Moving time  2 часов 24 минут

Время  4 часов 52 минут

Координаты 1747

Uploaded 13 ноября 2018 г.

Recorded ноября 2018

-
-
1 232 m
848 m
0
2,5
5,0
10,0 km

Просмотрено 264 раз(а), скачено 12 раз(а)

рядом с Joanetes, Catalunya (España)

La fageda de la Grevolosa és un dels boscos més espectaculars de Catalunya, arbres amb més de tres-cents anys de vida, més de quaranta metres d'altura, i aquestes arrels robustes que surten de les entranyes de la terra, per formar part del sotabosc, obrint-se un camí sobre el mantell de fulles rogenques que han anat cobrint cada racó del terreny. La sensació que t'envaeix en mirar cap al cel i veure com uns mínims rajos de llum es filtren entre les copes, emplenant tot l'espai dels colors de les fulles grocs, marrons, vermellosos de diverses tonalitats, una gamma de l'arc de Sant Martí, tan variada, la sensació és de pau, entres a formar part d'aquest paisatge celestial.
Partim de Coll de Bracons, 1125 m d'altura, frontera natural entre les comarques de la Garrotxa i Osona, en l'inici un cartell et dóna explicacions del lloc, ens trobarem varis durant el recorregut, anem per un camí fins al coll de la Grevolosa , allí ens desviem per una senda més curta, encara que més vertical, en diverses parts de la fageda estan fent tasques de manteniment, afaiten tot el sotabosc, donant oportunitat al fet que arbres nous neixin, ràpidament ens topem amb els primeres hagis de troncs alts, forts i corpulents, de potents arrels, ombrejant tot el paisatge, donant frescos a la terra, adornada per aquesta catifa de fulles, a l'esquerra aquesta la font de la Grevolosa, forma un torrent d'abundant aigua, per la seva dreta veiem els exemplars més vigorosos, el temps se'ns deté, amb les càmeres i telèfons en mà, volent plasmar les meravelloses estampes que tenim davant dels nostres ulls, he dit que el temps es va detenir, doncs és cert, no us enganyo, la màgia d'aquest bosc fa que perdis aquesta noció. La nostra propera visita és l'Ermita de Sant Nazari, existia ja en 1382 i va habitar sota el seu sostre un ermità, rodexáda d'uns prats amb taules de pícnic, el seu exterior aquesta recentment restaurat. Seguim torrent a baix i a la nostra dreta una petita carbonera, oberta en el seu interior, per poder veure com es coïa la fusta d'alzina convertint s'en carbó vegetal, la cocció durava 20 dies transcorreguts aquests es desmuntava i el carbó es portava en cabassos sobre mulas fins al poble, era un ofici, avui perdut d'aquestes muntanyes. Est és el punt més baix de la ruta, ara toqués pujar, entre Fagus i Quercus per camí fins al Pla dels Reposades i continuarem per senderes mitjà amagades per tantes fulles, el fang també es farà molest en determinats punts, després del coll dels Llancers, ladexarem la serra, per una fageda molt oberta, amb una inclinació considerable trencada per la sendera que ho creua, l'espectacle segueix sent majúscul, amb molta més llum, troncs blancs-grisencs amb arrels i branques robustes i aquestes suportant les poques fulles marrons que àdhuc aguanten, el mantell vermellós del sòl trencat per algun exemplar tombat, agonizant, i el silenci de la muntanya….. envaint-ho tot.
Hem caminat junts Neus, Rosa S, Rosa C, María, Anna, Joana, Duli, Araceli, Inma amb Tedy, Belen, Pablo, Carlos, Juan A, Juan V, Joan, Antonio Ferran, Joaqim i Julian. SENDA VIVA

La fageda de la Grevolosa es uno de los bosques más espectaculares de Catalunya, arboles con más de trescientos años de vida, más de cuarenta metros de altura, y esas raíces robustas que salen de las entrañas de la tierra, para formar parte del sotobosque, abriéndose un camino sobre el manto de hojas cobrizas que han ido cubriendo cada rincón del terreno. La sensación que te invade al mirar hacia el cielo y ver como unos mínimos rayos de luz se filtran entre las copas, rellenando todo el espacio de los colores de las hojas amarillos, pardos, rojizos de diversas tonalidades, una gama del arco iris, tan variada, la sensación es de paz, entras a formar parte de este paisaje celestial.
Partimos de Coll de Bracons, 1125 m de altura, frontera natural entre las comarcas de la Garrotxa y Osona, en el inicio un cartel te da explicaciones del lugar, nos encontraremos varios durante el recorrido, vamos por un camino hasta el coll de la Grevolosa , allí nos desviamos por una senda más corta, aunque más vertical, en varias partes del hayedo están haciendo tareas de mantenimiento, afeitan todo el sotobosque, dando oportunidad a que arboles nuevos nazcan, rápidamente nos topamos con los primeras hayas de troncos altos, fuertes y corpulentos, de potentes raíces, sombreando todo el paisaje, dando frescos a la tierra, adornada por esa alfombra de hojas, a la izquierda esta la fuente de la Grevolosa, forma un torrente de abundante agua, por su derecha vemos los ejemplares más vigorosos, el tiempo se nos detiene, con las cámaras y teléfonos en mano, queriendo plasmar las maravillosas estampas que tenemos delante de nuestros ojos, he dicho que el tiempo se detuvo, pues es cierto, no os engaño, la magia de este bosque hace que pierdas esa noción. Nuestra próxima visita es la Ermita de Sant Nazari, existía ya en 1382 y moró bajo su techo un ermitaño, rodeáda de unos prados con mesas de picnic, su exterior esta recientemente restaurado. Seguimos torrente abajo y a nuestra derecha una pequeña carbonera, abierta en su interior, para poder ver como se cocía la madera de encina convirtiendo se en carbón vegetal, la cocción duraba 20 días transcurridos estos se desmontaba y el carbón se llevaba en capazos sobre mulos hasta el pueblo, era un oficio, hoy perdido de estas montañas. Este es el punto más bajo de la ruta, ahora tocara subir, entre Fagus y Quercus por camino hasta el Pla de les Reposadas y continuaremos por senderos medio escondidos por tantas hojas, el fango también se hará molesto en determinados puntos, después del coll dels Llancers, ladearemos la sierra, por un hayedo muy abierto, con una inclinación considerable rota por el sendero que lo cruza, el espectáculo sigue siendo mayúsculo, con mucha más luz, troncos blancos-grisáceos con raíces y ramas robustas y estas soportando las pocas hojas pardas que aun aguantan, el manto rojizo del suelo roto por algún ejemplar tumbado, agonizante, y el silencio de la montaña….. invadiéndolo todo. Hemos andado juntos Neus, Rosa S, Rosa C, María, Anna, Joana, Duli, Araceli, Inma con Tedy, Belen, Pablo, Carlos, Juan A, Juan V, Joan, Antonio Ferran, Joaqim y Julian. SENDA VIVA

Комментарии

    You can or this trail