Скачать

Расстояние

32,94 км

Набор высоты

632 м

Техническая сложность

Низкая

Потеря высоты

632 м

Макс. высота

870 м

Trailrank

53 4,7

Мин. подъем

444 м

Тип маршрута

Круговой

Время

2 часов 46 минут

Координаты

1139

Загружено

17 апреля 2015 г.

Записано

апреля 2015
  • Оценка

     
  • Информация

     
  • Легко следовать

     
  • Пейзаж

     
Будьте первым, кто выразит признание
8 комментариев
 
Поделиться
-
-
870 м
444 м
32,94 км

Просмотрено 4167 раз, скачано 337 раз

рядом с Vic, Catalunya (España)

Bonica ruta circular que va des de Vic fins a Sant Bartomeu del Grau i un altre cop cap a Vic per la riera de Sorreig.

Sortim divendres aprop de les 16h, aprofitant els dies que fem intensiu a la feina. Anem direcció el tennis, passem la creu de Gurb per sota (una mica lluny ens queda) i ens dirigim cap a la gasolinera que hi ha a l'eix. Un cop allà, comença la pujada, la qual tardarem una mica a deixar-la.

Continuem la pista deixant bastantes grajes al nostres pas fins a la del Borell.
Allà, fem una baixadeta (que va be per recuperar les forces a les cames) per desprès fer una petita però intensa pujada. A d'alt, tenim una carretera asfaltada (abans era pista, quina llàstima que l'hagin asfaltat) i ja per anar a empalmar amb la carratera principal de pujar a Sant Bartomeu del Grau.

Hem de travessar el poble i de seguida ens desviem a la dreta. Anem continuant (pla i baixada) i de seguida trobarem una baixada més forteta. És molt divertida, m'ha agradat. Anar continuant, arribem al lloc més maco de tota la ruta. Mai diries que hi ha tot això allà amagat. Es tracte d'un petit tros del transcurs de la riera de Sorreig i tots els singles que hi ha per allà. De veritat, és molt maco. Aquí, si es va be de temps (i no es posa a ploure com ens ha passat a nosaltres) és molt recomanable anar a veure el Gorg Negre (si hi baixa aigua, està clar).

A partir d'aquí, és anar continuant, el camí ja va tendint a pla i baixada amb algun repetxonet, però no gran cosa.

Finalment anem a sortir al camp del Vic, on ja tornem a anar cap a l'universitat i un altre cop al punt de sortida.

Una ruta molt guapa, he disfrutat molt i a més amb bona companyia!! A aquest llocs amb bici no hi havia estat mai (de fet, ni a caminar ni res) i és molt xulu!

Espero fer alguna altre sortida per aquí.

Per cert, recomano fer la ruta en el mateix sentit que l'hem fet nosaltres, ja que d'aquesta manera és 100% ciclable. Si es fes en sentit contrari, hi ha alguna pujada que necessites tècnica i força de cames!!
Маршрутная точка

Sant Bartomeu del Grau

Les primeres notícies de Sant Bartomeu del Grau es remunten al segle X, quan surt documentada l’antiga església situada a frec de la cinglera. No hi havia cap nucli concèntric entorn d’aquest edifici i era, tanmateix, el centre religiós i, en part, l’administratiu d’aquella petita comunitat a la qual donava el nom: Consueta de rendes, any 1599Sanct Barthomeu del Grau. Durant tota l’edat mitjana el lloc de Sant Bartomeu del Grau era dominat pel senyor del Castell de Gurb. El segle XVI se separà del terme de Gurb per crear una batllia pròpia dominada pels Marquesos de Palmerola i, més tard, per successió, pels Alemany de Descatllar. A principis del segle XIX el terme es va constituir en municipi independent. Des dels inicis de la seva història fins al segle XVI el poble era disseminat i avui encara se’n conserven la majoria dels masos (el Vilar, el Pujol, Vilaseca, les Ferreres, la Codina, Vilanova, el Vilaró, l'Alovet, entre d’altres). Sembla que aleshores, al segle XVI, havia començat a créixer el poble actual sota el serrat Sant Bartomeu del GrauPuiggiró, al voltant de dos hostals, a banda i banda del camí transhumant que anava de la Selva al Pirineu. El creixement d’ aquest nucli al llarg dels segles XVII i XVIII féu que l’any 1780 s’hi traslladés el culte parroquial. Així es va construir una nova església, més espaiosa, d’estil barroc neoclàssic, al capdavall del poble. Fins als anys seixanta del segle XX, l’activitat principal de Sant Bartomeu del Grau era l’agrícola. L’any 1962 s’establí la fàbrica de filats i teixits que va marcar la dinàmica socioeconòmica del poble fins al dia del seu tancament, l'any 2003. Tot i que el poble ha anat perdent la seva fesomia antiga, encara conserva moltes cases velles del segle XVIII i de principis del XIX, amb llinda i dovelles en els quals hi ha dates, creus i noms esculpits en la pedra. Situat a la part meridional del municipi, l’any 1840 fou annexionat a Sant Bartomeu del Grau el llogaret de l’antiga quadra d’Alboquers. Surt documentat ja l’any 964, i l’església apareix com a parròquia amb el nom d'Albocers o Albochers en la llista més primitiva de parròquies del Bisbat de Vic, que pot ésser datada de mitjan segle XI. Al llarg dels segles XIII i XIV surt amb els titulars de Sant Cugat i Sant Jaume, perquè antigament coincidien ambdues festivitats litúrgiques. Campana d'espadanya de sant Jaume d'Alboquers El 1357 és citada com Sant Cugat d'Albochers, i consta ja com a sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, dependència que perdurà fins al 1878. En aquesta darrera data s’independitzà i tornà a ser parròquia independent, si bé la despoblació del terme ha fet que actualment els serveis parroquials hagin estat traslladats a la parròquia de Sant Bartomeu del Grau. En destaquen els masos de Casamiquela, de l’any 1593, i el de Pere-riera, de l’any 1646, situat al sud del terme municipal, a tocar de l'EixTransversal. Situada al lloc anomenat el Grau, prop del cingle, és l’origen del poble i conserva una part de la seva construcció i les traces del que fou una església romànica del segle X. Es documenta a partir de l’any 961 i continua apareixent esmentada en els segles següents. Fou renovada al segle XI i subsistí amb l’afegit d’unes capelles laterals fins a l’any 1780, quan es traslladà el culte a l’actual església parroquial. Intervenció arqueològica a l'Esglésai VellaLa intervenció arqueològica que s’hi està duent a terme en l’actualitat ha de permetre recuperar la planta originària de l’edifici, i identificar les vicissituds que ha sofert la construcció al llarg del temps fins al seu abandó definitiu. Gaudeix d’una excel·lent situació topogràfica respecte a les panoràmiques de l’entorn, i complementa el traçat del GR3 del Sender del Gran Recorregut. L’edifici pren el nom de la propera masia de la Devesa, i està annexionat a una antiga masoveria a la part de ponent. És una església romànica ben orientada, composta d‘una nau rectangular capçada a llevant per un absis semicircular, dels segles XI/XII, amb el campanaret d’espadanya. L’absis és la part més notable i millor conservada de l’obra original, ornat per un frís d’arcuacions cegues, de tipus llombard, repartit en tres registres de quatre arcuacions cada un, separats per lesenes verticals; i el portal és l’original romànic, d’arc de mig punt. És una església bessona a l’anterior, de planta rectangular del segle XI, molt ben conservada, amb un campanar d’espadanya d’època no romànica que amb el temps s’ha transformat, amb l’addició de dos pilars, en un campanar de planta quadrada. En l’edifici que el sosté hi ha una petita finestra en forma de creu i un antic portal. A la façana de migdia hi ha un bonic portal que conserva encara un forrellat d’estil romànic. L’absis és amb lesenes i arcuacions llombardes i té una petita finestra. Encara que l’església sigui molt anterior, no és fins al 1257 que apareix documentada. La capella de Sant Miquel de l'Erm es trobava situada al nord del terme, a molt poca distància del mas de Sant Miquel, dalt d’un petit turó. Les primeres notícies daten de l’any 1179, any en què fou consagrada pel bisbe de Vic, Pere Redorta. Se segueix documentant fins al 1404, quan ja no es coneix cap més notícia de la seva existència, la qual cosa fa pensar en una decadència del culte i en un enrunament de la capella, que podria ser causat pels terratrèmols del segle XV. A principis del segle XX es veien les restes de l'església que desaparegueren quan es renovà el mas Sant Miquel, tan antic com la capella. Sant Jaume d'Alboquers Sant Jaume d'Alboquers El conjunt d’edificis de Sant Jaume d'Alboquers es troba situat en una elevació de terreny, format per una església, romànica en el seu origen, un mas i una antiga rectoria. L’església data del segle XI, i és una església amb volta de canó a la nau i de creueria al presbiteri. Antigament hi havia hagut un cor de fusta. El parament exterior és molt irregular, rejuntat l’any 1995, i al interior hi ha força maó massís, ara tapat per la pintura. La porta, a migdia, duu la data de “1640”, i al damunt hi ha un ull de bou corresponent a una primera reforma de l’edifici seguint els criteris marcats pel barroc.
Маршрутная точка

Vic

El nom original llatí de la població fou Ausa, com ho testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC. En l'època visigòtica fou anomenada Ausona. Durant els segles VIII i IX, Vic formà part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques. La ciutat fou destruïda el 788 durant una incursió musulmana. Posteriorment, només un dels barris (Vicus, barri en llatí) seria reconstruït, amb el nom de Vicus Ausonensis. D'ací en derivaria el nom de Vic quan Guifré el Pilós repoblà la part alta de la ciutat el 878 i va cedir el control de la part baixa al bisbe perquè s'hi fes la seu. A partir d'aquell moment, la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic. En el concili de Toluges del 1027, l'abat Oliba, bisbe de Vic, pactà amb els nobles i bisbes presents l'acord de Pau i Treva, que establia unes dates anuals en què la guerra era prohibida. Durant el segle XVIII, la ciutat fou el primer focus de la rebel·lió contra la política centralista del rei Felip V, i va sorgir un grup molt actiu d'austriacistes, coneguts com els vigatans. Fins i tot es va arribar a despenjar el retrat del rei al consistori municipal. Aquest conflicte va desembocar en la Guerra de Successió Espanyola, que acabaria comportant que Catalunya perdés les seves llibertats.[4] Al llarg de la guerra, però, per evitar problemes, canviarien de bàndol depenent de l'exèrcit que apareixia a la rodalia de la ciutat,[5] que finalment va ser presa el 30 d'agost de 1713, després que el diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell l'abandonà quan el general Feliciano de Bracamonte s'hi acostava amb tropes borbòniques. A primers del segle XX, Vic tenia 9.500 habitants. Durant la Guerra Civil Espanyola Vic va disposar d'un aeròdrom que fins al maig de 1938 va allotjar la 2a esquadrilla de bombarders Polikàrpov R-Z Natatxes. Per altra banda, la guerra també va afectar la indústria vigatana, que es va reconvertir a finals de 1937 quan diversos tallers van començar a muntar i reparar caces Polikàrpov I-15. Aquesta infraestructura va atreure l'atenció feixista, que acabaria bombardejant la ciutat 3 cops i un altre els afores. Els bombardejos de Vic es van cobrar desenes víctimes civils ja que la ciutat no tenia defenses antiaèries, només sirenes d'alarma i refugis antiaeris. La ciutat cauria a mans franquistes durant l'ofensiva contra Catalunya el vespre del dia 1 de febrer, després de durs enfrontaments amb les tropes republicanes. Durant els Jocs Olímpics del 1992, Vic acollí les competicions d'hoquei sobre patins.

8 комментариев

  • Фото marta.ferrer

    marta.ferrer 17 янв. 2016 г.

    Я был на этом маршруте  Посмотреть еще

    Molt bona rutaa!!

  • Фото Daniel Cristante

    Daniel Cristante 2 окт. 2016 г.

    Я был на этом маршруте  Посмотреть еще

    Muy bonita ruta, totalmente de acuerdo con lo de seguir la ruta en el mismo sentido del track! Nosotros nos equivocamos y la hicimos alreves por no leer la información, tubimos un buen tramo con una subida bastante técnica (para nuestro nivel de principiantes) con mucha piedra suelta. Totalmente recomendada.

  • Фото carles.oro

    carles.oro 2 окт. 2016 г.

    Gracias por el comentario Daniel!!

  • pevimo 21 июн. 2017 г.

    La ruta és molt maca. Cap problema fins a S. Bartomeu. De S. Bartomeu a Sta. Cecília hi han trams difícils per el meu nivell hi he tingut de fer a peu. Jo valoraria com a moderat amb algun tros difícil. Gràcies per penjar la ruta.

  • Фото calandraca76

    calandraca76 28 мар. 2018 г.

    Я был на этом маршруте  Посмотреть еще

    Bona circular carles, petita en quilometratge però et deixa satisfet de fer-la. Compte amb fer el track, va en sentit horari, a l'inrevés com ja és comentat per un company mes a dalt, pot donar algun ensurt, i a mes crec que li treu allò de baixar aquest tram entretingut i amb molt de nivell i per tant fer el descens per la pista emporlanada.

  • Фото Xavie®

    Xavie® 28 апр. 2018 г.

    Я был на этом маршруте  Посмотреть еще

    Ruta muy rapida todo pista con un sendero muy chulo

  • TONI CASASSAS. 7 апр. 2021 г.

    Molt bona ruta, feta com l'autor, nosaltres la varem fer al revés i el pedregar de pujar a Sant Bartomeu no és gens agradable.

  • TONI CASASSAS. 8 апр. 2021 г.

    Я был на этом маршруте  проверенный  Посмотреть еще

    Molt bona ruta, feta com l'autor, nosaltres la varem fer al revés i el pedregar de pujar a Sant Bartomeu no és gens agradable.

Вы можете или этот маршрут