Время  4 часов 39 минут

Координаты 8259

Uploaded 30 марта 2018 г.

Recorded марта 2018

-
-
321 m
98 m
0
14
28
55,18 km

Просмотрено 127 раз(а), скачено 5 раз(а)

рядом с  el Camp de l'Arpa del Clot, Catalunya (España)

Entretenido recorrido en bici para visitar un buen número de sitios de interés.

Subimos el Besós hasta Montcada y vamos a buscar la entrada al Parc de la Llacuna donde visitamos en primer lugar las Llacunas de Mas Durán.

LLACUNES DE MAS DURÀN:
” Les llacunes de mas Duran, o del Gurugú, pertanyen a la conca del Besòs i es localitzen al terme municipal de Montcada i Reixac, entre el barri del Masrampinyo d’aquesta població, i Ripollet.
Es tracta d’una petita llacuna que ocupa una superfície de menys de mitja hectàrea i que té el seu origen en extraccions d’àrids. Es tracta d’un espai situat ben a prop de l’aiguabarreig del riu Ripoll amb el Besòs, fet que facilita l’aflorament d’aigua dels aqüífers superficials i la seva inundació permanent al llarg de l’any. En no rebre aportacions directes de l’aigua superficial dels rius esmentats, l’aigua de les llacunes té una qualitat molt acceptable.
Pel que fa a la vegetació, les llacunes presenten un bon cinyell de vegetació helofítica, destacant especialment el canyís i la boga. Puntualment es localitzen taques de joncs i de canyes.”


Allí mismo tomamos el inicio del Camí del Pedró que atraviesa esta parte del Vallés de Sur a Norte entre campos de cultivos y vistas espléndidas.
Cuando llegamos a Can Roca, muy cerca del Parc Europa, tomamos un tramo bastante escondido de la Riera Seca que nos lleva de nuevo hasta la pista que va hacia Santa Perpétua.
Enseguida encontramos de nuevo el Camí del Pedró en un desvío a la izquierda que, pasando bajo la vía del tren del ramal del Vallés (El Papiol-Mollet), nos lleva al Castell de Can Taió.

CASTELL DE CAN TAIÓ:
”El Castell de Can Taió és un veritable capritx de Miquel Gomis i Güell, el seu propietari. Contagiat pel romanticisme del segle XIX, Gomis va decidir construir un castell com els antics, i la seva construcció es va allargar fins a 1929…” (http://www.staperpetua.cat/menu-principal/info-municipal/espais-dinteres-1/espais-dinteres-al-nucli-urba/castell-de-can-taio)

Continuamos por la pista que sube en dirección NO pasando bajo la AP-7 y junto al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrusa.
Cuando pasamos junto a Can carnisser cruzamos la B-140 por la rotonda para entrar en el polígono industrial de Can Vinyals que atravesamos para recuperar el camino Vallés Natural al final del Carrer Roger de Flor en su extremo occidental.
Subimos un tramo del camino hasta encontrar el desvío a la izquierda que nos lleva hacia Can Barnola para, tras cruzar la riera de Santiga, desviarnos hacia el paraje del mismo nombre.

SANTIGA:
” Es troba a la vall de Santiga, molt a prop de la carretera que uneix Sabadell amb Mollet del Vallès (B-140). En aquest lloc també hi ha constància de presència romana. El primer document que menciona aquest petit assentament data del 983. Antiga quadra, centrada per una domus, esdevingué el 1389 castell termenat.
La seva església parroquial de Santa Maria de Santiga va ser consagrada el 1193 i es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l'Heura (trobada, segons la tradició, el 1624). A mitjan segle XIX, s'agrega la parròquia rural de Santa Maria l'Antiga a l'església de Santa Perpètua. El nucli dóna nom al polígon industrial de Santiga.
L'origen del topònim de Santiga està documentat en el llatí medieval Sancta Maria Antiqua. L'actual forma és una grafia aglutinada de s'antiga (=l'antiga)”


Después de un pequeño refrigerio retrocedemos y retomamos el Camí del Padró subiendo en dirección Norte.
Al poco de atravesar la C-155 nos desviamos hacia la izquierda en dirección al Santuari de la Salut, vistando antes la Font Vella de la Salut en el torrent de Can Riera.

SANTUARI DE LA SALUT:
” El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, es una Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil•la romana d'Arraona i de l'ermita de Sant Iscle. Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises. El campanar, d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas. Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.
L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882 i costà 53.947,86 pessetes, més endavant, el 1907, fou bastit el campanar. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l'atri d'entrada.”


Continuamos camino en dirección sur y, tras pasar junto al cementerio, tomamos una pista que nos lleva hasta la ermita se Sant Nicolau.

SANT NICOLAU:
” L'ermita de Sant Nicolau, dins del terme municipal de Sabadell, és una de les quatre esglésies romàniques que hi ha a la ciutat.
Les primeres dates documentals remeten a l'any 1039 i es tracta d'un testament jurat que féu Sendred, damunt l'altar de Sant Pau Apòstol de l'Església de Sant Feliu d'Arraona. L'església fou bastida sobre les terres dominades per l'alou dels monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès. A partir del segle XIII l'església caigué en decadència, era l'hora de la supremacia del terme urbà sobre el rural. En el segle XV l'església fou donada a la família dels Rosseta, la qual construí un mas a les seves parets, el Mas Isern. L'any 1815 la capella fou tancada al culte i finalment, el 4 de setembre de 1927, la corporació municipal –presidida per l'alcalde Esteve M. Relat– acordà adquirir ermita i terres per 3.000 pessetes al propietari del moment, Antoni Vilet. El 1928 Ajuntament reconstruí la capella.”


Estamos muy cerca del Ripoll y a él nos dirigimos por un sendero que sale junto a la ermita y que baja en fuerte pendiente hasta el río.
A partir de aquí bajamos todo el Eix del Ripoll hasta Montcada y, de nuevo, por el Parque Fluvial del Besós, plato grande y a casita.

Salud!
Les llacunes de mas Duran o del Gurugú, pertanyen a la conca del Besòs i es localitzen al terme municipal de Montcada i Reixac, en el barri del Masrampinyo d’aquesta població, i prop de la carretera de Ripollet.
Trobem un grup de basses en ruïnes que seguramente estaban destinades al reg dels cultius.
Arribem al Mas de Can Roca i girem a l'esquerra per anar a buscar la Riera Seca.
Aquesta riera, mes amunt, es diu Riera de Santiga que després creuarem.
Girem a l'esquerra cap a Can Taió.
El Castell de Can Taió és un veritable capritx de Miquel Gomis i Güell, el seu propietari. Contagiat pel romanticisme del segle XIX, Gomis va decidir construir un castell com els antics, i la seva construcció es va allargar fins a 1929.
Túnnel sota la AP-7
Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrusa
Creuem la B-140 per la rotonda, amb cura.
Girem a l'esquerra cap a Santiga
L'església apareix documentada des de l'any 983, en una escriptura de donació al monestir de Sant Cugat del Vallès. Posteriorment hi ha diverses referències documentals al segle XII, quan apareix esmentada la parròquia. L'any 1193 és documentada una nova acta de consagració. A partir del segle XIII i al llarg dels segles s'hi ha efectuat nombroses obres de reforma i ampliació.[1] El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició de Joan el Caçador, esdevingué castell termenat. L'església és sufragània de la de Santa Perpètua. Les voltes es van refer possiblement entre els segles XIII-XIV; l'any 1574 es va obrir o modificar la porta d'accés. Els segles XVII-XVIII es va reconstruir l'absis principal i es va sobrealçar el campanar.
Passarel.la sobre el trorrent de Can Riera.
Cementiri
La Capella de Sant Nicolau es creu que era el braç dret de la creu de la parròquia de Sant Feliu d'Arraona. Està emplaçada sobre abundants restes romanes. Consta d'un petit oratori rectangular amb una petita nau transversal, té una volta de canó encanyissada i en un extrem, un portal de punt rodó que comunicava amb la nau central i lateral. El portal d'entrada a l'església es troba tapiat. Els paraments són llisos de dalt a baix i en els de llevant s'obren dues finestres en forma de creu llatina, a migjorn hi ha una finestra de punt rodó.
Pont de Ferro sobre el riu Ripoll.
Pont sobre el Ripoll.
Pont de Santiga sobre el Ripoll.
Parc Fluvial del Ripoll. Ideal per fer amb bici...

Комментарии

    You can or this trail