Время  6 часов 28 минут

Координаты 8919

Uploaded 27 февраля 2014 г.

Recorded февраля 2014

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
2 536 m
654 m
0
4,7
9,5
18,97 km

Просмотрено 2953 раз(а), скачено 52 раз(а)

рядом с Corte, Corse (France)

Monte Rotondu (2000m+, 21km):

Aproximació des de Corti a Valdu Restonica i Pont de Timozzo (11,5 km, 18min).

Ens despertem en un dia clar i assolellat, sembla que avui la meteorològica ens anirà de costat. Avui toca un curt desplaçament en cotxe fins a la propera i bonica Vall de la Restonica. Però, absorts per l’espectacle bucòlic, topem de nassos amb un malaurat entrebanc. Passat el Punt d’informació del Parc Natural, ens trobem la barrera abaixada i una nota informativa que prohibeix el pas de vehicles. Sota sanció!
Ens trobem a una alçada d’uns 650 metres i el punt on preteníem començar la ruta es troba a més de cinc quilòmetres més amunt (1050m). El debat està servit. Uns que volen aixecar la barrera, altres que malgrat tot, es disposen a sortir des d’allí mateix. Descartada la idea de recular amb cotxe i sortir des d’un altre accés, decidim resignats, empendre la marxa.
Segons després de prendre la decisió, els guardes del parc arriben amb cotxe. La càmera de fotos de la guantera els delata, aquests anaven per nosaltres!
En Jaume els hi demana si a la tornada podem pujar la furgoneta per no haver de tornar a peu i amb estupefacció i estoïcisme aguantem la resposta d’un d’ells: Cap problema, ho fa tothom.
Xino xano ens plantem a l’inici del sender que abandona el barranc de La Restonica per agafar el de Timozzo. Guanyem alçada de forma molt ràpida pel mig d’un espès i bonic bosc, quan aquest comença a aclarir i treiem el cap per un ample llom, les clapes de neu cada cop més grans ens permeten despenjar els esquís de la nostra esquena, per fi.
Davant nostre, assentats a unes plaques de pedra fent una petita pausa, divisem amb dificultat les Bergeries de Timozzo.
Continuem de nou en ascens pel llom que tanca la coma de Lomento, sobre la traça d’estiu. La neu escassa en aquesta cara soleia al migjorn, no pot amagar les fites del camí d’estiu.
Amb celeritat, remuntem el pendent més fort i quan deixem enrere el darrer arbre continuem en lleuger flanqueig per sortir de la coma.
En una successió de petites pales i lloms ens plantem en una zona més oberta. El vent ens dona la benvinguda. Des d’aquí, guanyant molt poca alçada, ens plantem al gelat i cobert de neu, Lavu del’Oriente.
La perspectiva del circ del Monte Rotondo és realment espectacular. El vent, amb fortes ratxes, ens impedeix d’aguantar l’equilibri. Deixem el llac a la nostra dreta i avancem per una consecució de pales, dretes al principi, on la neu es va tornant més dura. Amb grampons o ganivetes o sense res, guanyem metres. El vent amança, ja no és tant fort com al llac.
La cota més alta del Monte Rotondo és infranquejable ja que la quantitat de neu és considerable. Envestim una curta canal amb neu fonda que ens deixarà en algun punt de la cresta del massís. Des de dalt de tot, agafats a la roca i sota l’acció del potent vent, divisem una preciosa panoràmica a 360º, diuen, la més espectacular de l’illa. Altius cims nevats i fondes valls sota els nostres peus, genuí relleu cors, amb caràcter. A l’altra banda, en direcció sud, un mar de núvols només trencats per l’aresta cimera del cim.
Després de fer alguna foto, no sense dificultat, emprenem la baixada, que a través de neu dura i ventada ens deixarà altre cop prop del llac.
Flanquejat per la dreta, obrint els braços i aprofitant el vent que ens empeny, talment com petits velers al mar, aprofitem la força eòlica fins i tot per no haver de remar.
Gaudim dels darrers girs exceptuant el llom final, on ja fa estona que no hi toca el sol i la neu crosta fa acte de presència.
Després d’una curta pausa, ens canviem les botes d’esquí per bambes per poder fer còmodament el sender fins al Pont de Timozzo. Un cop al Pont, tres voluntaris valents (no direm el nom per no ferir sensibilitats), es disposen a desfer els més de cinc quilòmetres fins a la furgoneta.


CÒRSEGA

Còrsega (en cors Corsica, en francès Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km2, situada a latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km2 i una població de 299.000 (2007). Administrativament pertany a l'Estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia. Altres ciutats són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (França), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge cal remarcar també les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gorgona, Pianosa, Montecristo i Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund; en canvi, el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat). Amb una orografia molt accidentada, el punt més alt de l'illa és el mont Cinto amb 2.706 m.

Els escriptors clàssics parlen dels corsos com un poble pobre amant de la justícia. Els esclaus eren dòcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sèneca, que va estar exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC), parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels corsos. Modernament s'organitzen en clans familiars.

Tot seguit alguns dels fets cabdals de Còrsega amb relació a Catalunya:

El 1297, el Papa Bonifaci VIII concedí Còrsega a Jaume el Just d'Aragó. La seva bandera és un cap de sarraí, ja que segons la llegenda un sarraí va salvar la vida al rei Jaume II.
L'any 1353, Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al regne de Sardenya i Còrsega amb la delegació dels poders reials a un virrei.
El 23 de juliol de 1409, el rei Martí I de Catalunya-Aragó nomenà regent de Còrsega el jurista català Hug Bonapart.[2]
El 1448, el Papa Nicolau V va cedir els drets sobre Còrsega als genovesos i declarà caducats els drets catalans.

VIDEO

http://www.youtube.com/watch?v=NesVgYQRDOU

View more external

Ens trobem la barrera tancada pels desprendiments de més amunt i que tallen la carretera.

3 комментарийиев

  • Фото carles.oro

    carles.oro 12.04.2016

    I have followed this trail  View more

    Ufff, impressionant!!

    Sembla extrany que puguin sortir esquiades així... :P

  • Фото ratillaman

    ratillaman 24.04.2016

    I have followed this trail  View more

    Un entorn espectacular!

  • Фото marcsau

    marcsau 13.10.2016

    Hola Guillem! Sou la colla de Vic!!... he vist cares conegudes,...M'en vaig a aquesta ruta en 15 dies per prendre mides per una futura escapada de esqui. Tens mes tracks del que vàreu fer aquells dies?? Ja els i donaré records els guardes de part vostre ;) salut i pells!!

You can or this trail