Время  6 часов 7 минут

Координаты 2379

Uploaded 27 сентября 2017 г.

Recorded сентября 2017

-
-
738 m
313 m
0
3,3
6,7
13,34 km

Просмотрено 325 раз(а), скачено 7 раз(а)

рядом с  Fatgés, Catalunya (España)

Travessia que comença a peu de carretera a tocar del Más de Genessies i que acaba al bonic poble de Tivissa ( hi ha qui considera que la seva part antiga el configura com un des més bonics de Catalunya, tot i que no ho puc confirmar perquè no vàrem passejar pel poble). Es necesiten doncs dos vehícles o un bus per tal de deixar la gent al punt de començament i recollir-la al punt d'arribada. En aquest recorregut es faràn dos cims inclosos a la llista de Cent Cims de la FEEC, la Mola de Genessies, que estèticament es molt maca i la Tossa. Cal dir que aquesta excursión al la pena, més enllà de la posibilitat d'apuntar-se dos Cent Cims pels paissatges. A mí i a molta gent que feia la ruta ens va semblar que aquestes muntanyes tenen quelcom especial. Es gaudeix moltissim dels paissatges, dels que veus a la llunyanía i dels que gens a tocar. De veritat, si els que llegiu aquesta ressenya teniu l'oportunitat de fer aquesta ruta, feu-la que segur que la disfrutareu i a més tindreu 2 Cent Cims al sarró i podreu visitar TIvissa, una jornada completa, baja.
La ruta en sí no es de gran dificultat, ni el desnivell ni la distància son exesives. Ho pot fer qualsevol acostumat a caminar. La primera meitat de la travessa es fà fonamentalment per pistes en bon estat, mentre que la segona part ja es fa per zones que demanen parar una mica més d'atenció al caminar.
Arribar a la Mola de Genessies es fàcil ja que està a una 2,5 km. de la sortida. La pujada a la Mola comença al Coll del Rourar, punt des del que es té una perspectiva molt maca de la Mola. Es puja per un canal estreta en que cal ajudar-se una mica amb les mans en un o dos punts concrets, res especial que no pugui fer tothom. Superada aquesta petita canal d'arribar a una zona molt ample i plana en la que a mà esquerra podem veure les restes d'un assentament iber i en la que devant nostre ja podem endevinar el cim. Vistes molt boniques des del cim al que s'arriba amb total tranquilitat, no té cap problema. El retorn es fa pel mateix camí fins al Coll del Rourar. La baixada per la canal ja demana anar una mica en compte perquè el terra es relliscós. Aixó ens passarà més vegades al llarg del trajecte doncs hi ha llocs en que el sòl està cobert de pedra petita i solta, el que fa que rellisqui molt en les baixades. La pendent de baixada que trobarem només passat el coll es un d'aquests punts relliscosos en que cal estar atent a on es posen els peus.
A l'altura aproximada del km. 6,8 arribem a un punt a on ens indica que anem en direcció al Pujador de l'Enric. Comencem a pujar fins que hi ha un moment en que caminem enganxats a la roca, sota la carena a la que voleo pujar. En un indret on el pas es fa més estret trobarem una cadena en molt bon estat, sembla molt nova, i després una corda . No cal espantar-se no tenen cap mena de dificultat, la cadena es horitzontal i està posada per que la gent no tingui por de passar per un pas estret amb molt de pati a sota,mentiré que la corda ajuda a pujar un curt tram força dret. Un cop a dalt de la carena es camina sense cap tipus de problema carenejant sense quasi desnivells. Arribats al final de la carena cal girar a l'esquerra i baixar uns metres per enfilar de valent fins a la Tossa de Tivissa. La pujada es dreta però curta pel que no presenta cap gran problema. Des del cim de la Tossa es tenen unes vistes magnífiques, però aquí cal tindre en compte que el cim es molt petit, per tant si hi puja un grup nombrós es possible que sigue necessari establir torns. La baixada es fa reculant uns 30-40 metres des del cim desfent el camí de pujada per girar després d'uns 400 metres cap a l'esquerra per agafar un corriol amb molta pendent de baixada que va per terreny descompost. S'ha d'estar molt atent perquè l'entrada a aquests corriol costa de veure i es fàcil passar de llarg. Hi ha una fita i tot i que a primer cop d'ull el corriol no sembla clar, la veritat es que està molt fresat i es fàcil de seguir un cop el trabes. Al final d'aquesta baixada s'ariba a una pista que ens acosta cap al Camí de la Llena. Es tracta d'un camí empedrat que es el que ens portarà fins a Tivissa. Es un bonic camí que baixa fent llaçades. Abans però d'entrar en aquest camí trencarem a la dreta per anar al cim de la Roca Verdura, cim molt fàcil que estä uns pocs metres per sobre del camí per on baixavem però que ofereix una magnífica perspectiva, entre d'altres, de Tivissa, de la zona a on hi ha l'Ermita de Sant Blai i del Camí de la Llena.

En resum una magnífica caminada, per un preciós indret

Demano disculpes si hi ha alguna denominació que no correspongui exactament a la real o inclús si no té res a veure amb la real, però els mapes que he fet servir no son cap maravella en el que fa a denominaciones dels indrets pels que hem passat.
Un cop superada la petita canal que ens acosta a la Mola de Genessies, entrem en aquesta zona plana i ample en la que hi ha les restes d'un poblar íber i des de la que es pot veure el que cal caminar per fer el cim
la corta pendent i el sòl plé de pedrea someta fa que sigue fàcil de caure de cul
Dreta però curta
Aquest pas no té cap problema, la cadena només es per donar més seguretat
A la segona fotografia es veu el corriol que s'ha d'agafar per anar cap a Tivissa. Està a menys d'un centenar de metres del cim, a mà esquerra.
Es fàcil passar-se aquest corriol, el seu començament queda una mica amagat, tot i que hi ha una fita que permet identificar a on es troba l'entrada. Aquesta fita i corriol es trinen a mà esquerra segona es baixa de la Tossa. Es tracta d'un corriol molt dret i relliscós a causa de la pedra solta que hi ha. S'ha d'anar amb compta tot i que la caigudes normalment no han de passar d'anar de cul a terra
El corriol segueix sent empinat i relliscós
s'ha acábate el mal son de la baixada.
Uns metres més endevant arribarem al Coll de la Llena i trencarem cap a l'esquerra per pujar a la Roca Verdura

Комментарии

    You can or this trail