Время  2 часов 47 минут

Координаты 1627

Uploaded 22 октября 2015 г.

Recorded октября 2015

-
-
666 m
410 m
0
4,8
9,6
19,3 km

Просмотрено 2413 раз(а), скачено 113 раз(а)

рядом с MeteOlot, Catalunya (España)

La Fageda d'en Jordà es una Reserva natural que comprende un bosque de hayas de características únicas en España, ya que crece sobre un terreno relativamente llano, formado por una colada enfriada de lava procedente del volcán del Croscat, a una altitud que no es frecuente en la Península Ibérica para este tipo de árboles, entre 550 y 650 m. Tiene una extensión de unos 4,8 km2 y está repleto de prominencias propias de la lava que pueden alcanzar más de 20 m de altura, con el nombre local de tossols.

El hayedo es famoso porque el poeta Joan Maragall escribió un conocido poema en su honor ("La fageda d'en Jordà"). En la entrada principal del hayedo, en el km 4 de la carretera de Olot a Santa Pau, donde se halla el aparcamiento de Can Serra, hay un monolito en su honor. Dentro del bosque está prohibido el uso de vehículos a motor, no obstante, hay varias rutas a pie y se puede alquilar un caballo o un carruaje antiguo tirado por caballos en el km 7 de la carretera de Olot a Santa Pau. Se encuentra en la comarca de La Garrotxa, a unos 5,5 km. de Olot. Ocupa parte de los municipios de Santa Pau, Olot y Les Preses y forma parte del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrocha. El hayedo está rodeado por varios de los 21 volcanes que hay en la comarca de la Garrocha. En uno de los extremos del bosque se encuentra la masía de Can Jordà, que le da nombre, y que hoy es un Centro de Conservación de Plantas Cultivadas. Su objetivo es el cultivo de especies de frutales próximas a la extinción y variedades de plantas que han entrado en regresión, como algunas variedades de alforfón. Dentro del bosque se encuentra la cooperativa La Fageda, dedicada a la producción de derivados lácticos y que da trabajo a disminuidos psíquicos.
Está formado casi en su totalidad por hayas de mediano y gran tamaño sobre un terreno que no se ha roturado hace muchos años, aunque aun pueden apreciarse los viejos senderos de antiguas explotaciones agrarias y forestales. El haya (Fagus sylvatica) se beneficia de un clima generoso, abundante en lluvias (9000 a 1.000 mm), fresco, de transición mediterránea de montaña húmeda a atlántica, orientado ligeramente al norte, con un sustrato de gredas rojizas relativamente recientes, andosoles y otros suelos marrones en los que estos árboles crecen con facilidad

Cerca de la plaza de España empieza una ruta hacia la Fageda que empieza en la Avenida Sant Jordi y donde en el mismo cruce un letrero te informa. Se toma esta carretera asfaltada y ya no se deja hasta que hayan transcurrido unos 2.2 Kms, y se encuentra el primer camino de tierra con muchas piedras y que te acerca al bosque.

Una vez en ella puedes seguir los letreros informativos que te orientan para visitarla. En esta ruta algunos de estos son por este orden: Can Xel, Sant Miquel Sacot, Volcan de Santa Margarida,Volcan del Croscat e inicio de la ruta por las carretas de caballos.

Nuestra intención era regresar por la GI-524 que va hasta Santa Pau, pero es demasiado estrecha y con mucho tráfico y decidimos regresar a Olot por el mismo camino que a la ida.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

La Fageda d'en Jordà és una reserva natural que comprèn un bosc de faigs de característiques úniques a Espanya, ja que creix sobre un terreny relativament pla, format per una colada refredada de lava procedent del volcà del Croscat, a una altitud que no és freqüent a la Península Ibèrica per a aquest tipus d'arbres, entre 550 i 650 m. Té una extensió d'uns 4,8 km2 i està ple de prominències pròpies de la lava que poden arribar a més de 20 m d'alçada, amb el nom local de tossols.
La fageda és famós perquè el poeta Joan Maragall va escriure un conegut poema en el seu honor ("La fageda d'en Jordà"). A l'entrada principal de la fageda, al km 4 de la carretera d'Olot a Santa Pau, on hi ha l'aparcament de Can Serra, hi ha un monòlit en el seu honor. Dins del bosc està prohibit l'ús de vehicles de motor, però, hi ha diverses rutes a peu i es pot llogar un cavall o un carruatge antic tirat per cavalls al km 7 de la carretera d'Olot a Santa Pau. Es troba a la comarca de la Garrotxa, a uns 5,5 km. d'Olot. Ocupa part dels municipis de Santa Pau, Olot i les Preses i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La fageda està envoltat per diversos dels 21 volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. En un dels extrems del bosc hi ha la masia de Can Jordà, que li dóna nom, i que avui és un Centre de Conservació de Plantes Cultivades. El seu objectiu és el cultiu d'espècies de fruiters pròximes a l'extinció i varietats de plantes que han entrat en regressió, com algunes varietats de fajol. Dins del bosc es troba la cooperativa La Fageda, dedicada a la producció de derivats làctics i que dóna feina a disminuïts psíquics.
Està format gairebé íntegrament per hagis de mitjà i gran grandària sobre un terreny que no s'ha romput fa molts anys, tot i que encara poden apreciar-se els vells camins d'antigues explotacions agràries i forestals. El faig (Fagus sylvatica) es beneficia d'un clima generós, abundant en pluges (9000-1000 mm), fresc, de transició mediterrània de muntanya humida a atlàntica, orientat lleugerament al nord, amb un substrat de gredes vermelloses relativament recents, andosolés i altres sòls marrons en els quals aquests arbres creixen amb facilitat.

A prop de la plaça d'Espanya comença una ruta cap a la Fageda que comença a l'Avinguda Sant Jordi i on en la mateixa cruïlla un rètol t'informa. Es pren aquesta carretera asfaltada i ja no es deixa fins que hagin transcorregut uns 2.2 Kms, i es troba el primer camí de terra amb moltes pedres i que t'apropa al bosc.

Una vegada en ella pots seguir els rètols informatius que t'orienten per visitar-la. En aquesta ruta alguns d'aquests són per aquest ordre: Can Xel, Sant Miquel Sacot, Volcà de Santa Margarida, Volcà del Croscat i inici de la ruta per les carretes de cavalls.

La nostra intenció era tornar per la GI-524 que va fins a Santa Pau, però és massa estreta i amb molt de trànsit i vam decidir tornar a Olot pel mateix camí que a l'anada.
La Fageda d'en Jordà es una Reserva natural que comprende un bosque de hayas de características únicas en España, ya que crece sobre un terreno relativamente llano, formado por una colada enfriada de lava procedente del volcán del Croscat, a una altitud que no es frecuente en la Península Ibérica para este tipo de árboles, entre 550 y 650 m. Tiene una extensión de unos 4,8 km2 y está repleto de prominencias propias de la lava que pueden alcanzar más de 20 m de altura, con el nombre local de tossols. El hayedo es famoso porque el poeta Joan Maragall escribió un conocido poema en su honor ("La fageda d'en Jordà"). En la entrada principal del hayedo, en el km 4 de la carretera de Olot a Santa Pau, donde se halla el aparcamiento de Can Serra, hay un monolito en su honor. Dentro del bosque está prohibido el uso de vehículos a motor, no obstante, hay varias rutas a pie y se puede alquilar un caballo o un carruaje antiguo tirado por caballos en el km 7 de la carretera de Olot a Santa Pau. Se encuentra en la comarca de La Garrotxa, a unos 5,5 km. de Olot. Ocupa parte de los municipios de Santa Pau, Olot y Les Preses y forma parte del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrocha. El hayedo está rodeado por varios de los 21 volcanes que hay en la comarca de la Garrocha. En uno de los extremos del bosque se encuentra la masía de Can Jordà, que le da nombre, y que hoy es un Centro de Conservación de Plantas Cultivadas. Su objetivo es el cultivo de especies de frutales próximas a la extinción y variedades de plantas que han entrado en regresión, como algunas variedades de alforfón. Dentro del bosque se encuentra la cooperativa La Fageda, dedicada a la producción de derivados lácticos y que da trabajo a disminuidos psíquicos. Está formado casi en su totalidad por hayas de mediano y gran tamaño sobre un terreno que no se ha roturado hace muchos años, aunque aun pueden apreciarse los viejos senderos de antiguas explotaciones agrarias y forestales. El haya (Fagus sylvatica) se beneficia de un clima generoso, abundante en lluvias (9000 a 1.000 mm), fresco, de transición mediterránea de montaña húmeda a atlántica, orientado ligeramente al norte, con un sustrato de gredas rojizas relativamente recientes, andosoles y otros suelos marrones en los que estos árboles crecen con facilidad La Fageda d'en Jordà és una reserva natural que comprèn un bosc de faigs de característiques úniques a Espanya, ja que creix sobre un terreny relativament pla, format per una colada refredada de lava procedent del volcà del Croscat, a una altitud que no és freqüent a la Península Ibèrica per a aquest tipus d'arbres, entre 550 i 650 m. Té una extensió d'uns 4,8 km2 i està ple de prominències pròpies de la lava que poden arribar a més de 20 m d'alçada, amb el nom local de tossols. La fageda és famós perquè el poeta Joan Maragall va escriure un conegut poema en el seu honor ("La fageda d'en Jordà"). A l'entrada principal de la fageda, al km 4 de la carretera d'Olot a Santa Pau, on hi ha l'aparcament de Can Serra, hi ha un monòlit en el seu honor. Dins del bosc està prohibit l'ús de vehicles de motor, però, hi ha diverses rutes a peu i es pot llogar un cavall o un carruatge antic tirat per cavalls al km 7 de la carretera d'Olot a Santa Pau. Es troba a la comarca de la Garrotxa, a uns 5,5 km. d'Olot. Ocupa part dels municipis de Santa Pau, Olot i les Preses i forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La fageda està envoltat per diversos dels 21 volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. En un dels extrems del bosc hi ha la masia de Can Jordà, que li dóna nom, i que avui és un Centre de Conservació de Plantes Cultivades. El seu objectiu és el cultiu d'espècies de fruiters pròximes a l'extinció i varietats de plantes que han entrat en regressió, com algunes varietats de fajol. Dins del bosc es troba la cooperativa La Fageda, dedicada a la producció de derivats làctics i que dóna feina a disminuïts psíquics. Està format gairebé íntegrament per hagis de mitjà i gran grandària sobre un terreny que no s'ha romput fa molts anys, tot i que encara poden apreciar-se els vells camins d'antigues explotacions agràries i forestals. El faig (Fagus sylvatica) es beneficia d'un clima generós, abundant en pluges (9000-1000 mm), fresc, de transició mediterrània de muntanya humida a atlàntica, orientat lleugerament al nord, amb un substrat de gredes vermelloses relativament recents, andosolés i altres sòls marrons en els quals aquests arbres creixen amb facilitat.
Sant Miquel sacot
Olot es la capital de la comarca de La Garrotxa, todo su término municipal se encuentra dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrocha. Los volcanes (todos ellos extinguidos) más conocidos y visitados son el de Santa Margarita, Croscat y el Volcán Montsacopa. Uno de los aspectos turísticos de Olot es su cocina, la llamada "cocina volcánica". Una de sus mejores y más conocidas recetas son las patatas de Olot. También es de importancia mencionar la Plaza de Toros, que data del año 1859, siendo la más antigua de Cataluña y la segunda de España. La primera noticia histórica que se conoce del lugar de Olot (Olotis) con su antigua iglesia de Santa María, situado al territorio de Bas, sale en un precepto de confirmación de bienes que el rey Carlos el Calvo hizo en el año 872. Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa, tot el seu terme municipal es troba dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Els volcans (tots ells extingits) més coneguts i visitats són el de Santa Margarida, Croscat i el Volcà Montsacopa. Un dels aspectes turístics d'Olot és la seva cuina, l'anomenada "cuina volcànica". Una de les seves millors i més conegudes receptes són les patates d'Olot. També és d'importància esmentar la Plaça de Bous, que data de l'any 1859, sent la més antiga de Catalunya i la segona d'Espanya. La primera notícia històrica que es coneix del lloc d'Olot (Olotis) amb la seva antiga església de Santa Maria, situat al territori de Bas, surt en un precepte de confirmació de béns que el rei Carles el Calb va fer l'any 872.

Комментарии

    You can or this trail