LaAnain

Время  5 часов 4 минут

Координаты 1308

Uploaded 2 августа 2018 г.

Recorded июля 2018

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
3 057 m
2 168 m
0
1,7
3,4
6,71 km

Просмотрено 960 раз(а), скачено 54 раз(а)

рядом с Aneto, Aragón (España)

[Le asigno "difícil" únicamente por el "Paso a Caballo". Si se coge la senda alternativa la dificultad sería "moderada"]

RUTAS CERCANAS / RUTES PROPERES:
- Tuca de la Solana de Angliós (2812m) - https://bit.ly/2LZLuby
- Circular a los Ibones de Angliós - https://bit.ly/2OFAmPC

CASTELLANO (més abaix en català)

[Los tiempos son estimados y SIN CONTAR PARADAS]

0:00 – 1:15 (Parking de la presa de Llauset, 2190m – Refugio Cap de Llauset, 2425m)
Salimos desde el parking de Llauset (donde hemos dormido) y tomando el GR-11, atravesamos el túnel para peatones. Bordearemos el Ibón de la presa de Llauset por su derecha, siempre siguiendo el GR (marcas rojas y blancas). El camino pedregoso se hace entretenido superando escaso desnivel hasta el final del Ibón. Aquí comienza una marcada ascensión en cómodos zigzag que nos llevará, en unos pocos metros hasta una intersección señalizada que tomaremos a la derecha. Seguimos subiendo la intensa pendiente hasta la Cabana de Botornàs (un refugio libre alternativo), que alcanzaremos en escasos 10 minutos desde la intersección. A partir de aquí el camino se hace más amable, pasando por el precioso Ibón de Botornàs y llegando al Refugio del Cap de Llauset en aproximadamente 1 hora y cuarto, desde que hemos salido del parking. Este refugio, a 2425m de altitud, es de reciente construcción. Es una gran estructura metálica que parece que desentona bastante con el paisaje pero, tal y como reconocen en su página, es la construcción que ha permitido ser más amable con el medio ambiente y con el entorno. Así que aceptamos el “pegote”. Otro punto a favor es que está guardado todo el año.
Dejaremos el refugio a nuestra derecha y seguiremos suavemente por el GR hasta cruzar el riachuelo de Botornàs en dirección Oeste.

1:15 – 2:15 (Refugio Cap de Llauset, 2425m – Fin Ibones de la Coma Arnau, 2680m)
Desde aquí, seguimos el GR hacia el Collado del Vallbierna. Sin embargo, abandonaremos pronto este camino que se dirige al Norte, para tomar hacia el Oeste en una bifurcación que nos indica Pico Vallibierna por Ibon Xelat. Esta es una zona salpicada por pequeños ibones y riachuelos entre hierba y rocas. Hay dos grandes Ibones. Ambos los bordearemos por su derecha, el primero a pie de orilla y el segundo en un camino más elevado. El camino es fácil de seguir. Muy pisado e hitado.
A partir del segundo Ibón, perdemos el sendero pisado (pero no los hitos) y nos adentramos en un caos de rocas que debemos ir sorteando buscando los mejores pasos hasta alcanzar un tercer y pequeño Ibón. En el track veréis que este ibón lo bordeamos por su izquierda. Hay camino (hitos) que lo bordean por su derecha acercándose al Estany Xelat. En cualquier caso, pasado este tercer ibonet ya podemos ver con claridad la dura tartera que vamos a tener que superar para llegar a la cresta del Vallibierna.

2:15 – 3:15 (Fin Ibones de la Coma Arnau, 2680m – Cresta Oriental del Vallibierna, 3030m)
Atacamos esta última y fuerte subida por un camino pisado y marcado, que asciende en zigzag. La tierra resbaladiza nos ralentiza a cada paso. Avanzas uno, retrocedes dos. Nos tomamos nuestro tiempo, paradas cortas y disfrutamos echando la vista atrás, dónde podemos distinguir claramente la presa del Ibón de Llauset, desde dónde hemos salido esta mañana. A media subida podemos observar el Ibón Xelat y tenemos vistas envidiables de algunas de las montañas más emblemáticas de los Pirineos: Aneto, pico Tempestades, Margalida, Russels.

3:15 – 3:30 (Cresta Oriental del Vallibierna, 3030m – Vallibierna, 3067m)
Nos lleva un poco más de una hora alcanzar la Cresta oriental del Vallibierna. Desde aquí, ya solo queda crestear los escasos 300m que nos separan del Pico Vallibierna. Ya podemos ver algunos excursionistas que descansan en la cima. Se trata de una cresta fácil, muy pisada y completamente asequible.

3:30 – 3:45 (Vallibierna, 3067 – Paso a Caballo – Tuca de Culebres, 3065m – senda alternativa)
Una vez alcanzado el Vallibierna, queda el reto más importante de la ruta: El Paso a Caballo. Si bien es una arista un poco aérea, no reviste más dificultad que asegurar bien los pies y las manos. La roca es papel de lija y agarra muy bien. Hay varias maneras de sortear el paso y alcanzar el Tuca de Culebres. La primera, como su nombre indica, es a horacajadas, es quizás la forma más fácil para quien tenga mucho miedo pero resulta bastante incómoda. La forma más habitual, es pasarlo a la bavaresa, asegurando los pies en la roca caliza y avanzando por la arista con las manos. Poco a poco y con mucho cuidado. La tercera forma, totalmente desaconsejada, es al equilibrista, es decir, de pie sobre la arista… la verdad es que os podéis ir al carajo con un suave golpe de viento.
Para asegurarse mejor, si lleváis cuerdas, es posible utilizarlas ya que la arista tiene agarres.
Para los más miedosos, hay una senda alternativa aunque poco conocida, que sortea el paso por su vertiente sur (es decir de Vallibierna a Culebres, por la izquierda). Esta a unos 30 metros bajo el paso y se accede a ella por una chimena fácil y de buen agarre que parte a la izquierda un poco antes del paso desde Vallibierna. Tiene roca suelta y también hay que ir con cuidado pero no resulta tan aérea como la arista.
Nosotras pasamos de Vallibierna a Culebres por el Paso a Caballo e hicimos la vuelta por la senda. Desde Culebres parte a la derecha un destrepe fácil que accede a ella. Hicimos ida y vuelta porque llevabamos dos perros. Uno de ellos es un cachorro. No nos veíamos para llevarlos por el Paso (evidentemente) pero tampoco por la senda y los destrepes, así que decidimos no hacer la circular. En todo caso, por si queréis hacerla, aquí está - https://bit.ly/2v7ocXJ

CATALÀ

[Temps estimats i SENSE COMPTAR PARADES]

0:00 – 1:15 (Pàrquing de la presa de Llauset, 2190m – Refugi Cap de Llauset, 2425m)
Sortim des del pàrquing de Llauset (on hem dormit) i prenent el GR-11, travessem el túnel per a vianants. Vorejarem el l’estany de la presa de Llauset per la seva dreta, sempre seguint el GR (marques vermelles i blanques) El camí pedregós es fa entretingut superant escàs desnivell fins al final de l’Estany. Aquí comença una marcada ascensió en còmodes ziga-zaga que ens portarà, en uns pocs metres fins a una intersecció senyalitzada que prendrem a la dreta. Seguim pujant l'intens pendent fins a la Cabana de Botornàs (un refugi lliure alternatiu), que aconseguirem en escassos 10 minuts des de la intersecció. A partir d'aquí el camí es fa més amable, passant pel preciós Ibón de Botornàs i arribant al Refugi del Cap de Llauset en aproximadament 1 hora i escaig, des que hem sortit del pàrquing. Aquest refugi, a 2425m d'altitud, és de recent construcció. És una gran estructura metàl·lica que sembla que desentona bastant amb el paisatge però, tal com reconeixen a la seva pàgina, és la construcció que ha permès ser més amable amb el medi ambient i amb l'entorn. Així que acceptem el “pegote”. Un altre punt a favor és que està guardat tot l'any.
Deixarem el refugi a la nostra dreta i seguirem suaument pel GR fins a creuar el rierol de Botornàs en direcció Oest.

1:15 – 2:15 (Refugi Cap de Llauset, 2425m – Final Estanys de la Coma Arnau, 2680m)
Des d'aquí, seguim el GR cap al Coll del Vallbierna. No obstant això, abandonarem aviat aquest camí que es dirigeix al Nord, per prendre cap a l'Oest en una bifurcació que ens indica “Pico Vallibierna por Ibon Xelat”. Aquesta és una zona esquitxada per petits estanyets i rierols entre herba i roques. Hi ha dos grans Estanys. Tots dos els vorejarem per la seva dreta, el primer a peu de riba i el segon per un camí més elevat. El camí és fàcil de seguir. Molt trepitjat i amb moltes fites.
A partir del segon Estany, perdem la senda trepitjada (però no les fites) i ens endinsem en un caos de roques que hem d'anar sortejant buscant els millors passos fins a aconseguir un tercer i petit Estany. En el track veureu que aquest últim ho voregem per la seva esquerra. Hi ha camí (fites) que ho voregen per la seva dreta acostant-se al Estany Xelat. En qualsevol cas, passat aquest tercer ibonet ja podem veure amb claredat la dura tartera que haurem de superar per arribar a la cresta del Vallibierna.

2:15 – 3:15 ( Final Estanys de la Coma Arnau, 2680m – Cresta Oriental del Vallibierna, 3030m)

Ataquem aquesta última i forta pujada per un camí trepitjat i marcat, que ascendeix en ziga-zaga. El terra relliscos ens ralenteix a cada pas. Avances un, retrocedeixes dos. Ens prenem el nostre temps, parades curtes i gaudim vista enrere, on podem distingir clarament la presa de Llauset, des d'on hem sortit aquest matí. A mitja pujada podem observar el Ibón Xelat i tenim vistes envejables d'algunes de les muntanyes més emblemàtiques dels Pirineus: Aneto, pico Tempestats, Margalida, Russels...

3:15 – 3:30 (Cresta Oriental del Vallibierna, 3030m – Vallibierna, 3067m)
Ens porta una mica més d'una hora aconseguir la Cresta oriental del Vallibierna. Des d'aquí, ja solament queda crestejar els escassos 300m que ens separen del cim principal. Ja podem veure alguns excursionistes que descansen allà. Es tracta d'una cresta fàcil, molt trepitjada i completament assequible.

3:30 – 3:45 (Vallibierna, 3067 – Pas a cavall – Tuca de Culebres, 3065m – senda alternativa)
Una vegada aconseguit el Vallibierna, queda el repte més important de la ruta: El Pas a Cavall. Si bé és una aresta una mica aèria, no revesteix més dificultat que assegurar bé els peus i les mans. La roca és paper d'escata i agarra molt bé. Hi ha diverses maneres de sortejar el pas i aconseguir el Tuca de Culebres. La primera, com el seu nom indica, és a cavall, és potser la forma més fàcil per qui tingui molta por però resulta bastant incòmoda. La forma més habitual, és passar-ho a la bavaresa, assegurant els peus a la roca calcària i avançant per l'aresta amb les mans. A poc a poc i amb molta cura. La tercera forma, totalment desaconsellada, és a l'equilibrista, és a dir, dempeus sobre l'aresta… la veritat és que us podeu anar barranc avall amb un suau cop de vent.
Per assegurar-se millor, si porteu cordes, és possible utilitzar-les ja que l'aresta està equipada.
Pels més porucs, però, hi ha una senda alternativa i poc coneguda, que sorteja el pas pel seu vessant sud (és a dir de Vallibierna a Culebres, per l'esquerra). Aquesta senda es troba a uns 30 metres sota el pas i s'accedeix a ella per una ximenia fàcil que parteix a l'esquerra una mica abans del Pas des de Vallibierna. Té roca solta i també cal anar amb compte però no resulta tan aèria com l'aresta.
Nosaltres passem de Vallibierna a Culebres pel Pas a Cavall i vam fer la volta per la senda. Des de Culebres parteix a la dreta una desgrimpada fàcil que accedeix a ella. Vam fer anada i tornada perque anavem amb dos gossos. Un d'ells és un cadell. No ens vèiem amb cor per portar-los pel Pas (evidentment) però tampoc per la senda i les desgrimpades, així que decidim no fer la circular. En tot cas, per si voleu fer-la, aquí està - https://bit.ly/2v7ocxj
жилье

Cabana de Botornàs

Пересечение

Bifurcación

парковка

Presa de Llauset (Parking)

Озеро

Estanyets de Coma Arnau

Риск

Paso a Caballo

вершина

Pic Vallibierna

дом

Refugi del Cap de Llauset

вершина

Tuca de Culebres

1 comment

  • Фото nelopm

    nelopm 10.06.2019

    I have followed this trail  проверенный  View more

    La ruta fantástica, mejor día imposible.

You can or this trail