFIES DE JONCARETS, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE LES GUIXERES, (Joncarets, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar per un camí de terra que es va dirigint cap a llevant cap al paratge de les Guixeres. Tot i així, molt aviat arribarem a un indret molt proper a les Bòfies de Joncarets, les quals es troben a la dreta del camí que anem seguint, a menys de 150 metres, cap al Sud del mateix. Per aquests indrets, farem una nova aturada, aproximadament a uns 225 metres de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, dels quals n´hem parlat a l´aturada anterior. Aquests son també els materials que es fan palesos per arreu, a l´indret de la present aturada. Així, per aquí es fan palesos els nivells rogencs continentals dels gresos i de les calcolutites roges. En aquest lloc es poden veure uns esfondraments, unes bòfies, que s´han produït en circular les aigües superficials entre els nivells de guixos que hi ha sota dels materials de la Formació Artés. Aquests guixos que no afloren en aquest indret, pertanyen a la Formació Súria (encara que antigament s´havien relacionat amb els nivells de la Formació Barbastro fins al punt d´incloure´s dintre d´aquesta formació) Finalment, cal dir que en aquest indret es fan palesos tres esfondraments, dos d´ells ben delimitats.
Waypoint

P4 CABANA DE VINYA, IMMEDIACIONS DEL CAMÏ DE LES GUIXERES

PARADA 5 - CONDICIONAL. CABANA DE VINYA, IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE LES GUIXERES, (Joncarets, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Des de la parada anterior, cal continuar pel camí, el qual ara segueix cap a llevant, anant cap a les immediacions de les Guixeres. Aproximadament, a uns 0´2 Km de la parada anterior, en podem fer una altra. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè, els quals pertanyen a la Formació Artés. Així, hem vist nivells de gresos i de calcolutites rogenques. Aquests materials es fan palesos per arreu, veient-se les tonalitats rogenques per tots els indrets. En aquest lloc hi ha una antiga cabana, la qual es troba construïda en pedra seca, amb carreus dels gresos de l´esmentada Formació Artés. La cabana es troba prop del camí i també de les bòfies que hem vist a l´aturada anterior, aproximadament a uns 100 metres del camí.
Waypoint

P5 GUIXERA DEL PRIMER FORN DE GUIX. CAMÏ DE LES GUIXERES,

PARADA 5. GUIXERA DEL PRIMER FORN DE GUIX. CAMÏ DE LES GUIXERES, (Joncarets, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar lleugerament cap a llevant pel camí ascendent que anem seguint cap al paratge de les Guixeres. Després de deixar un trencall per l´esquerra, arribarem a una pronunciada corba, per on es situa un Forn de Guix. A poca distancia, de la corba es troba una antiga explotació de guixos. En aquests indrets farem dues noves aturades, molt properes entre si, a uns 0´5 i 0´6 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels nivells rogencs de la Formació Artés. Així, hem anat trobant nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats rogenques, de marcat caràcter continental, rics en ferro de valència tres, que es qui els dona el color, tenyint-los (per la presència d´HEMATITES als sediments). tot i així, ara es fan palesos uns nivells de guixos, els quals pertanyen a la formació acabada d´esmentar. Aquests materials són els que apareixen a l´indret de l´aturada, fent-se palesos per tot arreu. En aquest lloc es pot veure una antiga explotació de guixos, des de la qual s´abastia un proper forn de guix Els materials aprofitats s´extreien d´un aflorament de guixos de l´Eocè, de la Formació Artés
Waypoint

P6 PRIMER FORN DE GUIX DEL CAMÍ DE LES GUIXERES.

PARADA 6. PRIMER FORN DE GUIX DEL CAMÏ DE LES GUIXERES, (Joncarets, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal retrocedir lleugerament, fins arribar a un antic forn de guix situat al costat del camí. Aquí farem aquesta aturada, a menys de 100 metres de l´antterior En aquest tram, hem trobat afloraments dels materials que hem esmentat a la parada anterior. Pel que fa al forn de guix, cal dir que per la seva construcció es van utilitzar els gresos de la Formació Artés. Per d´altra banda, d´acord amb les informacions dels cartells indicadors de l´Ajuntament de Súria, es tracta d´una construcció medieval, que es podria situar entre els segles XV i XVI.
Waypoint

P7 SEGÓN FORN DE GUIX. CAMÏ DE LES GUIXERES

PARADA 7. SEGÓN FORN DE GUIX DEL CAMÍ DE LES GUIXERES, (Joncarets, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l’aturada anterior, cal continuar pel camí que va ascendint, després de fer la corba de la parada anterior. Ben aviat arribarem a un segon forn, més modern, el qual s troba situat a la dreta del camí, en una posició molt propera, a una 15 metres del mateix. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un desplaçament molt proper als 0´1 Km. En aquest curt recorregut, hem continuat trobant afloraments dels nivells de calcolutites, lutites i gresos de la Formació Artés. Aquests materials cenozoics pertanyen al Cenozoic, concretament a l´Eocè, de caràcter eminentment continental, de tonalitats rogenques. Per sobre d´aquests materials, es fan ben palesos els nivells de guixos que es troben intercalats entre aquests materials rogencs de la Formació Artés. Precisament aquests materials han estat explotats a diferents indrets. En aquest indret hi ha un antic forn de guix. Es tracta d´un forn molt més recent, que utilitzava els nivells de guixos dels que parlat anteriorment.
Waypoint

P8 TERCER FORN DE GUIX. FORN DOBLE DE GUIX (O FONS ADOSATS). LES GUIXERES

PARADA 8. FORN DOBLE DE GUIX, (Joncarets, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar pel camí que anem seguint. Aquest camí es va introduint cada vagada més dintre del paratge de les Guixeres, per on ara ens trobem situats. A menys de 100 metres de l´aturada realitzada anteriorment, ens caldrà fer – n´hi una altra. En aquest cas, la farem al peu d´un altre forn molt ben senyalitzat dintre d´aquesta ruta. En aquest tram de l´itinerari, hem tornat a trobar els materials esmentats a les aturades anteriors, els quals pertanyen a la Formació Artés, de l´Eocè Continental, el qual es fa palès per tot arreu. Així, hem anat trobant afloraments dels nivells de gresos rogencs i de calcolutites del mateix color. Es tracta de materials continentals, la qual cosa es fa evident per la presencia del ferro amb valència tres, el qual es troba formant part del mineral HEMATITES, que es el que comunica el color rogenc als altres materials sedimentaris. Pel que fa al forn, cal dir que es doble. Aquest element forma part del Patrimoni Miner de Súria i del Bages i és un dels indrets inventariats del Geoparc de la Catalunya Central (Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), des dels seus orígens, de la seva creació. Per d´altra banda, cal dir que els forns es troben carregat amb blocs de guix,
Waypoint

P9 CABANA I EX^ÑPTACIÖ DE GUIXOS PER ALS FORN ADOSATS

PARADA 9. CABANA I EXPLOTACIÓ DE GUIXOS DELS FORNS ADOSATS, (Joncarets, municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal agafar un caminet que puja per sobre dels forns acabats de veure, Aquest sender puja fins a una propera explotació de guixos, d´on s´extreien els materials per abastir els forns acabats de veure i situats per sota de l´esmentada explotació. En aquest curt trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials anteriorment esmentats, els quals pertanyen a la Formació Artés. Tot i així, en aquest indret hi ha un aflorament dels guixos intercalats a la formació. Cal dir que es tracta del mateix nivell que hem trobat anteriorment a la parada 5. El que succeeix és que aquí està enlairat, en funció del seu vabussament. Abans d´arribar-hi es troba una antiga cabana. Aquesta, es troba construïda amb carreus de guix.
Waypoint

P10 RESTES DEL MOLÍ DEL GUIX DEL SERRAT DE LES GUIXERES

PARADA 10. RESTES DEL MOLÍ DEL GUIX DEL SERRAT DE LES GUIXERES, (Sant Pere del Puig, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar retrocedir fins als forns de guix i posteriorment fins a la corba on hem trobat el primer forn (PARADA 6). Tot i així, caldrà retrocedir fins el trencall que hem deixat a la dreta (pujant) que ara trobarem a l´esquerra. Seguint per aquest camí, aviat trobarem l´indret on s´han fet excavacions arqueològiques, a l´Església de Sant Pere del Puig i a la Torre de Sant Pere del Puig. Tot seguit, ens caldrà seguir cap a llevant. Poc després, arribarem a l´indret on es trobava la base del Molí del Guix. Aquí farem una nova aturada, a menys de 0´3 Km de l´anterior. Tot i així, hi havia la possibilitat de baixar directament per un caminet, des de l´indret per on es troba situat el doble forn (PARADA 8). Com als recorreguts anteriors, hem anat trobant afloraments dels materials eocènics de la Formació Artés, els quals es fan clarament palesos per tot arreu. Així, en tot aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels nivells de gresos rogencs i tanmateix de les calcolutites del mateix color. Ocasionalment, també hem trobat afloraments de lutites rogenques. En aquest indret, situat per sota de la PARADA 8, hi ha les restes d´un interessant Molí de Guix. Aquí es trituraven els guixos extrets a la pedrera de guix que hem vist a la parada anterior. Cal dir que aquest indret es un element important del Patrimoni Miner de Súria y de la comarca del Bages. Tot i això, a més a més, forma part del important conjunt de les Guixeres. Al respecte, cal dir que aquest conjunt patrimonial ha estat recuperat recentment, gracies a la tasca desinteressada d´un grup de veïns i veïnes de la població de Súria, als quals cal felicitar.
Waypoint

P11 EXPLOTACIONS I FORNS DE GUIX DEL BARRANC DE LES GUIXERES

PARADA 11. BARRANC DE LES GUIXERES, (Sant Pere del Puig, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar cap a llevant pel camí que anem seguint. A poc menys de 0´1 Km, trobarem el cartell que indica el paratge de la Font del Tail. Més endavant, a poc més de 0´2 Km de la parada anterior, arribarem a una cruïlla de camins. Ens caldrà agafar el situat a la dreta que es va enlairant seguint un barranc. Així farem una fillola d´uns 100 metres. Més amunt farem una nova aturada, aproximadament a uns 0´3 – 0´4 Km de la parada anterior. En aquest recorregut. Hem anat trobant els materials de la Formació Artés, que hem anat trobant per tot arreu, al llarg del recorregut, com ha succeït gairebé als anteriors desplaçaments d´aquest itinerari. Més amunt del trencall. Haurem començat a trobar afloraments dels nivells de guixos intercalats entre els afloraments dels materials de la Formació Artés, com hem vist anteriorment (a la PARADA 5 i a la PARADA 9). Aquests guixos també afloren per aquest indret, per on han estat explotats a diferents llocs. Alhora, també hem trobat alguns forns de guix, en els quals s´utilitzaven els guixos extrets a les explotacions.
Waypoint

P12 RESTES DE LA VILELLA VELLA

PARADA 12 - CONDICIONAL. RESTES DEL MAS DE LA VILELLA VELLA, (Sant Pere del Puig, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar cap el camí que ens va conduint cap a llevant. Seguint aquest camí, si s´escau, podem fer una nova aturada al Mas de la Vilella Vella, després de recórrer uns 0´3 Km des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels materials que hem anat veient als recorreguts anteriors, els quals pertanyen a la Formació Artés. Així, per tot arreu, hem vist afloraments dels nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats eminentment rogenques. En aquest indret hi ha les restes del Mas de la Vilella Vella, parcialment excavades.
Waypoint

P13 FALLA DEL TORDELL

Waypoint

P14 VISTA GENERAL DE LES GUIXERES. IMMEDIACIONS DE CAN VINYALS

PARADA 14 - CONDICIONAL. VISTA GENERAL DE LES GUIXERES, DES DE LES IMMEDIACOONS DE CAN VINYALS, (Joncarets, terme de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar a Cal Xica – Xaco, per tal d´agafar el camí que puja cap a Can Vinyals. En arribar-hi, farem una nova aturada, a uns 0´5 Km, ascendents, de la parada anterior. En aquest recorregut, primer hem trobat (a la carretera) els materials grisencs de la Formació Súria (amb nivells de calcolutites i de gresos. Ocasionalment, també hem trobat nivells de guixos, entre aquests materials, que en conjunt hem trobat força inclinats, a l´inici del recorregut. Després, per sobre, hem vist els nivells de la Formació Artés, de tonalitats rogenques, amb gresos i calcolutites. Aquests són els materials que apareixen ara a l´indret de l´aturada. És a dir: hem anat pujant en la sèrie estratigràfica, i a mida que hem anat ascendint topogràficament, hem anat trobant sediments més joves. Des d´aquest indret, es pot fer una bona observació de les Guixeres, per on hem fet bona part de les aturades d´aquest recorregut, al Sud d´on ara estem situats, prop de Can Vinyals.
Waypoint

P15 VISTA GENERAL DELS DEPÒSITS SALINS D´IBERPOTASH,DES DEL CAMÏ DEL COLLETS DE CAN SILÓ A JONCARETS

PARADA 15. VISTA GENERAL DELS DEPÒSITS SALINS D´IBERPOTASH, (Joncarets, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per un corriol que es va dirigint cap a Súria, cap al camí que baixa del Collet de Cal Siló cap a Súria, per on continuarem després En trobar-lo, ens caldrà anar cap aquesta població, rot fent una fillola, fins trobar el camí que baixa cap a Joncarets. En trobar-lo, farem una nova aturada, a uns 1´1 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Així, haurem vist els trams continentals de la Formació Artés. Aquests són els nivells de gresos i calcolutites rogenques. Des d´aquest indret es pot gaudir d´una bona observació de les explotacions mineres d´ICL (de l´antiga IBERPOTASH, i més antiga SúriaK). També podem veure els terrers de les successives explotacions, molt rics en HALITA que seran explotats properament.
Waypoint

P16 IMMEDIACIONS DEL COLLET DE CAN SILÓ. CARRETERA LOCAL DE SÚRIA A CASTELLADRAL

PARADA 16. COLLET DE CAL SILÓ, (terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 330). Després de fer la parada anterior, cal retornar enrere, fins arribar a la cruïlla amb el camí que baixava del Collet de Cal Siló. En trobar-lo, ens caldrà pujar, per tal d´arribar a la carretera local B – 423 (la qual enllaça Castelladral amb Súria). En trobar-la, ens caldrà anar lleugerament cap el Nors, per tal d´apropar-nos al collet. En arribar a les immediacions del Km 2, farem una nova aturada, a uns 1`5 Km des de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials continentals rogencs, de la Formació Artés. Aquets materials es troben constituïts per trams de calcolutites rogenques, alternant amb gresos. Molt sovint, hem trobat paleocanals, entre aquests materials. Cal dir que aquests materials presenten aquí (generalment) un clar cabussament cap el Sud. Tot i així, més amunt, continuant per la carretera cap a Castelladral, veuríem com aquests materials es van inclinant cap al Nord, fent-lo cada cop més, més cap els Km 3 i 4. Tot i així, cap a les immediacions d´on ara som, es on comencen a inclinar-se cap el Nord. Tot això és conseqüència de l´Anticlinal de la Falla de Mig Món, ja que el seu pla axial es proper a l´indret on ara som.
Waypoint

P17 CABANASSES, MINES DE DE POTASSA DE SÚRIA

PARADA 17. CABANASSES, MINES DE DE POTASSA DE SÚRIA, (terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar l´aturada anterior, cal fer un nou recorregut cap al Sud, anant cap a Súria. Per anar-hi, ho podem fer per la carretera o agafant el camí que va cap a Bellavista. Així, a poc menys de 1 Km de l´anterior aturada, en podem realitzar una altra, a menys de 1 Km de la població de Súria. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, que ja hem trobat als recorreguts cap a les parades anteriors. Així, hem vist afloraments de calcolutites rogenques (sovint molt argiloses), alternant amb nivells de gresos, sovint també rogencs. Per d´altra banda, cal dir que aquests materials forment par del flanc meridional de l´Anticlinal de la Falla del Mig Món de Súria. Des d´aquest indret on som ara , mirant cap a ponent, es poden veure els formosos castellets miners, del Pou 2 i del Pou 3, de les mines de Súria, de l´antiga empresa IBERPOTASH, l´actual ICL.
Waypoint

P18 BARRI DE JONCARETS

PARADA 18 - CONDICIONAL. BARRI DE JONCARETS, (Joncarets, terme municipal de Súria, comarca del Bages). (Full 330). Després de realitzar l´aturada anterior, cal fer un nou recorregut cap al Sud, anant cap a Súria. Finalment, des d´aquest indret, cal baixar cap el Barri de Joncarets, per on ha començat el recorregut de l´itinerari, fent un recorregut final de quasi 2Km. En aquest recorregut, per sota dels nivells rogencs de la Formació Artés, quasi en arribar al barri, s´han fet palesos els nivells de les calcolutites grisenques i guixoses de la Formació Súria. Aquests materials formen uns interessants xaragalls al costal septentrional del barri. Aquest és un barri miner, relacionat amb les diferents empreses mineres que han estat explotant les Mines de Potassa de Súria.

Комментарии

    You can or this trail