Скачать

Расстояние

12,34 км

Набор высоты

387 м

Техническая сложность

Низкая

Потеря высоты

387 м

Макс. высота

417 м

Trailrank

58

Мин. подъем

35 м

Тип маршрута

Круговой

Координаты

2175

Загружено

17 октября 2020 г.

Записано

октября 2020
Будьте первым, кто выразит признание
Поделиться
-
-
417 м
35 м
12,34 км

Просмотрено 225 раз, скачано 9 раз

рядом с Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

Avui continuem amb la nostra dèria per els camins i paisatges de les Gavarres.
Aquesta es una ruta suggerida pel Capità Haddock i els seus savis amics, coneixedors sense igual dels camins de la zona, tot i que la hem refet una mica al nostre gust.
Sortim de Santa Cristina d’Aro prenent el Carrilet de Girona a Sant Feliu de Guixols que deixem de seguida per agafar un desviament a la alçada del Mas Maiensa en dirección al Puig d’en Ponç.
De seguida el camí esdevé un corriol de sauló que puja paral•lel al veïnat de la Roca de Malvet.
El paisatge es el típic de les Gavarres; boscos de suros i formacions rocosas impressionants. No oblideu mirar cap endarrere de tant en tant per gaudir de les vistes.
Trobem formacions rocoses curioses com una roca amb tafone.

TAFONE, TAFFONI O TAFONI:
Taffoni, tafoni o tafone (en català) designa en geomorfologia una forma en cavitat o buit arrodonit, d'una grandària des de pocs centímetres a diversos metres, tallada per l'erosió en roques cristal•lines o arenisca, en climes secs o en algunes costes. Els tafoni es poden trobar en totes les àrees del món, però són més comuns en les zones marítimes, en les zones àrides i en els deserts.
Hi ha moltes explicacions sobre l'origen dels tafoni: erosió eòlica (corrasión), erosió a causa de les sals, diferències en la cohesió interna i en la permeabilitat de la roques, durada del període sec entre diversos períodes humits, etc.


Molt a prop, la dreta, just al costat de la urbanització, trobem un dolmen de grans dimensions: el Dolmen de Mas Boussarenys.

DOLMEN DE MAS BOUSSARENYS:
El Dolmen del Mas Bou-Serenys (també anomenat Dolmen del Mas Bouserenys, Dolmen del Mas Bousarenys o Dolmen del Mas Boussarenys) es troba al nord del veïnat de la Roca de Malvet al nord de Santa Cristina d'Aro al sud de la Comarca del Baix Empordà.
Descobert el 1912 per Manuel Cazurro i Ruiz, està datat entre el 2500 i el 1800 aC. El dolmen té una cambra llarga i rectangular a la part frontal. Les excavacions van ser realitzades el 1918 per A. Klaebisch i el 1953 per Ll. Esteva.
El turó rodó encara és ben visible. L’interior de la cambra de lloses de granit fa uns 6,0 m de llarg, 1,8 m d’amplada i 1,7 m d’alçada. Hi ha 10 plaques de la cambra i cinc del passadís i una que Ll. Esteva va col•locar pedra sobre pedra el 1953. Faltaven els dos panells laterals posteriors de l'oest i van ser substituïts per un bloc erràtic. Un curt tram s'ha eliminat a l'est.
Algunes de les troballes de l'excavació d'A. Klaebisch s'han perdut. Les que s’han conservat es dipositen al Museu de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Es van trobar nombrosos fragments d'ossos humans, fragments i dents. A més, 10 ganivets (3 grans, 7 més petits), sis puntes de fletxa, fragments de vasos de campana, unes 20 perles de pedra calcària i esteatita i una pissarra oval de pissarra amb vores aplanades.


Continuem amunt tot passant entre roquissars i vistes al Massís de Les Cadiretes i la vall del Ridaura..
A dalt de tot de la urbanització de la Roca de Malvet prenem a l’esquerra per dirigir-nos cap al Puig d’en Ponç tot fent giragonzes i passant al costat d’un safareig amb pou difícil de veure per que està tot ple d’esbarzers.
Arribem al Puig més per fer la fita que per les vistes doncs la vegetació impideix veure res fins i tot enfilan-se al vèrtex geodèsic.
Desfem el camí per començar la tornada i, gràcies al Capità i els seus sabis, trobem la Cova d’en Riera i una roca cavallera.

COVA D’EN RIERA:
Situada a uns 260 metres sobre el nivell del mar, just a sobre de Bell-Lloc, en els primers contraforts de les Gavarres (coordenades geogràfiques 41º50.527’, 2º59.380’), la “Cova d’en Riera” és un dels monuments megalítics més espectaculars i, paradoxalment, menys coneguts del Baix Empordà. Malgrat el seu nom, no es tracta d’una cova ni d’una cavitat que s’endinsa dins la terra, tampoc d’una balma; sembla un dolmen enorme, però en realitat és un paradolmen creat per la partició d’un enorme dom granític: la pedra es va partir en dos i un dels trossos va quedar repenjat en altres roques del seu voltant a uns dos metres sobre el nivell del terra, servint d’aixopluc i refugi per a l’home ja des de temps immemorials.
La “Cova d’en Riera” també resulta imponent, i sorprèn en un primer moment per les seves grans dimensions: té uns dos metres d’altura, aprofita pedres granítiques naturals i es completa amb una llosa superior més o menys circular, d’uns 6m de diàmetre per 1,30m d’alçada i unes 70 tones de pes, emplaçada sobre quatre pedres o blocs més petits, amb els espais compresos entre ells tapats amb una paret de pedra seca. L’espai interior amida 3,50m de llargada per 4,50m d’amplada; la seva entrada, orientada a l’oest, amida 1,60m d’alçada per 3,10m d’amplada.
La seva cronologia, imprecisa, situa la seva utilització com a cova d’enterrament i inhumació col•lectiva en el Calcolític i l’Edat del Bronze, entre l’any 2.700 i el 700 aC. L’origen de la majoria de coves de la zona és natural, tot i que sovint es modificaven amb corredors d’entrada, lloses que feien de porta o murs de pedra seca per tapiar-les; al municipi de Santa Cristina d’Aro en trobem nombrosos exemples: la Cova dels Moros i la Cova de la Tuna, a Solius, la Cova d’en Pere, al peu de la muntanya de Pedralta, la Cova dels Lladres: a l’Ardenya, i les Coves de Malvet.
Segons Lluís Esteva i Cruañas, pels volts de l’any 1918 Alfred Klaebisch va treure la terra del seu interior i la va llançar muntanya avall, motiu pel qual el nivell intern de la cova és més baix que el de la part exterior. L’alçada màxima a l’interior és d’uns 2m, si bé aquesta part ha patit diverses remocions des de temps antics. Durant la seva excavació, en tot cas, s’hi va trobar un maxil•lar humà i una valva de mol•lusc perforada.


ROCA CAVALLERA:
Les pedres cavalleres són boles o blocs aïllats, situats al cim d'altres boles o damunt de prominències rocoses.

Continuem baixant per senders una mica perdedors, travessem una frondosa pineda i en arribar a la riera del Cementiri baixem per la seva riba esquerra fins trovar de nou la pista del Carrilet i tornar al punt d’inici.

Salut!
Маршрутная точка

01 Carrilet - Inici

Iniciem la ruta a Santa Cristina d'Aro al carrilet de Sant Feliu a Girona.
Река

02 Riera de Malvet

Маршрутная точка

03 Carrilet

Continuem un tram curt pel Carrilet de Girona a Sant Feliu de Guíxols. A la nostra esquerra, els Panets de Sucre...
Перекресток

04 A la dreta

Перекресток

05 A la dreta

Deixem a l'esquerra el camí de les ruïnes de Can Maiensa.
Перекресток

06 A la dreta

Маршрутная точка

07 Roca amb tafone

Tafone, taffoni o tafoni es una cavitat de formes arrodonides produïda en les roques per culpa de l'erosió.
Археологические раскопки

08 Dolmen del Mas Boussarenys

Маршрутная точка

09 Roquissar

Панорама

10 Vistes

Маршрутная точка

11 Roquissar

Перекресток

12 A l'esquerra

Руины

13 Safareig i pou

Перекресток

14 A la dreta

Перекресток

15 A l'esquerra

Перекресток

16 A la dreta

Вершина

17 Puig d'en Ponç

No hi ha vistes. Ni pujat a la fita...
Перекресток

18 A la dreta

Панорама

19 Vistes

Пещера

20 Cova d'en Riera

Маршрутная точка

21 Roca Cavallera

Перекресток

22 A l'esquerra

Маршрутная точка

23 Detalls

Перекресток

24 A l'esquerra

Маршрутная точка

25 Pineda

Перекресток

26 A l'esquerra. Pista

Перекресток

27 A la dreta

A la dreta. Deixem la pista.
Перекресток

28 A la dreta

Перекресток

29 De nou al Carrilet

Комментарии

    Вы можете или этот маршрут