-
-
247 m
168 m
0
7,1
14
28,56 km

Просмотрено 2113 раз(а), скачено 20 раз(а)

рядом с  Utxafaba, Catalunya (España)

La ruta del riu Corb neix amb la voluntat de reivindicar la importància dels connectors biològics pel bon funcionament ecològic dels ambients fluvials. En aquest cas la ruta reivindica la importància de la connexió entre el riu Segre i l'estany d'Ivars i Vila-sana.

Malauradament, la ruta sol passar sempre allunyada de la llera del riu Corb, donat que els camps de conreu arriben fins a les riberes i no hi ha passos per fer un bon itinerari seguint per la vora el curs fluvial.

Senyalitzada a finals de novembre de 2013 la ruta del riu Corb ha estat una iniciativa d'Egrell i la Savina, amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat.


_____________________
La ruta del riu Corb

El riu Corb neix a la Conca de Barberà i després de 57 km bessa les aigües al Segre, prop de Vilanova de la Barca, al Segrià. El Corb connecta dues importants zones humides de la Plana de Lleida: l'Aiguabarreig del Segre - Noguera Ribagorçana i l'estany d'Ivars i Vila-sana, ambdues declarades Espais d'Interès Natural (EIN).
El Corb era un riu com molts d'altres, amb un bosc de ribera al seu voltant i els animals i plantes típics d'aquests ambients. Poc a poc la vegetació de la llera ha desaparegut en molts sectors i també la fauna que hi vivia. L’arribada de restes de pesticides i herbicides a través dels desaigües, i l’abocament de purins han mermat també la qualitat de l'aigua.
L'estany d'Ivars i Vila-sana segueix desaiguant cap al Segre a través del Corb, però el riu en molts trams sembla més un canal de desaigüe que no pas un riu. El bosc de ribera pràcticament ha desaparegut i quan existeix és una escarransida filera d'arbres que trenquen la monotonia de la plana.
La ruta del riu Corb té la voluntat de reivindicar la importància d'aquest riu pel correcte funcionament ecològic de l'estany d'Ivars i Vila-sana. Transcorre per entre conreus i pobles, travessant sèquies, reguers, canals i, evidentment, el riu Corb, tot i que no tan sovint com voldríem doncs no hi ha camins públics que el segueixin.

Els connectors biològics

Els espais naturals no poden funcionar aïllats els uns dels altres. Els animals de diferents indrets s'han de poder relacionar i en un paisatge fragmentat com el de casa nostra, aquestes relacions es fan gràcies als corredors o connectors biològics. Són com les vies de comunicació entre els espais naturals.
Per la seva continuïtat, els rius i la vegetació que els envolta -els boscos de ribera- són ideals per “connectar” els espais naturals. Però la degradació actual del riu Corb i de la vegetació de ribera associada fa difícil que pugui funcionar correctament com a connector biològic entre l'estany d'Ivars i Vila-sana i altres zones humides de la Plana de Lleida a través del Segre.
Espècies de peixos com les madrilles i els barbs, o de mamífers com la llúdriga, que incrementarien la biodiversitat de l'estany i el seu valor ecològic, només hi arribaran a través del Corb. Per això és tan important recuperar aquest curs d'aigua com a connector biològic entre l'estany i el Segre.

Perquè una anguila?

Uns dels peixos més abundants la primera meitat del S.XX a l'estany d'Ivars i Vila-sana eren les anguiles. En la memòria de la gent gran es recorda amb estima les anguiles de l'estany. Una pantena (art de pesca fixa) en permetia la pesca professional i es venien anguiles pels pobles de la comarca i fins i tot a Lleida i a Balaguer.
Les anguiles neixen al Mar dels Sargassos (enmig de l'Atlàntic Nord). De ben petites -les angules- migren cap a les costes d’Europa i remunten rius, llacs i embassaments per viure-hi la major part de la vida. A l’edat adulta retornen a l'oceà per aparellar-se i criar, morint desprès de la posta. Les angules que neixin tancaran un nou cicle tornant als rius i llacs on vivien els seus pares. Les anguiles de l'estany hi arribaven pujant pel Corb després d'un llarg viatge des del mig de l'Atlàntic.
Encara que sigui pràcticament impossible que des del mar tornin a pujar anguiles fins al Segre i el Corb (les preses a l'Ebre ho impedeixen), l'anguila simbolitza la connectivitat biològica que hi havia entre punts tan allunyats com l'Oceà Atlàntic i l'estany d'Ivars i Vila-sana. Per això, l'anguila és l'emblema de la ruta del riu Corb i el símbol d’esperança per que si algun dia tornen a arribar anguiles al Segre puguin remuntar el Corb fins l'estany.

View more external

Комментарии

    You can or this trail