Координаты 463

Uploaded 14 августа 2017 г.

-
-
2 351 m
1 282 m
0
5,4
11
21,73 km

Просмотрено 356 раз(а), скачено 10 раз(а)

рядом с Unha, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, AMBIENTAL I MINERA PER LA COMARCA DE LA VAL D’ARAN: DES DE BAGERGUE A LA RIBERA DE ERA LANA, A ES CALLAUS, PLAN DEHT HORN, AL PLANHET DE PAS ESTRET I A LES MENES DE LIAT

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles dels diferents trams del recorregut. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem que es demani informació sobre l’estat dels diferents trams de les pistes forestals, per les quals s’ha de circular, en el recorregut de l’itinerari, per tal d’evitar problemes secundàries. En aquesta ocasió, el recorregut transitarà per alguns trams dificultosos, especialment entre les immediacions de Bagergue (concretament des de la Ribera de la Lana) i el Plan deth Horn. Per d´altra banda, el recorregut entre aquest darrer lloc i les Menes de Liat es farà totalment a peu.

Per d’altra banda, i a l’igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.

BREU INTRODUCCIÓ

També en aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Pirinenc; i més concretament pels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Per d´altra banda, la totalitat del recorregut es realitzarà per la comarca de la Val d´Aran, iniciant-se a la població de Bagergue i finalitzant a les Menes de Liat.

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, anirem trobant afloraments dels materials paleozoics que constitueixen els esmentats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Així, en aquest recorregut, trobarem fonamentalment afloraments dels materials carbonatats del Devonià. Tanmateix, trobarem afloraments dels nivells pissarrencs del Silurià (i del trànsit del Silurià al Devonià), com per diversos indrets del recorregut.

Per d´altra banda, en molts indrets trobarem materials recents neògens del Pleistocè i de l´Holocè, situats sobre els anteriors. Aquests materials, en ocasions formen part dels depòsits glacials, morrènics; en altres ocasions formen part dels sediments fluvials i dels rebliments d´antigues conques lacustres; en altres ocasions formen part dels depòsits de peu de mont; i també de les torberes presents a molts indrets del recorregut, especialment al Plan deth Horn i al Planhet de Pas Estret, entre altres indrets del recorregut.

OBJECTIUS GENERALS

Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Observació de l’estructura dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per entre la qual discorrerà la totalitat de recorregut del present itinerari, des de la població de Bagergue fins al final del recorregut.

2.- Observació dels materials paleozoics (amb presència de terrenys del Cambro-Ordovicià al Devonià), que formen part dels relleus pirinencs que constitueixen els Apilaments Antiformes de la Zona Axial. Aquests materials es tallaran al llarg de la zona esmentada a l’apartat anterior. En la seva major part pertanyen al Devonià i al Silurià. Ocasionalment també trobarem afloraments més minoritaris de l´Ordovicià. Aquests afloraments paleozoics es troben constituïts per trams d’esquistos, calcosquistos, nivells carbonatats i quarsites.

3.- Observació dels depòsits detrítics neògens, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen en molts indrets als materials paleozoics esmentats anteriorment. Així, veurem depòsits morrènics, depòsits fluvials i torberes, fonamentalment.

4.- Reconeixement de les diverses mineralitzacions que es vagin trobant al llarg del recorregut, com les següents:
4A) les mineralitzacions ferruginoses d´alteració de pirites, que trobarem quasi a l´inici del recorregut, entre el Plan dera Mortu i es Callaus
4B) les mineralitzacions sedimentàries de Pb-Zn, situades entre els materials de l´Ordovicià, que trobarem a diversos indrets com a les Menes deht Plan deht Horn, les Menes de Liat – Est i sobretot les importants Menes de Liat (pròpiament dites), entre altres indrets.

5.- Reconeixement de les explotacions mineres, antigues i actuals, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l’apartat anterior.

6.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors, sobre el Medi Natural, i si s´escau de les restauracions dutes a terme, per tal de reduir els impactes produïts.

7.- Observació dels impactes produïts per les inundacions i les allaus, dels darrers anys. I alhora ens fixarem en les correccions dutes a terme a molts dels torrents, per tal d´evitar futures situacions semblants.

8.- Observació de la morfologia glacial, que anirem trobant al llarg de bona part del recorregut, com valls penjades, llacs glacials reblerts, depòsits morrènics., ...

9.- Observació, al llarg del recorregut de l´itinerari, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic.

10.- Observació, al llarg del recorregut de l´itinerari, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Miner, si s´escau.

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, no coneixem l’existència de cap antecedent bibliogràfic. Hi ha però, dos antecedents parcials nostres: MATA – PERELLÓ (2013a, 2013b, 2013c i2013), tots tres molt recents, que coincideixen en una part del recorregut.

També farem esment de treballs com: MATA – PERELLÓ i MONTANÉ GARCIA (2006), MATA - PRELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1993) i MATA – PERELLÓ, VILALTELLA FARR``AS i FONT SOLDEVILA (2015). En tots els casos, es tracta de treballs similars, total o parcialment al que ara presentem.

Pel que toca al coneixement de les estructures geològiques que veurem en aquest itinerari hi ha antecedents, de caràcter estructurals, i relatius al conjunt dels Països Catalans, són els següents: BERASTEGUI et altri (1993), RIBA et altri (1976) i GUIMERÀ (1982); així com també al treball de l’antic Servei Geològic de Catalunya SGC (1990).

Finalment, i pel que fa a les mineralitzacions que trobarem al llarg del recorregut, ens referirem a: MATA-PERELLÓ (1991), en un estudi relatiu al conjunt de les mineralitzacions de les diferents comarques catalanes.

Evidentment, totes aquestes referències bibliogràfiques, figuraran degudament relacionades, per ordre alfabètic, dintre de l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut d’aquest itinerari es desenvoluparà íntegrament per la comarca de la Val d’Aran. Així, s’iniciarà a la localitat de Bagergue, per on es faran les primeres aturades. Després, per un camí de terra, el recorregut es dirigirà cap a la Ribera de Lana, per on es farà una aturada.

Posteriorment, després de retornar enrere, el recorregut es dirigirà cap al Pan dera Mòrtu, es Callaus i cap al Plant deht Horn, en aquest trajecte es faran diverses aturades. Poc després, el recorregut (seguint ara el camí a peu) es dirigirà cap a el Planhèt deht Pas Estret , per on es farà una aturada.

Finalment, el recorregut anirà pujant cap a les Menes de Liat i cap al l´Estanh Long de Liat, per on es faran diverses aturades, finalitzant el recorregut de l’itinerari per diversos indrets d´aquesta important zona minera.

Aquest recorregut serà d´uns 21´73 Km i que es faran 13 aturades al llarg de tot l´itinerari. El recorregut començarà a una alçada de 2282 metres a Salardú, encara que l´inici real serà als1415 metres per les immediacions de la sortida cap al Nord de Bagergue. A partit d´aquest punt anirà pujant contínuament, fins arribar a una alçada de 2342 metres, en arribar a l´Estanh de Roca Palamera. Després baixarà fins als 2060, en arribar de nou al Planhèt deth Pas Estret.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió utilitzarem una doble nomenclatura: per una banda. Així, sols utilitzarem dos fulls de la CME ("Cartografia Militar de España"); concretament el 148 (o full de Bossòst) i el 149 (o d´Isil) .
____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA


BERASTEGUI, X. et altri ( 1993).- Tall geològic del Pirineu central. Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya. Col·lecció 1:200.000. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des de Salardú a Varradós, al Tuc d´Armèros, a les Mines de Liat i a l´Estany de Liat. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des de Salardú a Varradós, al Tuc d´Armèros i a l´Estany de Pica Palomera. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des de Salardú a Varradós, al Saut deth Pish i al Pont d´Arròs. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013d).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des de Salardú a les Mines de Montoliu, al Mauberbe i a les Mines de Liat. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Val d´Aran: des de Bagergue a les Mines de Liat, a Sant Joan de Toran i a Pontaut. Inèdit. 12 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de Identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edicions Selectes. 205 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; VILALTELLA FARRÀS, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica, ambiental i mineralògica per la comarca de la Val d’Aran: des de Bagergue a la Ribera de la Lana, a Pla de la Lana i fins a les immediacions del Còth de Varradòs. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres, 254 pàgines. Barcelona

SGC (1990).- Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:250.000, Servei Geològic de Catalunya (Inst. Cartògraf . de Catalunya). Barcelona
Waypoint

P1 PART ALTA DE BAGERGUE

PARADA 1. APARCAMENT SUPERIOR DE BAGERGUE, (Bagergue, terme municipal de Naut Aran, comarca de la Val d’Aran). (Full 149). Tot i que el recorregut l’haurem iniciat a la població de Salardú, ens caldrà anar cap la propera població de Bagergue. Aquí, a la sortida de la població, farem la primera aturada, a un aparcament de vehicles improvisat. De fet: aquí començarà aquest recorregut, a poc més de 2 Km des de Salardú, la capital del municipi de Naut Aran. En aquest recorregut, hem anat veient per arreu, afloraments dels materials paleozoics del Devonià. Així, hem anat trobant afloraments de pissarres fosques amb intercalacions de carbonats, que corresponen a la Formació Fontjanina, del Devonià Inferior. Tots aquests materials es situen dintre dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per on ens trobem ara situats en aquest tram i al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Per d´altra banda, prop d´on ara som, però a l´altra banda de l´arriu Unhola, al ponent de Bagergue, es fan lleugerament palesos uns afloraments de granodiorites del Permià i del Carbonífer. Tot i així, en molts indrets, aquests materials es troben recoberts per terrenys molt posteriors, del Neogen, naturalment discordants amb els anteriors. Aquests materials són eminentment detrítics i pertanyen a l´Holocè. Així, pels voltants de Salardú es fan palesos afloraments depòsits col·luvials, amb argiles, sorres i petits clastes; mentre que prop de Bagergue i a bona part del recorregut, hem trobat depòsits amb blocs i graves de vessants, que formen part dels esbaldregalls de peu de muntanya. Des d´aquest indret on ara estem, podem fer una bona observació del graó existent entre Bagergue i Salardú. Aquest desnivell es conseqüència de la morfologia acusadament glacial d´aquest indret (lleugerament modificada per la xarxa fluvial). En efecte, la gelera que baixava de Liat era tributària de la de Ruda. D’ací el desnivell que salva ara l´Unhola.
Waypoint

P2 FRONT DE L¨ARRIU AIROLA. ESTRUCTURES D´AIROLES

PARADA 2. SORTIDA DE BAGERGUE, ESTRUCTURES DE LES AIROLES, (Bagergue, terme municipal de Naut Aran, comarca de la Val d’Aran). (Full 149). Després de realitzar l´aturada anterior, cal sortir de Bagergue, cap al Nord, a través del camí (inicialment asfaltat) que va remuntant l´arriu Unhola. Més endavant, realitzarem una nova aturada. Aquesta la farem a uns 1´6 Km de la parada efectuada anteriorment. Aquesta la realitzarem quasi a l´entrar a l´era Lana, molt poc abans de creuar el riu esmentat anteriorment. En aquest recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels materials esmentats al recorregut anterior. Així, hem continuat trobant afloraments del Devonià Inferior, situats dintre dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per on ens trobem situats des de l´inici del recorregut de l´itinerari. Per d´altra banda, s´han anat fent molt palesos els materials detrítics de l´Holocè, els quals hem anat veient a bona part del recorregut. Aquests materials recents són totalment discordants amb els paleozoics, dels que n´hem parlat al paràgraf anterior. Molts d´aquests materials han estat arrossegats cap avall pel riu Unhola. Per d´altra banda, des de l´indret on ara som, mirant cap a ponent, cap els relleus de les Airoles, situades a l´altra banda de l´arriu Unhola, es poden veure un conjunt de flexions entre els materials del Devonià Inferior. Alhora s´endevinen una sèrie de fractures. Evidentment, totes aquestes estructures són conseqüència de la tectònica herciniana (o variscica) sobre aquests materials.
Waypoint

P3 ERA RIBERA DE LA LANA

PARADA 3. RIBERA DE LA LANA, (Bagergue, terme municipal de Naut Aran, comarca de la Val d’Aran). (Full 149). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar cap amunt el recorregut de l´itinerari. Així, aviat travessarem l´arriu Unhola i un conjunt de barrancs que li son tributaris. Poc després entrarem a la denominada Ribera de la Lana (o Era Lana). Just en arribar-hi, després de passar el riu, trobarem una cruïlla. En trobar-la, nosaltres continuarem pel camí de l´esquerra (deixant el de la dreta, el qual es dirigeix cap les Mines de Liat i cap a l´Estany de Liat). Així, nosaltres continuarem pel camí que se’n va cap a la Val de Varradós. En aquest trajecte passarem pel bell mig de la Ribera de la Lana. Després començarem a pujar. Aquí farem aquesta aturada; tot i que l´observació també la podríem fer pujant pel cam´´i de les Mines de Liat. Així, aquesta aturada la farem a uns 1´8 Km de l´anterior. En aquest trajecte, haurem continuat trobat afloraments dels materials paleozoics dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, on ara ens trobem. Aquests materials són fonamentalment del Devonià i es troben constituïts per nivells pissarrencs i esquistos, amb freqüents intercalacions carbonatades. Tanmateix, a l´igual que als recorreguts anteriors, hem anat trobat depòsits neògens de l´Holocè, discordants amb els anteriors. Aquests materials detrítics tenen origen fluvial i morrènic, segons els indrets. També hi són presents els sediments detrítics gravitacionals, els anomenats i així, molt sovint es troben recoberts per materials detrítics quaternaris, procedents en bona mart de les morrenes glacials, dels depòsits fluvials i dels derrubis de pendent (els anomenats esbaldregalls de peu de muntanya). També cal destacar els materials fluvials de rebliment d´antics llacs. Precisament, en aquest indret hi ha un antic llac d’origen glacial (de barrera morrènica) cobert per aquests sediments neògens. Es tractava d´un llac originat per la sobre excavació de la morrera que baixava de Liat, en trobar-se l´umbral de Bagergu
Waypoint

P4 IMMEDIACIONS DE PLAN DERA MÒRTO

PARADA 4. PLAN DERA MÒRTU, (Bagergue, terme municipal de Naut Aran, comarca de la Val d’Aran). (Full 149). Després de fer la parada anterior, cal retrocedir fins a la cruïlla de camins que hem trobat anteriorment. A partir d´aquí, ens caldrà anar cap al Nord, remuntant l´arriu Unhola. Així, aviat sobrepassarem una cascada que es quedarà a l´esquerra. Més endavant arribarem al Plan dera Mòrtu, prop d´on farem una aturada. Aquesta la farem a uns 4´8 Km de la parada anterior. En aquest recorregut haurem tingut que sobrepassar el Barranc de Maupas, un indret molt complicat del camí, amb freqüents esllavissades i torrentades que taponen sovint el camí. Després, haurem superat unes rampes i pujades molt fortes de l´esmentat camí. En conjunt: es tracta d´un dels trams més complicats del recorregut En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials esquistosos, sovint carbonatats del Devonià Superior primer. Després, hem trobat nivells del trànsit del Silurià Superior al Devonià Inferior. Aquests són els materials que hi ha a l´indret de l´aturada. Per d´altra banda, en aquest indret hi ha un aflorament de pissarres piritoses, Aquí la PIRITA s’ha oxidat i ha donat lloc a la formació de GOETHITA (terrosa i limonítica) molt abundant, formant dipòsits d’òxids de ferro.
Waypoint

P5 SAUT DES CALLAUS. BOCARD DES CALLAUS

PARADA 5. ES CALHAUS. SAUT I BOCARD DES CALLAUS, (Bagergue, terme municipal de Naut Aran, comarca de la Val d’Aran). (Full 149). Després de fer la parada anterior cal continuar riu amunt, remuntant l´Unhola. A poca distancia de l’aturada anterior es pot fer una nova aturada a l´indret des Calhaus. Així, haurem recorregut de poc menys de uns 2 Km. En aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels materials paleozoics esmentats als desplaçaments anteriors, els quals, en aquest indret pertanyen fonamentalment al trànsit del Silurià Superior al Devonià Inferior. Aquests són també els materials esquistosos i carbonatats que apareixen on ara ens trobem. En aquest indret hi ha la confluència entre el barranc que baixa del Llac Montoliu (on anirem més endavant) amb l´arriu Unhola. Aquesta confluència es un clar exemple de la morfologia glacial d’aquesta vall, amb valls tributàries més altes que la de la vall principal. Així aquí espot veure una espectacular cascada (el Saut des Callaus). També, en aquest lloc hi ha les restes de l’antic carregador de les mines del Pla de Tur (que després veurem). Creiem que era també el carregador de les Mines de la Reparadora. Totes aquestes mines es troben situades a la vall de l´Unhola, més amunt d´on ara ens trobem. A les escombreres encara es poden trobar bones mostres de GALENA y d´ESFALERITA, entre altres materials.
Waypoint

P6 PLANT DETH HORN

PARADA 6. PLAN DEHT HORN, (Bagergue, terme municipal de Naut Aran, la Val d´Aran). (Full 149). Després d´efectuar la parada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari, anant sempre cap al Nord, remuntant en tot moent.la vall de l´arriu Unhola. Ara, en aquest recorregut arribarem a una zona més plana, per on farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 1´6 km de l´efectuada anteriorment, Efectivament, en aquest tram del recorregut hem arribat al conegut Plan deht Horn (Plan de Tor). Es tracta d´una zona per on havia un antic llac glacial, excavat pel la gelera procedent de Liat. Posteriorment, els sediments fluvials de l´arriu Unnhola i dels seus afluents, han acabat reomplint aquesta zona, per on serpenteja l´actual riu. Per d´altra banda, en aquest recorregut, des de la parada anterior, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que formen part dels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial del Sistema Pirinenc. Així, prop d´on ara som ens hem trobat afloraments dels nivells de pissarres negrenques del Silurià Superior. Tot i així, en bona part d´aquest trajecte, hem trobat afloraments paleozoics de transició del Silurià Superior al Devonià Inferior; així, sovint hem vist afloraments carbonatats d´aquest últim.. Tot i així, en aquest indret, estem veient els materials detrítics de l´Holocè, que han reblert l´antic llac d´origen glacial.
Waypoint

P7 ZONA MINERA DETH PLAN DETH TOR

PARADA 7 - CONDICIONAL. MINES DETH PLAN DEHT HORN, (Bagergue, terme de Naut Aran, la Val d´Aran). (Full 149). Després de fer l’aturada anterior, cal fer un breu recorregut, per tal d’apropar-nos fins a les properes mines situades per sobre del Plan deht Horn, que hem vist a l´aturada anterior. Si s’escau, en aquest indret farem una nova aturada , a quasi 0´2 Km de l´aturada efectuada anteriorment. En aquest breu recorregut, inicialment hem anat trobant els materials paleozoics esmentats a la parada anterior. Tot i així, més amunt, prop d´on ara som, s´han fet ben palesos els afloraments dels materials carbonatats de l´Ordovicià i del Cambro - Ordovicià. Aquests són els quins apareixen ara a l´indret de l´aturada. També hem trobat aforaments dels esquistos i quarsites de l´Ordovicià Superior. Tots aquests materials es situen, com els que hem trobat anteriorment, dintre dels denominats Apilaments Antiformes de la zona Axial Pirinenca, per on estem efectuant la totalitat del recorregut d´aquest itinerari. En aquest indret hi ha unes mineralitzacions de caràcter estratiforme. Es relacionen amb els materials carbonatats acabats d’esmentar. Les mineralitzacions són de Pb-Zn, amb presència d´ESFALERITA i de GALENA (més minoritària que l´anterior). També es troben altres minerals com CALCOPIRITA i PIRITA. La primera oxidada a ATZURITA i MALAQUITA; i la segona als diferents minerals constituents de la roca limonita, com la GOETHITA, la qual és molt abundant ja que comunica el color bru a les roques. Tot i així, no hi cap element patrimonial a considerar, tret de les bocamines (unes 10) i de les diferents escombreres.
Waypoint

P8 PLANHÈT DETH PAS ESTRET

PARADA 8 - CONDICIONAL. PLANHÈT DEHT PAS ESTRET, (Bagergue, terme municipal de Naut Aran, la Val d´Aran). (Full 149). Després d’efectuar la parada anterior, cal fer un nou recorregut (ara per un camí més malmès, però transitable a peu ocasionalment amb vehicles), per tal d’arribar fins a l´indret del Planhèt deth Pas Estret, des d´on ja no es podrà seguir amb vehicle motoritzat, ja que a partir d´aquí es troba el pas barrat.. En aquest lloc es pot fer, si s’escau, una nova aturada. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut molt proper als 2 Km, per tal d´arribar fins aquest indret. En aquest recorregut haurem tornat a trobar afloraments dels materials paleozoics anteriorment esmentats, els quals formen part de la Zona Axial Pirinenca, on estem situats des del començament del recorregut. Així, hem continuant trobant afloraments dels materials dels trams inferiors de l´Ordovicià, amb nivells de quarsites, esquistos i calcàries, fonamentalment- Per d´altra banda, en arribar a aquest indret ens haurem trobat amb un interessant pla, com el que hem vist anteriorment al Plan deth Horn, que també presenta un gran valor paisatgístic. El seu origen es similar al anterior. En aquest cas és el Planhèt deth Pas Estret. El seu nom es degut a que l´arriu Unhola hi arriba, obrint –se pasentre els materials carbonats de l´Ordovicià, fent un estret congost. Per d´altra banda, com a conseqüència de l´origen d´aquest pla, hi predominen els sediments lacustres del Pleistocé.
Waypoint

P9 MENES ORIENTALS DE LIAT

PARADA 9 - CONDICIONAL. MENES ORIENTALS DE LIAT, (terme municipal de Vilac, la Val d’Aran). (Full 149). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar pel camí que es dirigeix cap a les Menes de Liat, les quals es troben molt properes d´on ara som. Ara el camí es va enlairant, cada vegada més, deixant enrere el pla per on hem fet la parada anterior. Una mica més amunt, farem una aturada. La farem després d´una pronunciada corba. Així, Ara haurem recorregut uns 0`8 Km més, aproximadament. Després de fer l’aturada anterior, haurem trobat uns afloraments dels materials carbonatats de l´Ordovicià Inferior (aquest ha estat el motiu de lo accidentat del camí). Aquests materials, com tots els anteriors que hem anat trobant, formen part dels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, per on estem efectuant la totalitat del recorregut d’aquest itinerari. En aquest indret hi ha unes antigues explotacions, dedicades a l’aprofitament d’unes mineralitzacions estratiformes de Pb-Zn, localitzades entre els afloraments carbonatats abans esmentats. El mineral majoritari es l´ESFALERITA. Tanmateix, també es troba la GALENA, més minoritària. Com a minerals minoritaris també es troben indicis de CALCOPIRITA i PIRITA (alterada als òxids que formen part de la roca limonita). Aquestes mineralitzacions són molt similars a les que hem trobat anteriorment a la PARADA 7. En relació amb aquestes antigues explotacions mineres no hi cap patrimoni miner a considerar, a excepció de les diferents bocamines i de les escombreres que hi per diversos indrets propers al camí que anem seguint.
Waypoint

P10 IMMEDIACIONS DEL HORAT DER UNHÒLA

PARADA 10. HORAT DER UNHÒLA, (Bagergue, terme de Naut Aran i terme de Vilac, la Val d´Aran). (Full 149). Després de fer l’aturada anterior, cal fer un nou desplaçament a peu, anant ara cap al fons de la vall de l´arriu Unhola. En arribar-hi, caldrà remuntar-lo per tal d’anar cap a l´impressionant Horat de l´Unhola. En arribar-hi farem una nova aturada. Així, des de la parada anterior haurem recorregut uns 1´2 Km més. Cal dir, malgrat això, que hi podien anar directament des de la PARADA 8, sense necessitat de passar per la PARADA 9. En aquest cas, hauríem seguit l´arriu Unhola, caminant per dintre del congost del sector septentrional del Planhèt deth Pas Estret. En aquest recorregut, (des de la parada anterior) hem anat trobant els nivells carbonatats de l´Ordovicià Inferior, entre els quals destaquen les anomenades “calcàries sandvich”, que són les que apareixen a l´indret de la present aturada. Tot i així, el tram seguit remuntant l´Unhola, haurem trobt els sediments detrítics dels materials del Pleistocè i de l´Holocè, fonamentalment. Malgrat això, a l´indret de l´aturada es fan palesos els esmentats materials carbonatats. En aquest lloc es troba un impressionant “embut”. Es tracta d’un sumider (Horat), per on es colen les aigües que sobreïxen de l´Estanh de Liat. Aquestes aigües penetren al sumider i tornen a apareixen a la veïna Val de Varradós. Al respecte, cal dir que les esmentades “calcàries sandvich” constitueixen l’aqüífer per on circulen aquestes aigües d´una vall a l’altra, fent un recorregut proper als 7 Km. Tot i així, aquesta circulació es veu afavorida per la presència d´una important fractura de direcció NE – SW. De fet, l´arriu Unhola, que neix a l´Estanh de Liat, desapareix aquí. I d´aquí en avall, el que circula és un “altre” arriu Unhola. Tot això, constitueix un element molt important del Patrimoni Geològic de l´Aran i de tot Catalunya. Per d´altra banda, cal fer esment de la presencia de nombroses dolines, desenvolupades sobre aquests nivells carbonatats acabats d’esmentar.
Waypoint

P11 ESTANH LONG DE LIAT

PARADA 11. ESTANH LONG DE LIAT, (termes de Naut Aran, de Vilac i de Canejan, la Val d´Aran). (Full 149). Després de realitzar la parada anterior, cal pujar cap al proper Estanh de Liat, on arribarem després de fer un curt recorregut, remuntant ´l´arriu Unhola (que neix al propi estany). Així, farem un recorregut proper als 1´3 Km, des de la parada anterior, Ara, en arribar a l´estany hi farem una nova aturada. En aquest recorregut, hem continuat trobant les calcàries paleozoiques de l´Ordovicià Inferior, ja esmentades a les parades anteriors. Alhora, hem continuat trobant bons exemples de dolines, desenvolupades sobre aquestes calcàries. Cal considerar que ens trobem en una zona de característiques kàrstiques molt ben desenvolupades. En arribar al llac, podem gaudir de la seva observació. Es tracta d’un dels millors llacs d’origen glacial desenvolupat en aquesta zona pirinenca. Finalment, cal dir que estem en una zona d´un gran valor dintre del Patrimoni Geològic, tant per les característiques kàrstiques, com per les característiques glacials.
Waypoint

P12 ZONA MINERA DE LIAT

PARADA 12. ZONA MINERA DE LES MENES DE LIAT, (terme municipal de Vilac, la Val d´Aran). (Full 149). Després de realitzar la parada anterior, cal ascendir cap al Sud, amb la intenció d’anar cap a les properes Mines de Liat. Aquestes es troben a menys de 1´2 Km del llac. En arribar a aquesta zona minera, es poden fer diverses aturades per tota la zona minera. En aquest recorregut, hem continuat trobant les calcàries paleozoiques sobre les que s’han desenvolupat les mineralitzacions. Aquestes calcàries de l´Ordovicià formen part dels denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, on ens continuem trobant, des de l´inici del recorregut de l´itinerari a Salardú i a Bagergue. Les mineralitzacions tenen caràcter estratiforme, i es troben situades sobre els nivells de calcàries anteriorment esmentades. Cal dir també, que part de la mineralització ha estat remobilitzada, adquirint un cert control estructural. Així, ocasionalment, te aspecte filoniar. Les mineralitzacions son de quimisme Pb-Zn, essent el mineral majoritari l´ESFALERITA. Amb aquest mineral també es troba la GALENA (més minoritària). Altres minerals presents son la CALCOPIRITA i la PIRITA; així com el QUARS i la CALCITA. Tanmateix es troben dendrites de PIROLUSITA. Per alteració d’aquests minerals s’han format els següents: HIDROZINCITA, CERUSSITA, GOETHITA (terrosa i limonítica), ATZURITA, MALAQUITA; així com d’altres minerals més minoritaris. Pel que fa a les explotacions, cal dir que és una de les zones mineres més extenses dels Pirineus. Així, hi ha quasi 40 bocamines. Pel que fa al patrimoni miner generat, cal dir que és extraordinari: diversos telefèrics, instal·lacions mineres, bocamines, escombreres ... A l’actualitat s’està treballant per tal de conservar aquest patrimoni, malgrat el greu ris que te d’anar-se malmetent. En relació al patrimoni miner, que ja hem esmentat abans, cal fer una especial al·lusió al del diferents telefèrics, per on baixava el mineral, cap a la zona de Pontaut, on havia el descarregador i la zona de tractament. Les pilones dels diferents telefèrics baixaven recorrent tota la val de l´Arriu de Toran (amb un desnivells d´uns 1500 metres, aproximadament) això , és a ponent d´on ara estem situats. També cal dir que al llarg del temps, van existir diferents telefèrics, que es van anar substituint, alhora que avençaven els coneixement tecnològics. En conjunt, tota aquesta zona constitueix un dels indrets més importants dels Pirineus, tant pel que fa al seu indiscutible Patrimoni Geològic (kàrstic, glacial, hidrològic, mineralògic, petrològic, ...), com pel que fa al seu riquíssim Patrimoni Miner. Tant és així, que seria l´indret adequat per a situar-hi un Parc Geològic i Miner.
Waypoint

P13 ESTANH DE PICA PALOMERA

PARADA 13 - CONDICIONAL. ESTANH DE PICA PALOMERA, (terme municipal de Vilac, la Val d’Aran). (Full 149). Si s’escau, des de la parada anterior, es pot anar cap als propers Lacs de Liscorri, realitzant un recorregut proper a 1 Km. A aquest indret, també es pot anar des de l´Estanh Long de Liat. On abans hem fet una anterior aturada. Tanmateix, des de la parada anterior, podem anar cap a l´Estanh de Pica Palomera, per on podem fer la darrera aturada, aproximadament a uns 0´8 Km des de la parada anterior. En aquest recorregut, haurem pujat a la sèrie estratigràfica. Així haure trobat unes calcàries de l´Ordovicià Superior i després uns nivells de pissarres i esquistos del Silurià. Aquests són els materials que afloren pels voltants d´aquest estany. En aquest indret hi ha un llac d´origen glacial, similar al de Liat (que hem vist a l´aturada 10). Les característiques són força semblants, tot i que és més petit

Комментарии

    You can or this trail