lorri

Время  3 часов 57 минут

Координаты 921

Uploaded 8 февраля 2014 г.

Recorded февраля 2014

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
458 m
111 m
0
2,1
4,1
8,23 km

Просмотрено 12302 раз(а), скачено 432 раз(а)

рядом с Argentona, Catalunya (España)

Aquesta primera ruta nostra pel Maresme és una caminada circular molt fàcil i senzilla que comença i acaba a la Font Picant d'Argentona errant per algunes fonts, dreceres i torrenteres de la Serralada Litoral i gaudint de les vistes inoblidables del Castell de Burriac o de Sant Vicenç, del terme municipal de Cabrera de Mar.

Se surt de la Font Picant d'Argentona i se segueix l'Avinguda de Burriac per la vorera fins al final. Allí es troba la Font del Mig. Rere la font hi ha una porta però sol estar tancada i, tanmateix, es torna a recular per l'Avinguda fins al Passatge de Gallifa Barrot que s'agafa cap a la dreta i se segueix per la carretera estreta i asfaltada fins al Carrer de la Fe. En un punt d'aquest carrer, el camí s'enlaira cap a l'esquerra i de seguida s'embosca a la dreta seguint els senyals que indiquen: Castell de Burriac, d'una banda, i Parc de la Serralada Litoral, de l'altra. És una pista de terra força ampla que surt a la dreta del carrer que s'acaba d'enfilar.

Pista amunt, de seguida, es pren un caminoi net i fressat per la dreta que mena a la Font del Camí. En aquesta font se segueix el caminoi cap a la dreta i es passa el trencall de la Font de les Sureres per agafar, uns metres més amunt a la dreta, una drecera formidable que acompanya els vianants fins a la Font de l'Esquirol. De la Font de l'Esquirol se segueix la drecera fressada fins a una font molt ben treballada: la Font del Ferro, precedida per una fonteta que fa d'homenatge al Grup de Fonts d'Argentona.

S'abandona la font per la seva dreta i el camí s'enlaira dreta amunt paral·lel al Torrent de Burriac que resta a sota. Aquest tram de ruta és salvatge, sense pèrdua i molt divertit i passa per un sender reverenciat per la natura amb el sòl ple d'esvorancs per les pluges caigudes aquests dies. Aquest sender és divertit i més d'un hi pot caure. La ruta surt del torrent i continua cap a la dreta i segueix un sender amb vistes, gens vertiginós, que s'enlaira per sota de la Plana del Passarell. En aquest tram es veu Mataró, Argentona, la Serralada Litoral i al darrere i enlairat en una cinglera rocosa, la figura inconfusible del Castell de Burriac.

Aquest tram surt a una pista i la ruta gira cap a l'esquerre. Es fan uns metres de pista i en un petit revolt que tendeix a anar cap a la dreta, cal agafar la drecera que hi ha a la dreta i que s'enlaira sense repòs fins a tornar a trobar la pista. Aquí cal anar en compte perquè travessant la pista hi ha la drecera que va al Castell; però encara no era hora d'arribar-hi i la ruta segueix la pista cap a la dreta. Aquest tram és de pujada, tanmateix, és una pujada gairebé impalpable fins que es troba una bifurcació.

Aquí cal agafar el tram que puja cap a l'esquerre. És una pista estreta en bon estat que s'enfila fins que empalma amb l'altra part de la pista que s'havia deixat enrere en la bifurcació. Ara cal girar a l'esquerre i començar a baixar. És un tram de baixada cap a Cabrils. Tan aviat com es comença a baixa, hi ha un mirador a l'esquerra del camí des d'on es poden gaudir les vistes de diferents pobles del litoral maresmenc i, àdhuc, de Barcelona.

La baixada, tot i que és pronunciada, és de bon fer per un sender assolellat que travessa la zona coneguda com el Rocar Més Alt. A mesura que es va acabant el descens, la ruta s'apropa paral·lela a una pista de terra; és el Carrer Til·lers de Cabrils (Maresme). Sense arribar a coincidir amb aquest carrer, la drecera mor en una pista ampla que cal seguir cap a l'esquerre. Ara el camí davalla per aquesta pista fins que es topa amb una carretera i ambdues dibuixen una cruïlla: és la Creu de l'Avellà. Cal tornar anar a l'esquerra. És el Carrer Camí de Cabrera.

La descensió és fàcil i plausible. Mentre es baixa es pot observar a davant el turó pedregós on reposen les restes calitjoses de l'objectiu principal de la caminada: el Castell de Burriac o de Sant Vicenç (Cabrera de Mar, Maresme).

El camí baixa gairebé recte, però sempre té tendència a tombar cap a la dreta, cap a mar. Després d'un revolt de dretes, ve una petita recta i després un doble revolt, una ziga-zaga paellera a la dreta, primer, i a l'esquerra, seguidament. Després d'aquesta ziga-zaga apareix una pista a l'esquerra que, amunt, es remunta acompanyada de les ventades típiques de la marina mediterrània. Inamovible, el Castell majestuós atreu els caminants.

Aquesta pista ventosa puja gairebé en línia recta fins que al redós del primer gir paeller apareix a l'esquerre del recorregut una drecera. És una drecera obligatória perquè el seu misteri, la seva obaga i la força de la natura salvatge que empara el territori redueixen el vent, el quilometratge i la monotonia de l'esdevenir per la pista.

Al final de la drecera es torna a trobar la pista. Aquí cal girar uns metres a la dreta (com a molt una vintena)i davant d'un monòlit de pedra dedicat al cinquè centenari de la municipalitat de les baronies del Maresme, surt, a l'esquerra del camí una drecera que mena molt vertical i gens vertiginosa al Castell de Burriac. És un caminoi espectacular que omple de goig amb les seves vistes els caminants. És molt aconsellable envolar-se per aquesta drecera ràpida.

El Castell ofereix unes vistes admirables de la Costa mediterrània i maresmenca i de la Serralada Litoral, els boscos del Corredor (Parc de Montnegre-Corredor)i el Montseny als seus hostes.

Després de la visita obligatòria i relaxant al Castell de Burriac, el recorregut pren la vista que surt baixant unes escales a l'esquerra de la porta principal del Castell. Després d'una baixada molt pronunciada s'arriba a la pista que s'havia deixat enrere per agafar la drecera per pujar al Castell. Es decanta cap a la dreta i sense abandonar mai la pista es torna arribar al carrer asfaltat d'Argentona que s'havia deixat enrere al començament de la pista. Es baixa aquest carrer costerut i s'agafa, si no hi ha aigua, el Torrent de Cirers que mena de dret a la Font Picant.

I fins aquí aquesta ruta suau, tranquil·la i divertida que transcorre entre pins, alzines, brucs i ratxades de vent.

Els Senyderistes Ilusos esperem que la pugueu fruir tant com vam fer nosaltres.


4 комментарийиев

  • Фото jfornesm

    jfornesm 14.02.2015

    I have followed this trail  View more

    Molt bonica!

  • Фото lorri

    lorri 16.02.2015

    jfornesm, celebrem que t'agradés la ruta i t'agraïm la teva valoració.

    Amunt que fa baixada!!!

  • Xavi300 17.12.2018

    I have followed this trail  проверенный  View more

    La baixada del castell es complicada, cal anar amb compte

  • Фото lorri

    lorri 22.01.2019

    Xavi300, moltes gràcies per la valoració i el comentari.

You can or this trail