Время  3 часов 42 минут

Координаты 6195

Uploaded 20 декабря 2018 г.

Recorded декабря 2018

-
-
325 m
0 m
0
11
22
43,16 km

Просмотрено 73 раз(а), скачено 3 раз(а)

рядом с  el Camp de l'Arpa del Clot, Catalunya (España)

La ruta que os propongo hoy nos permite visitar Sant Pere de Reixac y Sant Cebrià de Cabanyes, dos de las cuatro “Esglésies amagades”, que junto a Santa Mª de Santiga y Santa Mª de Gallecs forman parte de un grupo de edificios singulares de la arquitectura religiosa vallesana impulsado en 2015 por los “Centres d'estudi Molletans, de Santa Perpètua i de Sant Fost”. Ver más .
También, una vez subamos al Coll de Montalegre en lo alto de la Conrería, seguiremos el sendero SL-C 146 para visitar el Cementiri dels Empestats” y la Font de l’Alba, bajar hasta Tiana y volver a Barcelona por el litoral.

Salimos de Barcelona por el Parque Fluvial del Besós y, al llegar al puente de Montcada, cruzamos la carretera de la Roca por el paso con semáforo que se ha habilitado recientemente.
Llegamos así, a la altura de la Torre dels Conills donde nace el camino de la Font d’en Tort que sube por el valle de Vall-Llosera.
Pronto encontramos un área de picnic a la derecha.
Seguimos subiendo y, tras pasar junto al restaurante Masía Tort llegamos al paraje de la Font d’en Tort.
Justo donde acaba la zona de picnic de la fuente hay una cadena a nuestra derecha y el inicio de un sendero bastante emboscado que nos permitirá subir hasta la pista de Can Piqué.
Al poco de pasar por el restaurante (también es un club de tiro) llegamos al Coll de Moià con el turó del mismo nombre enfrente.
Seguimos la pista principal y después de un breve subi-baja por la pista llegamos a la Esglèsia de Sant Pere de Reixac.

SANT PERE DE REIXAC:
” Sant Pere de Reixac s'inclou a la ruta de les esglésies amagades. El quart diumenge de cada mes es podrà visitar l’església de Sant Pere, a Montcada i Reixac, un temple romànic bastit per les primeres comunitats camperoles del territori. Construïda al segle X i consagrada a sant Pere l’any 1048, es tracta d’un dels elements més antics del patrimoni cultural montcadenc, i va haver de ser restaurada en diverses ocasions, a causa de cremes i saquejos patits durant la Guerra dels Segadors (1652) i la Guerra Civil. L’església té dues naus paral•leles orientades de llevant a ponent i l’absis amb planta de ferradura que corona la nau lateral és la part més antiga de la construcció. La part superior del campanar és de segle XI. A més dels valors patrimonials de l’edifici, també cal destacar-ne la vista de part de la plana del Vallès i de Montserrat.”

Después de visitar la iglesia retrocedemos unos metros y tomamos un camino que baja a la derecha (cadena).
Cuando estamos a punto de llegar al vecindario de Can Fontanet de Baix tomamos un sendero bastante escondido que sale a la derecha y que, siguiendo un tendido eléctrico, nos lleva hasta el camí de Vilatort que baja desde la zona de la Font dels Avellaners.
Hacemos un par de incursiones a la derecha del camino para buscar algún sendero que nos evite algún tramo de la carretera de la Roca pero en el primero sólo encontramos unos panales de abejas (salí pintando de allí) y el segundo se perdía en un claro de indudable belleza pero sin futuro alguno.
Volvemos al camino y, tras pasar junto a Can Peces, llegamos a la carretera de la Roca que seguimos algo más de 1,5 km hasta encontrar la entrada a la Vall de Cabanyes a nuestra derecha.
Subimos por la pista y, después de pasar la subestación eléctrica de Sant Fost y el centro de equinatura de Can Torres, llegamos a la ermita románica de Sant Cebrià de Cabanyes.

SANT CEBRIÀ DE CABANYES:
” Sant Cebrià de Cabanyes és una ermita d'estil romànic, antiga parròquia del nucli de Cabanyes, que va ser fusionada a la de Sant Fost el 1504.
Consta consagrada pel bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, el 3 de juny de 1192, si bé apareix esmentada en una afrontació de terres l'any 1001 i en una escriptura de permuta de terres del 1086, una datació concordant amb certes parts de l'obra que semblen anteriors.
L'església és d'una sola nau, té un absis semicircular, una absidiola al nord i la volta lleugerament apuntada. La façana té una obertura superior en forma de creu grega, la porta és arquitravada, amb un arc de descàrrega que configura un petit timpà. A la paret nord hi ha un accés a l'interior que recorda una galeria. Són molt curioses les dues finestretes de la paret de migdia, dividides horitzontalment en dues parts i a la part inferior hi ha una mena de mainell, que dóna al trencallums una forma de T.”


Las vistas desde la ermita son magníficas y aprovechamos para tomar un pequeño refrigerio.
Continuamos la ruta por un camino que transcurre entre viñas y con unas magníficas vistas a Can Torres Vell.
Cuando llegamos a la urbanización de Mas Llombart Sud, que sólo bordeamos, tomamos el camí dels Castanyers que nos lleva directos a la Conrería y a las puertas del albergue del mismo nombre, antiguo seminario rehabilitado cuyo origen se remonta al siglo XII y aún conserva algunos espacios singulares, como su claustro bicentenario.
A pocos metros del albergue, en el Coll de Montalegre, cruzamos la B-500, o carretera de la Conrería, para ir a buscar el SL-C146, un itinerario corto y divertido que baja hasta el área de esparcimiento de la Font de l’Alba.
Al poco de tomar el sendero encontraremos un curioso y desconocido recinto funerario: el Cementiri dels Empestats, también llamado Cementiri del Còlera porque acoge una fosa común de los muertos en una epidemia de cólera declarada en 1870…

CEMENTIRI DELS EMPESTATS:
”L'any 1870 es declarà una epidèmia de febre groga o còlera al barri mariner de La Barceloneta de Barcelona, a causa de, possiblement, un vaixell infectat que provenia de l'illa de Cuba. Malgrat els esforços de les autoritats, l'epidèmia es començà a escampar per tota la ciutat de Barcelona. A tall d'exemple, us indicarem que la Junta de Sanidad Provincial decretà allunyar tots els vaixells del port de la Barceloneta ja que molts treballadors portuaris havien caigut malalts. El pànic s'apoderà del barri i n'emigraren onze mil veïns, que es dirigiren cap a pobles del Vallès, de la costa o a la vil•la de Gràcia. La situació es va fer tan insostenible que el dia 22 de setembre, l'Ajuntament i la Junta de Sanidad ordenaren el desallotjament forçós de tota la Barceloneta.
Es decidí, aleshores, establir una colònia sanitària a les antigues dependències religioses de la Conreria per traslladar-hi les famílies sense recursos i joves provinents de la Casa Provincial de Corrección, desaparegut correccional i presó de Ciutat Vella. Aquesta colònia de la Conreria allotjarà 1.693 persones, entre les quals hi havien 94 reclusos, que es repartiren entre l'edifici de l'antic seminari i el convent. El metge responsable n'era el Dr. Pelegrí Giralt, amb l'assistència d'infermeres i sanitaris. Hi van estar des del 23 de setembre fins el 10 de desembre de 1870. El 29 de setembre es produïren les dues primeres morts pel còlera però també hi va haver 16 morts per verola i d'altres morts per malalties comunes. L'epidèmia es declarà acabada el dia 7 de desembre i, poc a poc, els veïns de la Barceloneta van poder tornar a casa. Havien mort 76 persones.
El recinte funerari del qual us parlem és la fossa comuna d'aquests barcelonins ingressats al sanatori. Consta d'una parcel•la d'un 20 m x 11 m tancat per un mur de pedra d'un metre d'alçada aproximadament. Actualment no hi ha porta d'entrada però sembla que n'hi podia haver existit una de petita. Un cop dins, l'únic element que hi podem trobar és un monument cilíndric de pedra de poca alçada, uns 40 cm, sobre una base, amb un diàmetre d'entre 1,70m i 2 m i un pes d'uns 700 quilograms. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s'alternen el símbol de la calavera i del rellotge de sorra alat. Al centre hi veurem l'escut de l'Ajuntament de Barcelona, envoltat per la inscripció “Colonia de Montalegre. El Ayuntamiento de Barcelona a las víctimas de la fiebre amarilla 1870”. El monument fou erigit el 25 de maig de 1871.”


Seguimos bajando. El sendero se hace a veces difícil por culpa de la arena y las raíces de los pinos pero, salvo algún tramo, es bastante ciclable. Las vistas estupendas.
Llegamos a La Font de l’Alba.

LA FONT DE L’ALBA:
” En el passat, aquesta font va ser un paratge tradicional de passejada pels habitants de Tiana. Però després del gran incendi que va patir la Conreria el 1994, la font va perdre part del seu encant i atractiu. En l'actualitat, l'indret ha estat reconvertit en una àrea d'esplai i és adjacent a l'Observatori Astronòmic de Tiana, on hi ha un Punt d'Informació del Parc.”

Estamos en plena zona polideportiva en las afueras de Tiana y bajamos enseguida a la población para, después de atravesarla, llegar rápidamente a la zona costera.
Ahora el camino es muy agradable, hace un día precioso y pedaleamos tranquilamente de una playa a otra del paseo marítimo de Badalona.
Pronto llegamos al Pont del Petroli, un pantalán construido en un principio para la descarga de productos petrolíferos de los barcos cisterna y que desde 2009 se ha remodelado como un espacio de uso ciudadano y científico, adentrándose en el mar unos 250 metros y con una altura de 6 metros.
Continuamos junto al mar y enseguida llegamos a las instalaciones del puerto deportivo de Badalona.
A partir de aquí y después de pasar junto a las torres de la subestación eléctrica de Badalona ya conectamos con el Fórum y la Diagonal: todo tieso hasta casita.

Salud!
Pas habilitat per creuarBv-5001. Prenem el camí de terra que surt al devant.
O també dita Can Oriol Vell
Primera área de lleure que trobem a la Vall-Llosera.
https://www.masiafontdeltort.com/
A la llera del torrent de Can Güell.
Segona al área de lleure, ara al costat de la font.
Prenem un sender que surt després de la tanca a la dreta.
A estones, bones vistes a la vall.
Guarden barques...
Prenem el camí de Can Piqué a l'esquerra.
http://canpique.com/
Continuem per la pista principal...
Vistes desde el camí cap a Sant Pere de Reixac.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Pere_de_Reixac
A l'alçada de Can Fontanet de Baix.
Arribem al camí de Vilatort.
Abelles per tot arreu...
Us podeu estalviar aquesta volteta. Al mapa hi havia la possibilitat d'estalviar algún tram de la carretera de la Roca peró no ho he trobat.
Propietat particular
Arribem a la carretera de la Roca
Camí d'entrada a la Vall de Cabanyes.
Subestació de Sant Fost de Red Eléctrica.
Cavalls de Can Torres.
Equinatura.
L'església és d'una sola nau, té un absis semicircular, una absidiola al nord i la volta lleugerament apuntada. La façana té una obertura superior en forma de creu grega, la porta és arquitravada, amb un arc de descàrrega que configura un petit timpà. A la paret nord hi ha un accés a l'interior que recorda una galeria. Són molt curioses les dues finestretes de la paret de migdia, dividides horitzontalment en dues parts i a la part inferior hi ha una mena de mainell, que dóna al trencallums una forma de T.
Arribem al camí del cementiri de Sant Fost i girem tot a la dreta.
Antiguo seminario rehabilitado cuyo origen se remonta al siglo XII y aún conserva algunos espacios singulares, como su claustro bicentenario. Excepcional por su privilegiada situación en pleno Parque Natural de la Sierra de Marina y sus magníficas vistas de la costa mediterránea, dispone de amplios espacios, exteriores y está a sólo 15 Km. de Barcelona.
Creuem la carretera
Font de l'Alba
El Pont del Petroli és un pantalà de Badalona construït per a la descàrrega de productes petrolífers des dels vaixells cisterna i, des del 2009, remodelat com espai d'ús ciutadà i científic. Està situat en la platja del Pont del Petroli, davant el passeig Marítim del barri del Progrés, endinsant-se en el mar uns 250 m amb una alçada de 6 m.
Subestació de Badalona de Red Eléctrica

Комментарии

    You can or this trail