Координаты 165

Uploaded 17 января 2016 г.

-
-
920 m
607 m
0
3,7
7,3
14,66 km

Просмотрено 749 раз(а), скачено 3 раз(а)

рядом с  Gallifa, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, MINERALÒGICA I AMBIENTAL PER LES COMARQUES DEL VALLÈS OCCIDENTAL I DEL MOIANÈS: DES DE GALLIFA, AL TERME DE GRANERA I A CASTELLTERÇOL

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Al llarg d’aquest itinerari es circularà durant quasi tot el trajecte, per un vial de terra, generalment en bones condicions. Connecta les poblacions de Gallifa, Granera i Castellterçol. Es tracta de l´anomenat Camí Ral de Gallifa, que seguirem en la seva quasi totalitat per aquestes zones del recorregut de l´itinerari.

Com en tots els altres itineraris, recomanem tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut del mateix..

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, íntegrament per una de les tres unitats geològiques que constitueixen el subsòl de Catalunya, concretament per la Depressió Geològica de l´Ebre (o Conca Geològica de l´Ebre). I dintre d´aquesta, ho farà pel sector que vam anomenar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre (MATA – PERELLÓ, 1985).

Així, el recorregut s´iniciarà per les immediacions de la població de Gallifa (dintre del Vallès Occidental) situada plenament dintre dels sectors meridionals de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre, realitzant-se la totalitat del recorregut per aquesta unitat. Així, al llarg de tot el recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que afloren per aquests indrets, els quals pertanyen a l´Eocè, exclusivament.

Per d´altra banda, el recorregut es realitzarà per les comarques del Vallès Occidental i del Moianès. Iniciant-se a l´esmentat municipi de Gallifa (de la primera comarca) i finalitzant al de Castellterçol (de la segona), després d´haver circulat també pel municipi de Granera (el qual també pertany al Moianès).



OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació i descripció dels materials cenozoics (de l´Eocè, exclusivament), que es troben al llarg del recorregut de l’itinerari. Aquests materials pertanyen a la Formació Vilanova de Sau, a la Formació Romagats, a la Formació Collbàs i tanmateix al Complex Al·luvial de Gallifa. Eminentment de caràcter detrític al llarg de la major part del recorregut de l´itinerari.

2.- Observació de les estructures locals d’aquests materials, al llarg del recorregut de l’itinerari. En aquest recorregut, estarem sempre situats dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. Tot i això, ens anirem sempre desplaçant pels denominats Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre, en funció de les característiques litològiques dels materials basals, més resistents a l´erosió, donant lloc a uns relleus força destacats.

3.- Observació a distancia, dels relleus de la Depressió Geològica de l´Ebre, del Sistema Mediterrani i del Sistema Pirinenc, des de diferents indrets del recorregut de l´itinerari, especialment des de les parts centrals del recorregut (entre la PARADA 4 i la PARADA 5).

4.- Observació i reconeixement d’algunes mineralitzacions, certament poc importants, situades a diferents indrets del recorregut de l’itinerari, (o prop d´ell).

5.- Observació de les explotacions mineres, que es vagin trobant al llarg del recorregut,-

6.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Geològic (i si s’escau del Patrimoni Miner), que es vagin trobant al llarg del recorregut de l’itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que no hem sabut trobar cap antecedent bibliogràfic publicat, en relació al mateix, a excepció d’un parell d´itineraris nostres, generalment propers, tot i que cap d´ells transcorre per indrets semblants, al de l´itinerari actual. Així, farem esment dels següents treballs. de: MATA-PERELLÓ (1995 i 2010). També farem esment d´un antecedent parcial més recent: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016). Tot i que, en tots els casos son recorreguts marginals.
Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, farem esment del treball del mateix autor del present itinerari, MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes.

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976); així com de les fulles 364 i 394 de l´IGME (1976). També considerarem el treball nostre ja esmentat: MATA – PERELLÓ (1985).

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

Com ja hem avençat, aquest itinerari començarà a la comarca del Vallès Occidental; concretament dintre dels sectors ponentins del municipi de Gallifa, per les immediacions de la carretera local BV – 1241 (la qual condueix cap el proper poble de Sant Llorenç Savall, d´aquesta mateixa comarca).

Després, el recorregut es dirigirà cap al Nord, per un camí de terra en bon estat (ocasionalment cimentat en alguns trams): el Camí Ral de Gallifa. Seguint aquest camí ens anirem enlairant cap al Serrat de les Pedres. En aquest tram, situat eminentment dintre del terme de Gallifa, es realitzaran diverses aturades.

Després, el recorregut començarà a baixar lentament, transcorrent pels termes moianencs de Granera i de Castellterçol (fins fa poc del Vallès Oriental). En aquest tram, realitzarem diverses aturades. Així, en aquests darrers recorreguts, s´haurà passat de la comarca del Vallès Occidental a l´actual comarca del Moianès.

I, finalment, el recorregut arribarà a la carretera local BV – 1245 (la qual enllaça Granera amb Castellterçol). En trobar aquest vial, ens dirigirem cap a la darrera població esmentada, cap a Castellterçol, per on finalitzarà aquest recorregut.

Així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 14´66 Km, a través dels quals farem 7 aturades.

Aquest itinerari es començarà a una alçada de 607 metres (per les immediacions de la població de Gallifa).. Després, anirà enlairant-se, arribant fins a una alçada d´uns 915 metres, en arribar al Serrat de les Pedres.

Després, anirà baixant, a mida que ens anirem apropant cap a la població de Castellterçol, finalitzant el recorregut de l´itinerari a una alçada d´uns 710 metres, en arribar a aquesta darrera població; tot i que la darrera aturada s´haurà realitzat abans d´arribar-hi, a la cruïlla del denominat Camí Ral de Gallifa, amb la carretera local BV – 1245, la qual uneix Castellterçol amb Granera.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari. En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada, i la designarem amb el nom d’algun topònim proper, fent esment també del terme municipal on es troba situada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l’itinerari s’inclourà quasi totalment dintre del full nº 364 (de la Garriga o de Sant Feliu de Codines), del "Mapa Topográfico Nacional", realitzat a l´escala 1:50.000 per l´IGC.

Així, les diferents aturades que anirem fent al llarg d´aquest itinerari, d´acord amb el seu ordre, seran les següents.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

IGME (1976).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (segunda Série). Hoja y memória de la hoja nº 364 (la Garriga). Inst. Geol. Minero de españa. Minist. Indústria. Madrid.

IGME (1976).- Mapa Grológico de España a escala 1:50.000 (segunda fase). Hoja y memória de la hoja nº 393 (Mataró). Inst. Geol. Minero España. Minist. Indústria. Madrid

MATA - PERELLÓ, J.M. (1985).- Depressió de l´Ebre?. Depressió Central?. Revista Dovella, nº 15. Pp. 45 – 48. Manresa.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari geològico - mineralògic per la comarca del Vallès Oriental: des de Bigues a Riells del Fai, a Sant Feliu de Codines i a Sant Miquel del Fai. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica per la comarca del Vallès Oriental: des de Bigues a Riells del Fai, a Sant Feliu de Codines i a Sant Miquel del Fai. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i ambiental per la comarca del Vallès Oriental: des de Bigues a Riells del Fai i a Sant Feliu de Codines. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i ambiental per les comarques del Vallès Oriental i del Moianès: Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai i al collet de la Creu del Serrà. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 217 pag. Barcelona.
PARADA 1. IMMEDIACIONS DE LA FERRERIA DE GALLIFA, VOLTANTS DEL Km 5´5, CARRETERA BV – 1241, (terme municipal de Gallifa, comarca del Vallès Occidental). (Full 363). El recorregut del present itinerari, el començarem per les immediacions de l´indret d´on eix el trencall que es dirigeix cap el barri de la Ferreria (del municipi de Gallifa). Això és, pels voltants del Km 5´5 de la carretera BV – 1241, la qual uneix per aquests indrets a les poblacions de Gallifa i de Sant Llorenç Savall. Aquest indret, a l´igual que tot el recorregut de l´itinerari, es troba dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, i més concretament dintre dels seus Altiplans Meridionals (MATA – PERELLÓ, 1985). En aquests indrets, es fan palesos uns materials rogencs, amb gresos i amb calcolutites molt sorrenques. Aquests materials pertanyen a l´Eocè i formen part dels nivells de la Fàcies de Sant Llorenç Savall, situats a llevant dels conglomerats de Sant Llorenç del Munt.
PARADA 2. CAMÍ RAL DE GALLIFA A CASTELLTERÇOL I A GRANERA, PRIMER REVOLT, (terme municipal de Gallifa, comarca del Vallès Occidental). (Full 363). Després de realitzar l´aturada anterior, ens cal continuar breument per la carretera local BV – 1241 (anant cap a Sant Llorenç Savall). Però en arribar al Km 5, trobarem per la dreta el Camí Ral de Gallifa (el qual condueix cap a Granera i cap a Castellterçol). Ens caldrà agafar-lo, però ben aviat farem una nova aturada, al primer gran revolt del camí, mirant cap a Gallifa. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un trajecte aproximat d´uns 0´9 Km i escaig, per un camí inicialment no gaire bo, que poc a poc va millorant. En aquest recorregut, hem continuat trobant els materials dels quals n´hem parlat a la parada anterior: els nivells rogencs dels gresos i calcolutites sorrenques, que pertanyen a la denominada Fàcies de Sant Llorenç Savall, dels Conglomerats de Sant Llorenç del Munt, (ANGLÉS i MAESTRO, 2012), Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es pot gaudir d´una bona observació de Gallifa, situada als peus dels cingles de Sant Sadurní (o de Galliva), corresponents al Complex Al·luvial de Gallifa. En aquests cingles afloren conglomerats eocènics.
PARADA 3. VOLTANTS DEL COLL DEL PI DEL GUÀRDIA, CAMÍ A CASTELLTERÇOL (CAMÍ RAL), VOLTANTS DEL TRENCALL DE SANT LLORENÇ SAVALL, (terme municipal de Gallifa, comarca del Vallès Occidental). (Full 364). Després de realitzar l´aturada anterior, ens cal continuar pujant pel Camí Ran de Gallifa, anant cap a Granera i cap a Castellterçol. En aquest trajecte, aviat arribarem als voltants del Coll del Pi de la Guarda. Tot i això, abans, haurem deixat a ma dreta el camí que condueix cap a Sant Llorenç Savall. Així, per aquest indret, efectuarem una nova aturada. Aquesta, la farem a uns 2´5 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest tram, haurem trobat algunes parts del trajecte cimentades, En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les ales aturades anteriors; concretament dels nivells rogencs dels gresos i de les calcolutites sorrenques de nivells de la Fàcies de Sant Llorenç Savall, dels Conglomerats de Sant Llorenç de Munt. Aquests són els materials que també apareixen per l´indret de la present aturada, tot i que ara són més detrítics que a les aturades que hem realitzat anteriorment, Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació dels relleus de Sant Llorenç de Munt i de la Serra de l´Obac, situades a ponent d´un ara ens trobem situats. En aquests indrets es fan ben palesos els afloraments dels conglomerats eocènics que constitueixen aquests relleus. Aquests materials corresponen a antigues desembocadures de règims fluvials i torrencials al mar cenozoic, que s´estenia cap al Nord d´on ara ens trobem situats.
PARADA 4. COLL DELS BARDISARS. CAMI RAL DE GALLIFA A CASTELLTERÇOL, (termes municipals de Gallifa i de Granera, comarques del Vallès Occidental i del Moianès). (Full 363). Després d´efectuar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, anant ara cap a l´ENE pel Camí Ral de Gallifa, seguint sempre ascendent cap al Serrat de les Roques. En aquest tram, trobarem un trajecte cimentat, en una forta pujada. Una mica més amunt, farem una altra aturada. Aquesta la farem a uns 4 Km, aproximadament de l´anterior. Cal dir que ara el camí es troba en bones condicions. En aquest trajecte, inicialment hem anat trobant els materials que hem vist a les aturades anteriors; és a dir, els trams de gresos i calcolutites rogenques de la fàcies de Sant Llorenç Savall, de la que ja hem parlat anteriorment. Tot i així, aquests materials són cada cop més detrítics. Així, ara ens trobem sobre uns afloraments molt detrítics, de conglomerats. Aquests formen part del Complex Al·luvial de Gallifa i constitueixen el Serrat de les Pedres. Ara ens trobem quasi sobre els sectors septentrionals dels Cingles de Gallifa, que cap al Sud són molt escarpats i molt suaus cap al Nord, en funció del seu cabussament septentrional. Per d´altra banda, des d´aquest indret, podem fer una bona observació del relleus dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre i de la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani).
PARADA 5 - CONDICIONAL. DIPÒSIT D´AIGUA DE LA COVA DEL PENITENT, PLA DE LES GANIVETES, CAMI RAL DE GALLIFA A CASTELLTERÇOL, (terme municipal de Granera, comarca del Moianès). (Full 364). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un nou recorregut cap a Granera i cap a Castellterçol, seguint sempre el Camí Ral de Gallifa. Així, aviat travessarem el Serrat de les Pedres, pel Coll dels Bardissars. Després, haurem de pujar lleument el serrat pels seus sectors septentrionals, fins arribar a la Cruïlla del Pi de la Llagosta (per on hi ha uns cartells indicatius). Després, ja començarem a baixar cap al Nord. En aquesta baixada, arribarem al Depòsit d´Aigües de la Cova del Penitent. Prop d´aquí, farem una aturada, a uns 3 Km de l´anterior. Per d´altra banda, en aquest tram del recorregut, hem passat del Vallès Oriental al Moianès, on ara som. En aquest tram del recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials detrítics dels que hem parlat a la parada anterior. Efectivament, estem veient els nivells del Complex Al3luvial de Gallifa. Entre aquests materials, sovint es fan palesos uns trams de gresos i de calcolutites rogenques. Des d´aquest indret es pot gaudir d´una bona visió del Moianès i tanmateix del Montseny (Serralada Prelitoral Catalana).
PARADA 6 - CONDICIONAL. CAMI RAL DE GALLIFA A CASTELLTERÇOL, IMMEDIACIONS DEL PLA GAIÀ,(terme municipal de Castellterçol, comarca del Moianès). (Full 363). Després d´efectuar la parada anterior, cal fer un nou recorregut pel Camí Ral de Gallifa, anant cap al Nord. Així, aviat arribarem a l´indret on hi ha el Pla Gaià. Aquí, farem una nova aturada, a poc més de 2 Km de l´anteriorment feta. En aquest recorregut, hem estat circulant entre els afloraments dels materials detrítics del Complex Al·luvial de Gallifa, sobre els quals estem ara situats. Així, en aquest indret, es fan palesos uns nivells rogencs de gresos i de calcolutites sorrenque
PARADA 7. CRUÏLLA DEL CAMÍ RAL AMB LA CARRETERA DE CASTELLTERÇOL A GRANERA, BV - 1245, (terme municipal de Castellterçol, comarca del Moianès). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al Nord, anant ja cap a Castellterçol, seguint sempre del Camí Ral de Gallifa. Poc despès de fer l´aturada anterior, arribarem a la cruïlla d´aquest camí amb la carretera local BV – 1245 (Castellterçol – Granera). En arribar a aquesta cruïlla, farem una nova aturada, aproximadament a 1´5 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest tram. Hem continuat trobant els materials rogencs que hem esmentat a l´aturada anterior. Aquests nivells de calcolutites i gresos rogencs, del Complex Al·luvial de Gallifa, son els materials que afloren en aquest indret. Tot i així, ens caldrà seguir cap a la propera població de Castellterçol, on arribarem en uns 3 Km. Em aquest tram haurem trobat els materials rogencs que hem esmentat a l´aturada anterior. Tot i així, ara, pels voltants de Castellterçol, es fan palesos els afloraments d´uns nivells grisencs, amb gresos i calcolutites. Aquests nivells, coetanis dels anteriors, pertanyen a la Formació Collbàs.

Комментарии

    You can or this trail