Координаты 490

Uploaded 8 апреля 2018 г.

-
-
634 m
453 m
0
6,8
14
27,2 km

Просмотрено 50 раз(а), скачено 1 раз(а)

рядом с Palouet, Catalunya (España)

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINER PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE VICFRED A SANT GUIM DE LA PLANA, EL LLOR, TARROJA DE SEGARRA, LA PRENYANOSA, MALGRAT, LES OLUGES, CASTELLNOU D´OLUGES, MONTFALCÓ MURALLAT I A LA MELGOSA / 07B D´ABRIL DEL 2018

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per carreteres i per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, abans de fer el recorregut, caldrà cercar la màxima informació sobre l´estat dels camins de terra, com els quins van de Vicfred al Pou de Madem i de Tarroja de Segarra a les Oluges, o des de Montfalcó Murallat a la carretera d´Estaràs.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Així, al llarg de tot el recorregut s´aniran fent observacions d´aquesta depressió, unes de caire geomorfològic, altres estructurals i altres petrològiques, fonamentalment.

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament del Sistema Pirinenc, el qual serà visible a diferents aturades de la part central del recorregut. Tanmateix, molt ocasionalment veurem els Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà íntegrament per la comarca de la Segarra. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament per alguns dels seus sectors septentrionals, fonamentalment per la vall del riu Sió i dels seus afluents., pels termes municipals de Sant Guim de la Plana, Massoteres, Florejacs i Sisteró, Tarroja de Segarra, Cervera, les Oluges i Sant Ramon.
OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Aquests materials, eminentment cenozoics i pertanyen als afloraments de la Formació Tàrrega (amb nivells de calcolutites i calcàries). Aquests materials són de l´Oligocè. Ocasionalment, i sovint es troben recoberts per materials detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, generalment de caràcter detrític.

2.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Montsant i la Serra de la Llena, concretament), des d´algunes de les aturades centrals del recorregut, pels voltants de Vicfred.

3.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, ens centrarem en l´observació de diferents paleocanals situats al llarg del recorregut.

4.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha un antecedent d´aquest recorregut que ara presentem, es tracta de MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018). Tret d´aquest no tenim cap antecedent nostre relatiu a la totalitat del recorregut d´aquest itinerari, no coneixem cap altre antecedent, amb l´excepció d´un parell relatius al tram final del recorregut; es tracta de MATA – PERELLÓ (2014) i de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2015).

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de la població segarrenca de Vicfred (del terme de Sant Guim de la Plana). Després, caldrà fer una fillola, anant cap al SSE, per tal d´arribar al Pou de Maden, per on es farà la primera aturada. Després de retornar a l´inici, es farà una parada a la Teuleria de Vicfred. Després, des d´aquí, ens caldrà seguir per una carretereta blanca (sense numeració) que es dirigeix cap a Guissona. Poc després d´entrar al terme de Massoteres, farem una fillola cap a la dreta, fins al Vèrtex Geodèsic de les costes de Palou, per on farem una aturada.

Posteriorment, després de retornar a la carretereta que seguíem, ens caldrà seguir per ella, cap a ponent, fins trobar la carretera LV – 3201, per la qual continuarem per l´esquerra, arribant i sobrepassat el poble de Sant Guim de la Plana, des d´on anirem al Llor. En aquest trajecte, farem una aturada. Més tard, des del darrer poble esmentat, ens caldrà seguir per la carretera L – 312 i després per la L – 324. Així, arribarem a Tarroja de Segarra. En aquest trajecte, caldrà fer una aturada, al Fondo de Meià.

Posteriorment, des del darrer poble, caldrà seguir breument per la carretera LV – 3117, anant cap al Sud. Ben aviat, el recorregut seguirà per un camí de terra, que var recorrent la vall del riu Sió, remuntant-lo, passant per les immediacions de La Prenyanosa, de Malgrat i de Castellnou de les Oluges. En aquest trajecte farem una aturada. Posteriorment, el recorregut arribarà al poble de Les Oluges. A partir d´aquí, es continuarà per la carretera N – 141f, passant per les immediacions de Montfalcó Murallat, arribant finalment a la Melgosa, camí de Sant Ramon. En aquest tram, es faran les dues últimes aturades del recorregut d´aquest itinerari.

Així, el recorregut serà d´uns 27´32 Km, fent-se 9 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut no serà circular i començarà a una alçada d´uns 629 metres, per les immediacions de Vicfred. Després d´un lleuger descens s´arribarà als 598 metres a la primera aturada, per a pujar fins a l´alçada inicial, arribant poc després fins als 632 metres a les Costes de Palou, indret culminant del recorregut. A partir d´aquí, anirà baixant fins als 463 metres, en arribar a les immediacions de Tarroja de Segarra, prop del riu Sió. A partir d´aquí, anirà pujant contínuament, amb una pujada sobtada per tal d´anar a Montfalcó Murallat, on s´assoliran els 597 metres. Després de baixar fins al Sió i d´arribar una alçada de 531 metres, es continuarà pujant suaument, arribant a una alçada final d´uns 575 metres, a la darrera aturada del recorregut de l´itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada.

En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 361 (o de Guissona). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca de la Segarra, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per les comarques d´Anoia (Alta Segarra), Segarra i Urgell: des de la Panadella a Estaràs, les Oluges, Tarroja de Segarra, Agramunt i al Pilar d´Almenara. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2018).- Recorregut geològic i miner per la comarca de la Segarra: des de Biosca a Talteüll, Massoteres, Vicfred, Sant Guim de la Plana, el Llor, Tarroja de Segarra, la Prenyanosa, Malgrat, les Oluges, Castellnou d´Oluges, Montfalcó Murallat i a Sant Ramon. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per les comarques d´Anoia (Alta Segarra) i Segarra: d´Estaràs i Gàver, cap a Pujalt, Ferran i a Sant Ramon. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1. POU DE MADERN. (Vicfred, terme municipal de Sant Guim de la Plana, comarca de la Segarra). (Full 361). Tot i que el recorregut el començarem al poble de Vicfred (del municipi de Sant Guim de la Plana), ens caldrà fer una fillola cap al SSE del seu terme, per tal d´anar cap al Pou de Madern, per on farem la primera aturada. Així, des de l´inici, haurem efectuat un recorregut inicial d´uns 1´5 Km. Tot aquest recorregut l´hem fet per l´Altiplà de Guissona. Dintre d´un sector plenament segarrenc. Aquest altiplà es situa dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament dintre de la seva Depressió Central). Per aquests indrets afloren els materials de la Formació Tàrrega, amb afloraments de calcolutites i de calcàries. Precisament, per aquests indrets es fan palesos els materials carbonatats, amb afloraments de calcàries. Aquestes són les que donen lloc a l´altiplà esmentat inicialment, per on estem ara situats. Cal dir que aquests materials estan molt lleugerament ondulats, delimitant el lax Sinclinal de Guissona. En aquests indrets, es fa palès un interessant pou artesià: es tracta del conegut Pou de Madern. Aquí hi ha una construcció, segons sembla ser d´origen medieval. Es tracta d´un pou, que arriba fins l’aqüífer controlat pel lax sinclinal que hem esmentat. Aquí, quan el nivells de la pressió hidrodinàmica de l´aigua supera la capacitat de l’aqüífer, brolla aigua cap a fora. Sense cap mena de dubte, es tracta d´un interesant patrimoni miner.
PARADA 3. TEULERIES DE VICFRED, (terme municipal de Sant Guim de la Plana, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà retornar fins al poble de Vicfred. En arribar-hi, ens caldrà sortir per la carretereta blanca (sense numeració) que condueix cap a Guissona. Ben aviat, a la sortida del poble, a la dreta del vial, es farà palesa la teuleria. Aquí farem una aturada, aproximadament a uns 1´8 Km de la parada anterior, a 0´3 Km del poble. En aquest recorregut, hem tornat a trobar els materials esmentats al recorregut anterior. Així, per arreu afloren els materials de la Formació Tàrrega, amb nivells de calcolutites ocres i de calcàries. Aquestes darreres es troben a la bora del poble i sota d´ell. Per d´altra banda, els materials calcolutitics, de tonalitats ocres, han estat emprats per a la fabricació de teules i maons a les antigues Teuleries de Vicfred, on ara som. Així, en aquest lloc hi ha les restes de dues teuleries. Una lleugerament ovalada, més gran i més moderna i una altra de base rectangular, més petita i lleugerament més antiga. Ambdues, són uns elements importants del patrimoni miner de la Segarra.
PARADA 3. MIRADOR DEL VÈRTEX GEODÈSIC DE LES COSTES DE PALOU, (terme municipal de Massoteres, comarca de la Segarra). (Full 361). Després, des de les Teuleries, ens caldrà seguir per la carretereta blanca (sense numeració). la qual es dirigeix cap a ponent, cap el proper poble de Guissona. Poc després d´entrar al terme de Massoteres, farem una fillola cap a la dreta, fins al Vèrtex Geodèsic de les costes de Palou, per on farem una aturada. Així, haurem efectuat un nou recorregut, ara d´uns 1´5 Km, per arribar fins aquí. En aquest recorregut, hem anat circulant entre els afloraments dels materials de la Formació Tàrrega, que hem trobat al camí cap a la parada anterior. Aquests són els materials que apareixen pels voltants de Vicfred. Per d´altra banda, cal dir que en aquest trajecte, hem estat circulant força enlairats, situant-nos sobre als afloraments carbonatats. Així, com a conseqüència d´aquest enlairament hem pogut gaudir d´una bona visió dels sectors septentrionals de la Segarra (i també del Solsonès). També, més al Nord, haurem pogut visionar el Sistema Pirinenc. Per d´altra banda, mirant cap al Sud, haurem pogut veure els sectors meridionals de la Segarra (i també de l´Urgell i de les Garrigues). Més enllà, haurem vist els relleus de la Serra de la Llena (la qual forma part del Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre.
PARADA 4 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE SANT GUIM DE LA PLANA. CARRETERETA CAP AL LLOR, (terme municipal de Sant Guim de la Plana, comarca de la Segarra). (Full 361). Posteriorment, després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retornar cap a la carretereta blanca. En arribar-hi, ens caldrà anar cap a ponent (cap a Guissona). Ben aviat, trobarem la carretera local LV – 3201, que condueix cap al proper poble de Sant Guim de la Plana. Ens caldrà agafar-la, per anar-hi. Després d´arribar-hi, ens caldrà sobrepassar el poble, continuant per la carretereta que es dirigeix cap al Llor. Poc després de la sortida del poble, farem una aturada, a uns 4´3 Km de l´aturada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets; concretament els materials oligocènics de la Formació Tàrrega, amb nivells de calcolutites i calcarenites blanquinoses. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona visió de la Segarra, amb el proper poble del Llor en primer terme.
PARADA 5 - CONDICIONAL. FONDO DE MEIÀ, (Castellmeià, terme municipal de Florejacs, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada, ens cal acabar d´arribar al poble del Llor. Després, des d´aquest, ens caldrà continuar per la carretera L – 312. Per, ella, aviat arribarem la cruïlla amb la carretera L- 324 (que enllaça Tarroja de Segarra amb Sant Ramon). En arribar a la cruïlla, ens caldrà anar cap al primer poble. Després, ben aviat, en trobar per l´esquerra el trencall de Castellmeià, ens caldrà agafar-ho, per fer-hi una breu aturada a l´inici del camí. Així, haurem efectuat un recorregut d´uns 3´5 Km, des de la parada anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials oligocènics que hem vist a les aturades anteriors. Aquests, es fan palesos on ara som. Així, aquests materials s´han anat fent palesos a les costes properes a la carrtera, a ponent de la mateixa, especialment els nivells de calñcolutites ocres entre el Llor i l´indret de la present aturada. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació de la vall denominada Fondo de Meià. Així es pot veure que per sota hi ha un bon aqüífer, per la gran quantitat de pous que es fa palesa. Per d´altra banda, en aquest indret , molt prop d´on som, hi ha la coneguda Font de Meià, d´on brolla aigua de l´aqüífer. Aquesta, actualment és utilitzada per a regar i per subministrar aigua al proper castell. Per d´altra banda, alimenta al Torrent de la Vall, que discorre pel Fondo de Meià.
PARADA 6. LOS FONDOS DE SIÓ, LA VALL DEL SIÓ, MMEDIACIONS DE TARROJA DE SEGARRA, (terme municipal de Tarroja de Segarra, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar per la carretera local L – 324 (que uneix Sant Ramon amb Tarroja de Segarra). Així, ens caldrà anar cap aquest darrer poble. Després de travessar Tarroja de Segarra, ens caldrà sortir, seguint breument per la carretera LV – 3117, anant cap al Sud. Ben aviat, el recorregut seguirà per un camí de terra, que va recorrent la vall del riu Sió, remuntant-lo. Poc després d´agafar aquest vial (inicialment asfaltat i després de terra), farem una aturada. Així, haurem efectuat un recorregut proper als 3 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de la Formació Tàrrega, de l´Oligocè. Aquests materials reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets. Així, com als desplaçaments cap a les aturades anteriors, hem anat trobant nivells de calcolutites blanquinoses i ocres (ara per aquests voltants, com a Tarroja i al Llor), nivells de calcàries i de gresos. Aquests són els materials que hi per aquests indrets. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació de la vall del riu Sió, que aquí es força ampla, constituint els anomenats Fondos de Sió, on hi ha diversos regadius i captacions d´aigua. Per aquests indrets, el riu Sió passa prop de Tarroja de Segarra i d´altres poblacions de la coneguda com a Ribera del Sió.
PARADA 7. VALL DEL SIÓ. IMMEDIACIONS DE LA PRENYANOSA I DE MALGRAT, (terme municipal de Cervera, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar per vial que va remuntant el riu Sió (i que es dirigeix cap al poble de les Oluges, anant ara cap al Sud). Així, en aquest recorregut per la vall del riu Sió, viat passarem per les immediacions de La Prenyanosa (situada a l´altra banda del riu). Molt poc després, arribarem a les immediacions de Malgrat. Per les immediacions d´aquests dos pobles (un situat a dreta del riu, pujant; i l´altre a l´esquerra) farem una aturada. La farem a uns 2´3 Km, de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè. Aquests materials que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets, pertanyen a la Formació Tàrrega. Així, com als desplaçaments cap a les aturades anteriors, hem anat trobant ara nivells de calcolutites ocres (que es fan força paleses per les bores del riu que estem remuntant, prop de Malgrat), nivells de calcàries i de gresos. Aquests són els materials que hi per aquests indrets. Per d´altra banda, hem estat recorrent la vall fluvial del riu Sió, un dels afluents del Segre pel seu marge esquerre (baixant). Aquesta vall és molt ampla i a la bora del riu es situen diversos pobles, així per on ara som, s´han fet palesos el poble de la Prenyanosa (situat a la dreta del riu, pujant). Mentre que a l´esquerra s´ha fet prou palès el poble de Malgrat, amb el seu majestuós castell. Aquesta edificació, es troba construïda amb carreus dels afloraments carbonatats calcaris de la Formació Tàrrega I una mica més avall, però ben prop d´on ara som, a l´altra banda del riu Sió, també es fa ben palès el poble de Castellnou d´Oluges, que veurem en el trajecte d´aquest itinerari cap a la propera aturada.
PARADA 8. VALL DEL SIÓ, IMMEDIACIONS DEL POBLE DE MONTFALCÓ MURALLAT, (terme municipal de les Oluges, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar pel camí de terra que es va dirigint cap a les Oluges, remuntant contínuament el riu Sió. Més endavant, arribarem a aquest poble i ens caldrà anar a trobar la carretera nacional N – 141f (ara i aquí amb categoria de local). En trobar aquest vial, ens caldrà anar cap a llevant, cap a Sant Ramon. Ben aviat, per la dreta trobarem el trencall de Sant Guim de Freixenet (el vial LV – 1003), que ens caldrà agafar. Seguint-lo, aviat trobarem per l´esquerra, la carretereta (blanca i sense numeració) que va pujant cap al poble de Montfalcó Murallat, cap on ens caldrà anar. En arribar-hi, arem una aturada, al costat septentrional de les seves muralles. Així, des de l´anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 5´7 Km, aproximadament. En aquest trajecte, hem continuat trobant els materials que hem esmentat a les aturades anteriors, els quals pertanyen a la Formació Tàrrega, de l´Oligocè. Així, hem trobat nivells de calcarenites, calcolutites (blanquinoses i ocres) i de calcàries. Aquests materials es fan ben palesos per on ara som, a tocar del poble de les Oluges. Dintre d´aquest poble hi ha diversos edificis, com el castell i l´església construïts amb carreus carbonatats procedents dels afloraments de la Formació Tàrrega. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al sud, es fa ben palès el poble de Montfalcó Murallat, majestuós sobre un turo. Bona part del poble i de la seva muralla es troben construïts amb calcàries procedents de la Formació Tàrrega. Des de dalt del poble, es pot gaudir d´una bona observació de la vall del riu Sió, sobre la qual es troba ben enlairat el poble.
PARADA 9. PEDRERA DE LA MELGOSA, CARRETERA DE LES OLUGES A SANT RAMON, N – 141f, (terme municipal de Sant Ramon, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà baixar des del poble de Montfalcó Murallat cap a la part baixa de la vall del Sió. Per fer, agafarem un camí de terra, que va baixant fins al riu. Després, ens caldrà travessar-lo, arribant fins a la carretera que procedeix d´Estaràs (la LV – 1004). Després, des d´aquesta, anant cap a ponent, arribarem de nou a la carretera nacional N – 141f, per on continuarem, anant cap a Sant Ramon. Més endavant, després sobrepassar la casa de la Melgosa, arribarem a l´indret on hi havia una pedrera. Aquí, farem una aturada, a uns 3´9 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat als recorreguts anteriors. Aquests materials són eminentment carbonatats i pertanyen a la Formació Tàrrega, de l´Oligocè. Aquests materials són de caràcter calcari. Precisament, a l´indret per on fem la present aturada, aquests materials han estat explotats, per tal de ser emprats com a àrids per a la construcció. Tot i això, actualment la pedrera es troba aturada. A l´actualitat, aquesta pedrera es troba aturada i tancades les seves instal·lacions. Aquestes es fan ben ostensibles des de la carretera. Tot i això, recomanem no entrar a la pedrera, per tal d´evitar qualsevol problema.

Комментарии

    You can or this trail